dir.
Data: |
2019 |
Resum: |
La dramatúrgia contemporània a Mèxic (1984-2015): arxipèlags, edició i autors té el propòsit d'estudiar la diversitat d'estils, estètiques i autories en el teatre mexicà contemporani, i la funció de l'edició de textos dramàtics durant el període 1984-2015. En la primera part, s'hi analitza la dramatúrgia mexicana contemporània des de la perspectiva dels arxipèlags, concepte basat en els estudis d'Enrique Mijares i Rocío Galícia, en els quals agrupen textos que comparteixen semblances estilístiques i estètiques, i que responen a les circumstàncies regionals, temporals i socials. Aquesta perspectiva facilita la connexió entre la teoria dramàtica i la història de la dramatúrgia mexicana. A més, promou una perspectiva que engloba, però es manté oberta a la diversitat i a les transformacions de les poètiques de cada creador i a les tendències de cada moment. S'hi estableixen vuit arxipèlags: el realisme, el fantàstic, el compromís social, el món sòrdid, el teatre comunitari, els jocs escènics, el discursiu i el grotesc. En la segona part, s'hi estudien determinades revistes i col·leccions editorials que han publicat teatre mexicà, que corresponen a les editorials següents: la Universidad Veracruzanas (1984-2015) "per la rellevància de la revista Tramoya", Ediciones El Milagro (1992-2015), Fondo de Cultura Económica (1934-2015), Paso de Gato (2001-2015), Libros de Godot (2005-2015) y Los Textos de La Capilla (2007-2015). L'anàlisi s'ha organitzat en dos nivells, les línies i l'enunciació editorials. Per tant, és possible reconèixer les tendències estètiques i ideològiques de cada col·lecció i la posició que es té davant els textos i els lectors. En l'última part, s'hi seleccionen i s'hi disseccionen autors i textos emblemàtics de cada arxipèlag, editats en les col·leccions estudiades en la segona part. D'aquesta manera, el vincle entre dramatúrgia i edició es fa més concreta. Els textos estudiats corresponen a Luisa Josefina Hernández (el realisme), David Olguín (el fantàstic), Víctor Hugo Rascón Banda (el compromís social), Hugo Abraham Wirth (el món sòrdid), Neyra del Carmen Ovando (el teatre comunitari), Sabina Berman (els jocs escènics), Barbara Colio, David Gaitán i Alejandro Ricaño (el discursiu), i Ana Francis Mor i Gerardo Mancebo del Castell (el grotesc). |
Resum: |
La dramaturgia contemporánea en México (1984-2015): archipiélagos, edición y autores tiene el propósito de estudiar la diversidad de estilos, estéticas y autorías en el teatro mexicano contemporáneo, y la función de la edición de textos dramáticos durante el periodo 1984-2015. En la primera parte, se analiza la dramaturgia mexicana contemporánea desde la perspectiva de los archipiélagos, concepto basado en los estudios de Enrique Mijares y Rocío Galicia, en los que agrupan textos que comparten semejanzas estilísticas y estéticas, y que responden a las circunstancias regionales, temporales y sociales. Esta perspectiva facilita la conexión entre la teoría dramática y la historia de la dramaturgia mexicana. Además, promueve una perspectiva que engloba, pero se mantiene abierta a la diversidad y a las transformaciones de las poéticas de cada creador y a las tendencias de cada momento. Se establecieron ocho archipiélagos: el realismo, lo fantástico, el compromiso social, el mundo sórdido, el teatro comunitario, los juegos escénicos, lo discursivo y el grotesco. En la segunda parte, se estudian determinadas revistas y colecciones editoriales que han publicado teatro mexicano que corresponden a las editoriales siguientes: la Universidad Veracruzana (1984-2015) "por la relevancia de la revista Tramoya", Ediciones El Milagro (1992-2015), Fondo de Cultura Económica (1934-2015), Paso de Gato (2001-2015), Libros de Godot (2005-2015) y Los Textos de La Capilla (2007-2015). El análisis se ha organizado en dos niveles, las líneas y la enunciación editoriales. Por consiguiente, es posible reconocer las tendencias estéticas e ideológicas de cada colección y la posición que se tiene ante los textos y los lectores. En la última parte, se seleccionaron y diseccionaron autores y textos emblemáticos de cada archipiélago, editados en las colecciones estudiadas en la segunda parte. De esta manera, el vínculo entre dramaturgia y edición se hace más concreta. Los textos estudiados corresponden a Luisa Josefina Hernández (el realismo), David Olguín (lo fantástico), Víctor Hugo Rascón Banda (el compromiso social), Hugo Abraham Wirth (el mundo sórdido), Neyra del Carmen Ovando (el teatro comunitario), Sabina Berman (los juegos escénicos), Bárbara Colio, David Gaitán y Alejandro Ricaño (lo discursivo), y Ana Francis Mor y Gerardo Mancebo del Castillo (el grotesco). |
Resum: |
The contemporary dramaturgy in Mexico (1984-2015): archipelagos, publishing and authors aims to study the diversity of styles, aesthetics and authorships in contemporary Mexican theatre, and the function of editing dramatic texts during the period 1984-2015. In the first part, we analyse contemporary Mexican dramaturgy from the perspective of the archipelagos, a concept based on the studies of Enrique Mijares and Rocío Galicia, in which they group together texts that share stylistic and aesthetic similarities, and that respond to regional, temporal and social circumstances. This perspective facilitates the connection between dramatic theory and the history of Mexican dramaturgy. In addition, it promotes a perspective that encompasses, but remains open to the diversity and transformations of the poetics of each creator and to the trends of each moment. Eight archipelagos were established: realism, fantasy, social commitment, sordid world, community theatre, stage games, discursive and grotesque. The second part studies certain magazines and editorial collections that have published Mexican theatre that correspond to the following editorial houses: Universidad Veracruzana (1984-2015) "because of the relevance of the magazine Tramoya", Ediciones El Milagro (1992-2015), Fondo de Cultura Económica (1934-2015), Paso de Gato (2001-2015), Libros de Godot (2005-2015) and Los Textos de La Capilla (2007-2015). The analysis has been organized in two levels, the editorial lines and the editorial enunciation. Therefore, it is possible to recognize the aesthetic and ideological tendencies of each collection and the position that each publishing house has before the texts and the readers. In the last part, emblematic authors and texts from each archipelago were selected and dissected, edited in the collections studied in the second part. In this way, the link between dramaturgy and publishing becomes more concrete. The texts studied correspond to Luisa Josefina Hernández (realism), David Olguín (fantasy), Víctor Hugo Rascón Banda (social commitment), Hugo Abraham Wirth (sordid world), Neyra del Carmen Ovando (community theatre), Sabina Berman (stage games), Bárbara Colio, David Gaitán and Alejandro Ricaño (discursive), and Ana Francis Mor and Gerardo Mancebo del Castillo (grotesque). |
Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades. |
Llengua: |
Castellà |
Col·lecció: |
Departament de Filologia Catalana |
Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
Matèria: |
Teatre mexicà ;
Teatro mexicano ;
Mexican theatre ;
Dramatúrgia ;
Dramaturgia ;
Dramaturgy ;
Edició ;
Edición ;
Publishing ;
Ciències Humanes |
ISBN: |
9788449093135 |