Google Scholar: cites
Estudi sobre l'efecte de la pastura amb bovins en el paisatge mediterrani del Parc Natural dels Ports
Escolà, Marta (Universitat Autònoma de Barcelona. Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge)
Calleja, Juan Antonio (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Animal, Vegetal i Ecologia)
Serrano, Emmanuel (Universitat Autònoma de Barcelona. Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge)
Carvalho, João (Universitat Autònoma de Barcelona. Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge)
Forcadell, Josep Maria (Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat. Parc Natural dels Ports)
Olivé, Xavier (Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Reserva Nacional de Caça dels Ports de Tortosa-Beseit)
Bartolomé, Jordi (Universitat Autònoma de Barcelona. Grup de Recerca en Remugants)

Data: 2017
Resum: En les últimes dècades, la Unió Europea, a través de la política agrària comunitària (PAC), està fomentant pràctiques agroramaderes orientades no només a la productivitat sinó també a la gestió mediambiental. A Espanya, l’aplicació de la PAC ha afavorit les explotacions ramaderes d’espècies molt productives, fonamentalment vaques no autòctones en detriment de cabres i ovelles. Paral·lelament, creix l’interès en el paper controlador que té el ramat per a reduir els matollars i, per tant, el risc d’incendi. Tot i així, avui en dia no hi ha evidències de la seva eficàcia. L’objectiu d’aquest estudi és avaluar l’efecte de dos tipus de bestiar boví (vaques de carn i vaques braves) en l’evolució de l’estructura del paisatge i el possible control sobre l’emmatollament en cinc explotacions situades dins del Parc Natural dels Ports (Tarragona). Per això, s’ha analitzat l’efecte dels ramats mitjançant dues aproximacions aplicades a escales diferents. Per una banda, s’ha analitzat quantitativament i qualitativa la dieta estival de les vaques. Per l’altra, s’han analitzat els canvis de les diferents cobertes vegetals (bosc, matollar, prat i altres) abans i després de la introducció de les vaques. Els resultats de l’anàlisi de la dieta mostren un clar domini de les espècies herbàcies (especialment Brachypodium sp. ). També s’observa una diferència significativa entre aptituds; les vaques braves són les que consumeixen més plantes llenyoses (especialment Erica multiflora). L’anàlisi de cobertes vegetals després de la introducció dels ramats revela canvis notables. Destaca la reducció de la coberta de matollar que, tanmateix, no és deguda al bestiar introduït (tenint en compte la seva dieta i sense considerar l’efecte del trepig), sinó al notable augment de la superfície forestal. Per tant, sembla ser que el descens dels matolls està relacionat amb la successió natural de la vegetació i no amb l’acció dels bovins. Aquests no estan exercint un control real sobre el matollar. Només el risc d’incendi pot ser parcialment reduït pel consum d’herbàcies fàcilment inflamables. En vista dels resultats, seria convenient redissenyar les pràctiques agroramaderes perquè siguin eines eficaces en el control dels matollars i el risc d’incendi.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades. Creative Commons
Llengua: Català.
Document: article ; recerca ; publishedVersion
Matèria: Pasturatge de vaques ; Selecció de la dieta ; Gestió ramadera ; Risc d’incendi ; Emmatollament ; Anàlisi microhistològica ; Remugants
Publicat a: Quaderns agraris, Num. 42 (Jun 2017) , p. 25-49, ISSN 0213-0319

Adreça alternativa: http://revistes.iec.cat/index.php/QA/article/view/143161
DOI: 10.2436/20.1503.01.73


25 p, 2.0 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles de recerca
Articles > Articles publicats

 Registre creat el 2018-11-16, darrera modificació el 2018-11-22



   Favorit i Compartir