Convergencias y divergencias sociodemográficas en el sistema residencial bogotano
García García, Diva Marcela
Módenes Cabrerizo, Juan Antonio, dir.
Villarraga, Hernán, dir.
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia
Centre d'Estudis Demogràfics

Imprint: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2020.
Description: 1 recurs en línia (347 pàgines)
Abstract: El treball aborda la relació entre població, habitatge i territori, fent èmfasi en el paper de les llars i els seus comportaments demogràfics en el sistema residencial de Bogotà, Colòmbia. Se segueix la hipòtesi que hi ha sistemes duals, entre els quals s'aprecia un continu gradual de diferenciació social, constituït per processos de convergència demogràfica i transformació urbana. Buscant donar compte de l'heterogeneïtat socioespacial, es va analitzar la forma en què s'organitza la demanda residencial en diferents tipus de llar al llarg del curs de vida, la seva disposició espacial i condicions de segregació demogràfica, la seva relació amb l'habitatge i, finalment , tot això, es va aprofundir en el context de la ciutat produïda informalment. Es van analitzar les microdades de el cens de 2005, que pel seu nivell de detall permet l'aproximació a la diversitat intraurbana, a través d'eines de l'estadística descriptiva (anàlisi de components principals i clústers) i inferencial (models de regressió logística), de l'anàlisi espacial (autocorrelació espacial) i la geoestadística (GWR). Els resultats van permetre demostrar que la mirada dicotòmica dels sistemes residencials només aconsegueix explicar els contrastos entre els extrems més allunyats en l'escala social, que, però, també presenten algunes convergències. Addicionalment, hi ha una heterogeneïtat que no es recull enterament en aquesta dualitat, referida als comportaments residencials dels sectors de nivell social mitjà i mitjà baix. Es va comprovar que els arranjaments residencials dels grups més rics responen a una menor necessitat de suport mutu dins de les llars, o entre ells, a l'interior de la xarxa de parentiu, que pot ampliar-se en l'espai urbà, consolidant llars més simples, amb poca complexitat, amb tipologies residencials més nuclears i modernes. Aquestes formes de vida es localitzen a les zones i habitatges produïdes formalment i revelen major segregació demogràfica. Per la seva banda, els grups més pobres, les estructures familiars són més flexibles i amb major dependència de les seves xarxes de suport, les situen dins de la llar o l'habitatge -a través de la cohabitación- revelant complexitat i diverses formes de allegamiento, allotjades en habitatges també flexibles, permeses per la informalitat. Aquesta es troba a les zones més distants de la ciutat, i permet la proximitat de les xarxes familiars, que resulten necessàries, mostrant menor segregació demogràfica. Es va identificar a més que, el procés de reemplaçament generalitzat de la tipologia residencial de la casa a l'apartament, ha vingut acompanyat d'una transformació dels tipus i mides de les llars, que ha generat geografies diferenciades a l'interior de la ciutat. Finalment, els resultats sobre els arranjaments residencials a les zones d'origen urbanístic informal, mostren que aquest té un efecte sobre les formes d'organització familiar, per produir un habitatge que s'adapta i transforma en funció de les necessitats de la llar. Aquesta característica es manté en el temps i subsisteix després de les intervencions estatals que busquen la formalització. Amb base en l'anterior, es van produir entrades per a la política pública al nivell territorial micro, on es combinen de formes diverses els elements de sistema residencial, produint pràctiques residencials específiques.
Abstract: El trabajo aborda la relación entre población, vivienda y territorio, haciendo énfasis en el rol de los hogares y sus comportamientos demográficos en el sistema residencial de Bogotá, Colombia. Se sigue la hipótesis de que existen sistemas duales, entre los que se aprecia un continuo gradual de diferenciación social, constituido por procesos de convergencia demográfica y transformación urbana. Buscando dar cuenta de la heterogeneidad socioespacial, se analizó la forma en que se organiza la demanda residencial en diferentes tipos de hogar a lo largo del curso de vida, su disposición espacial y condiciones de segregación demográfica, su relación con la vivienda y, por último, todo ello, se profundizó en el contexto de la ciudad producida informalmente. Se analizaron los microdatos del censo de 2005, que por su nivel de detalle permite la aproximación a la diversidad intraurbana, a través de herramientas de la estadística descriptiva (análisis de componentes principales y clústeres) e inferencial (modelos de regresión logística), del análisis espacial (autocorrelación espacial) y la geoestadística (GWR). Los resultados permitieron demostrar que la mirada dicotómica de los sistemas residenciales sólo logra explicar los contrastes entre los extremos más alejados en la escala social, que, sin embargo, también presentan algunas convergencias. Adicionalmente, existe una heterogeneidad que no se recoge enteramente en dicha dualidad, referida a los comportamientos residenciales de los sectores de nivel social medio y medio bajo. Se comprobó que los arreglos residenciales de los grupos más ricos responden a una menor necesidad de soporte mutuo dentro de los hogares, o entre ellos, al interior de la red de parentesco, que puede ampliarse en el espacio urbano, consolidando hogares más simples, con poca complejidad, con tipologías residenciales más nucleares y modernas. Estas