| Date: |
2020 |
| Abstract: |
Els problemes de comportament en els que està implicat l'estrès poden tenir múltiples conseqüències tant pels animals com per al vincle humà-animal. Per quests motius, és necessari disposar d'indicadors adequats per avaluar de forma científica l'impacte de l'estrès a les espècies domèstiques amb les que convivim, així com per valorar la seva evolució durant l'aplicació dels protocols de tractament. En aquest sentit, l'anàlisi dels nivells de cortisol al pèl representa un mètode innovador i avantatjós a nivell metodològic. Tenint en compte aquests antecedents, ens plantegem dos objectius principals en aquesta tesi. Per una banda, avaluar l'efecte de la predictibilitat sobre les respostes defensives comportamentals i fisiològiques conseqüència de l'estrès derivat de l'aplicació d'un estímul aversiu. I, per altra banda, analitzar l'ús potencial de la determinació del cortisol en pèl per valorar l'èxit de les estratègies dirigides a reduir l'estrès dins dels protocols de tractament habituals. En relació amb el primer objectiu, no es va poder demostrar clarament aquesta qüestió, en part degut a una sèrie de limitacions metodològiques. En relació amb el segon objectiu, es va trobar una tendència (P = 0,05) pel que fa a les diferències en els nivells de cortisol entre els grups. Concretament, el nivell de cortisol en pèl tendeix a ser més elevat en el grup de gats que mostraven canvis de comportament relacionats amb l'estrès (4,65±1,79 pg/mg) respecte al grup control (4,13±1,28 pg/mg). Tot i així, no es van trobar diferències significatives entre els grups a l'evolució dels nivells de cortisol en el temps (P = 0,59). Considerant aquests resultats, no sembla que la valoració dels nivells de cortisol en pèl sigui un mètode adequat per analitzar l'èxit de les intervencions utilitzades habitualment. Per altra banda, el color del pèl va tenir una influència significativa (P <0,0001), fet que suggereix que és necessari tenir-ho en compte a l'hora de fer servir aquesta metodologia. Por últim, val a dir que durant el desenvolupament d'aquests capítols es van detectar importants inconsistències en relació amb la terminologia emprada a la literatura a l'hora de descriure els comportaments defensius en contexts d'amenaça. Per exemple, en el cas concret del freezing existeixen múltiples definicions que varien lleugerament entre els diferents estudis. El fet d'emprar una o altra pot arribar a condicionar en certa mesura els resultats obtinguts. Aquesta problemàtica va impulsar el desenvolupament de l'últim capítol d'aquesta tesi, centrada en abordar la importància d'evitar les etiquetes esbiaixades i d'aplicar definicions precises. En la mateixa línia, es van plantejar les conseqüències que es poden generar como a conseqüència de l'extensa presència de l'antropomorfisme en el camp del benestar animal y en el context de l'etologia clínica. |
| Abstract: |
Los problemas de comportamiento en los que está implicado el estrés pueden tener múltiples consecuencias tanto para los animales como para el vínculo humano-animal. Por tales motivos, es necesario disponer de indicadores adecuados para evaluar de forma científica el impacto del estrés en las especies domésticas con las que convivimos, así como para valorar su evolución durante la aplicación de los protocolos de tratamiento. En este sentido, el análisis de los niveles de cortisol en pelo representa un método novedoso y ventajoso a nivel metodológico. Teniendo en cuenta estos antecedentes, nos planteamos dos objetivos principales en esta tesis. Por un lado, evaluar el efecto de la predictibilidad sobre las respuestas defensivas comportamentales y fisiológicas consecuencia del estrés derivado de la aplicación de un estímulo aversivo. Y, por otro lado, analizar el uso potencial de la determinación del cortisol en pelo para valorar el éxito de las estrategias dirigidas a reducir el estrés dentro de los protocolos de tratamiento habituales. Respecto al primer objetivo, no se pudo demostrar claramente esta cuestión, en parte debido a una serie de limitaciones metodológicas. En relación con el segundo objetivo, se encontró una tendencia (P = 0. 05) en cuanto a las diferencias en los niveles de cortisol entre los grupos. Concretamente nivel de cortisol en pelo tendió a ser mayor en el grupo de gatos que mostraban cambios de comportamiento relacionados con el estrés (4. 65±1. 