| Títol variant: |
Corrupció i externalitats : avaluar el paper de les intencions |
| Títol variant: |
Corrupción y externalidades : evaluar el papel de las intenciones |
| Data: |
2020 |
| Resum: |
Experimental studies model corruption as reciprocal behavior that generates negative externalities for third parties. Results on how negative externalities factor in individuals' corruption-related decisions have been mixed. While (imputed) intentions have been proven to have an impact on participants' social preferences and kindness evaluations in a wide array of situations, little is known about whether and how the (imputed) intentions of third parties may enter participants' deliberation in corruption contexts. The assumed differential evaluation of externalities according to whether they are borne by active players or dummy players has important implications for real-life corruption. In many instances of corruption negative externalities are indeed incurred by (sets of) 'dummy players', such as 'society at large'. In other cases, however, more active players (such as the political head of a governmental department) are the target of negative externalities. Reciprocity models would predict that kindness evaluations concerning third parties would enter the considerations of partners to the corrupt transaction in the latter but not the former case. This important prediction, however, has not been empirically tested. We find that intentions of third parties do not affect behavior, but affect how kind individuals are perceived by others. |
| Resum: |
Los estudios experimentales modelan la corrupción como una forma de comportamiento establecido sobre la base de relaciones de reciprocidad que genera externalidades negativas para terceros. Los resultados acerca de cómo las externalidades negativas influyen en las decisiones relacionadas con la corrupción de los individuos no son concluyentes. Si bien se ha demostrado que las intenciones (imputadas) tienen un impacto en las preferencias sociales y las evaluaciones de amabilidad de los participantes en una amplia gama de situaciones, poco se sabe sobre si los participantes toman en consideración y de qué manera las intenciones (imputadas) de terceros en contextos de corrupción. La supuesta diferencia al evaluar las externalidades en función de si afectan a jugadores activos o a jugadores pasivos tiene implicaciones importantes para la corrupción en la vida real. En muchos casos de corrupción, las externalidades negativas afectan a (conjuntos de) "jugadores pasivos", como "la sociedad en general". En otros casos, sin embargo, jugadores más activos (como el jefe político de un departamento gubernamental) son objeto de externalidades negativas. Los modelos de reciprocidad predicen que las evaluaciones de amabilidad respecto a los terceros que son objeto de externalidades negativas entrarían en las consideraciones de las partes en una transacción corrupta en el último caso, pero no cuando se trata de jugadores pasivos. Esta importante predicción, sin embargo, no ha sido empíricamente probada. Encontramos que las intenciones de terceros no afectan al comportamiento directamente sino que afectan a la forma en que se percibe la amabilidad de los demás. |
| Resum: |
Els estudis experimentals modelen la corrupció com una forma de comportament establert sobre la base de relacions de reciprocitat que genera externalitats negatives per a tercers. Els resultats sobre com les externalitats negatives influeixen en les decisions relacionades amb la corrupció dels individus no són concloents. Si bé s'ha demostrat que les intencions (imputades) tenen un impacte en les preferències socials i les avaluacions d'amabilitat dels participants en una àmplia gamma de situacions, poca cosa se sap sobre si els participants prenen en consideració i de quina manera les intencions (imputades) de tercers en contextos de corrupció. La suposada diferència en avaluar les externalitats en funció de si afecten jugadors actius o jugadors passius té implicacions importants per a la corrupció en la vida real. En molts casos de corrupció, les externalitats negatives afecten (conjunts de) "jugadors passius", com "la societat en general". En altres casos, no obstant això, jugadors més actius (com el cap polític d'un departament governamental) són objecte d'externalitats negatives. Els models de reciprocitat prediuen que les avaluacions d'amabilitat respecte dels tercers que són objecte d'externalitats negatives entrarien en les consideracions de les parts en una transacció corrupta en el darrer cas, però no quan es tracta de jugadors passius. Tanmateix, aquesta important predicció no ha estat provada empíricament. Trobem que les intencions de tercers no afecten el comportament directament sinó que afecten la forma en què es percep l'amabilitat dels altres. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Corruption ;
Externalities ;
Reciprocity ;
Intentions ;
Corrupció ;
Externalitats ;
Reciprocitat ;
Intencions ;
Experiment ;
Corrupción ;
Externalidades ;
Reciprocidad ;
Intenciones ;
Experimento |
| Publicat a: |
Papers : revista de sociologia, Vol. 105 Núm. 1 (2020) , p. 111-141 (Artículos) , ISSN 2013-9004 |
visitant ::
identificació