formas de vida se localizan en las zonas y viviendas producidas formalmente y revelan mayor segregación demográfica. Por su parte, los grupos más pobres, cuyas estructuras familiares son más flexibles y con mayor dependencia de sus redes de apoyo, las ubican dentro del hogar o la vivienda -a través de la cohabitación- revelando complejidad y diversas formas de allegamiento, alojadas en viviendas también flexibles, permitidas por la informalidad. Ésta se encuentra en las zonas más distantes de la ciudad, y permite la proximidad de las redes familiares, que resultan necesarias, mostrando menor segregación demográfica. Se identificó además que, el proceso de reemplazo generalizado de la tipología residencial de la casa al apartamento, ha venido acompañado de una transformación de los tipos y tamaños de los hogares, que ha generado geografías diferenciadas al interior de la ciudad. Por último, los resultados sobre los arreglos residenciales en las zonas de origen urbanístico informal, muestran que éste tiene un efecto sobre las formas de organización familiar, por producir una vivienda que se adapta y transforma en función de las necesidades del hogar. Dicha característica permanece en el tiempo y subsiste tras las intervenciones estatales que buscan la formalización. Con base en lo anterior, se produjeron insumos para la política pública en el nivel territorial micro, en donde se combinan de formas diversas los elementos del sistema residencial, produciendo prácticas residenciales específicas.
Abstract: The work addresses the relationship between population, housing and territory, emphasizing the role of households and their demographic behaviors in the residential system of Bogotá, Colombia. It follows the hypothesis that there are dual systems, among which there is a gradual continuum of social differentiation, constituted by processes of demographic convergence and urban transformation. Seeking to account for socio-spatial heterogeneity, we analyzed the way in which residential demand is organized in different types of households throughout the life course, their spatial disposition and demographic segregation conditions, their relationship with housing and, finally , all this, deepened in the context of the city produced informally. The 2005 census microdata was analyzed, which, due to its level of detail, allows the approach to intra-urban diversity, through tools of descriptive statistics (principal component analysis and clusters) and inferential (logistic regression models), of the analysis spatial (spatial autocorrelation) and geostatistics (GWR). The results allowed us to demonstrate that the dichotomous view of residential systems only manages to explain the contrasts between the furthest extremes in the social scale, which, however, also present some convergences. Additionally, there is a heterogeneity that is not entirely reflected in the duality, referring to the residential behaviors of the sectors of medium and medium low social level. It was found that the residential arrangements of the richest groups respond to a lower need for mutual support within the homes, or between them, within the kinship network, which can be expanded in the urban space, consolidating simpler homes, with low complexity, with more nuclear and modern residential typologies. These life forms are located in formally produced areas and dwellings and reveal greater demographic segregation. On the other hand, the poorest groups, whose family structures are more flexible and with greater dependence on their support networks, place them inside the household or dwelling- through cohabitation - revealing complexity and various forms of closeness, located in also flexible housing, allowed by informality. This is situaded in the most distant areas of the city, and allows the proximity of family networks, which are necessary, showing less demographic segregation. It was also identified that, the process of generalized replacement of the residential typology of the house to the apartment, has been accompanied by a transformation of the types and sizes of the households, which has generated differentiated geographies within the city. Finally, the results on residential arrangements in areas of informal urban origin show that this has an effect on the forms of family organization, by producing a dwelling that adapts and transforms according to the needs of the household. This characteristic remains in time and subsists after state interventions that seek formalization. Based on the above, inputs for public policy were produced at the micro territorial level, where the elements of the residential system are combined in various ways, producing specific residential practices.
Note: Premi Extraordinari de Doctorat concedit pels programes de doctorat de la UAB per curs acadèmic 2019-2020
Note: Departament i centre responsables de la tesi: Departament de Geografia i Centre d'Estudis Demogràfics.
Note: Tesi. Doctorat. Universitat Autònoma de Barcelona. 2019.
Rights: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades. Creative Commons
Language: Castellà
Document: Tesi doctoral ; Versió publicada
Subject: Urbanització ; Bogotà (Colòmbia) ; Habitatge
ISBN: 9788449092206

Adreça alternativa: https://hdl.handle.net/10803/669490


348 p, 13.5 MB

The record appears in these collections:
Research literature > UAB research groups literature > Research Centres and Groups (research output) > Social and Legal Sciences > Centre for Demographic Studies (CED-CERCA)
Research literature > Doctoral theses

 Record created 2020-11-23, last modified 2023-01-22



   Favorit i Compartir