| Data: |
1995 |
| Resum: |
Some pieces from the Ovid's Amores contain programmatic allusions concerning the author's poetical principles. The poetry itself is presented under two different images: as the loved woman -an image from neoteric inheritance- and as the navigator exposed to risks at sea. The use of this last allegory -suggests the paper- is indebted to Aratus from Soli, whose famous poem Phaenornena was very well known by Ovid. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Català |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Elegia eròtica ;
Cànon alexandrí ;
Kroener ;
Lírica ;
Comèdia antiga ;
Immortalitat ;
Ovidi ;
Cal·límac ;
Corinna |
| Publicat a: |
Faventia, V. 17 n. 1 (1995) p. 39-48, ISSN 2014-850X |
visitant ::
identificació