79 pg/mg) con respecto al grupo control (4. 13±1. 28 pg/mg). Sin embargo, no se encontraron diferencias significativas entre los grupos en la evolución de los niveles de cortisol en el tiempo (P = 0. 59). Considerando estos resultados, no parece que la valoración de los niveles de cortisol en pelo sea un método adecuado para analizar el éxito de las intervenciones habitualmente utilizadas. Por otra parte, el color del pelo tuvo una influencia significativa (P <0,0001), lo cual sugiere que es necesario tenerlo en cuenta al emplear esta metodología. Por último, cabe apuntar a que durante el desarrollo de estos capítulos se detectaron importantes inconsistencias con relación a la terminología empleada en la literatura a la hora de describir los comportamientos defensivos en contextos de amenaza. Por ejemplo, en el caso concreto del freezing existen múltiples definiciones que varían ligeramente entre los diferentes estudios. El hecho de emplear una u otra puede llegar a condicionar en cierta medida los resultados obtenidos. Esta problemática impulsó el desarrollo del último capítulo de esta tesis, centrado en abordar la importancia de evitar las etiquetas sesgadas y de aplicar definiciones precisas. En la misma línea, se plantearon las consecuencias que se pueden generar como consecuencia de la extendida presencia del antropomorfismo en el campo del bienestar animal y en el contexto de la etología clínica. |
| Abstract: |
Behavioural problems in which stress is involved can have multiple consequences for both animals and the human-animal bond. It is, therefore, necessary to have adequate indicators so as to be able to scientifically assess the impact of stress on the domestic animals with which we live, as well as to assess how these indicators evolve during the application of treatment protocols. The analysis of cortisol levels in hair, thus, represents a novel and methodologically advantageous method. Given this background, we set out to explore two main objectives in this thesis. On the one hand, to evaluate the effect of predictability on behavioural and physiological defence responses as a result of stress derived from the application of an aversive stimulus. And, on the other hand, to analyse the potential for using cortisol determination in hair to assess the success of strategies aimed at reducing stress within the usual treatment protocols. In terms of the first objective, this issue could not be clearly demonstrated, in part due to a series of methodological limitations. In relation to the second objective, a tendency was found (P = 0. 05) in terms of differences in cortisol levels between groups. Specifically, cortisol levels in hair tended to be higher in the group of cats that showed behavioural changes related to stress (4. 65 ±1. 79 pg/mg) with respect to the control group (4. 13 ±1. 28 pg/mg). However, no significant differences were found between the groups in the change in cortisol levels over time (P = 0. 59). Considering these results, it does not seem that the assessment of cortisol levels in hair is an adequate method for analysing the success of the interventions most commonly used. In addition, hair colour had a significant influence (P <0. 0001), which suggests that it is necessary to take this into account when using this methodology. Finally, it should be noted that, in writing this thesis, important inconsistencies were detected regarding the terminology used in the literature when describing defensive behaviours in threatening contexts. For example, in the specific case of freezing there are multiple definitions that vary slightly between different studies. Using one over another could determine the results obtained to some extent. This problem prompted the discussion in the last chapter of this thesis focused on addressing the importance of avoiding biased labels and applying precise definitions. Similarly, the issues that can arise as a result of the widespread presence of anthropomorphism in the field of animal welfare and in the context of clinical ethology were also raised. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Language: |
Castellà |
| Series: |
Departament de Ciència Animal i dels Aliments |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Subject: |
Gos ;
Perro ;
Dog ;
Gat ;
Gato ;
Cat ;
Benestar ;
Bienestar ;
Welfare ;
Ciències de la Salut |
| ISBN: |
9788449093128 |
guest ::
dir.
