Variación diacrónica en los procesos de gramaticalización y lexicalización de locuciones preposicionales en español
Insausti Muñoz, Catalina
Sánchez Lancis, Carlos Eliseo, dir.
Buenafuentes de la Mata, Cristina, dir.

Data: 2020
Resum: La present recerca és una proposta per a posar en qüestió les característiques que fins ara han definit el que es coneix com a locucions prepositives, a través de l'anàlisi d'un inventari delimitat basat en substantius somàtics. El treball comença amb una revisió exhaustiva de l'evolució d'aquests substantius nucli en els diccionaris històrics i actuals de l'espanyol, per a observar com es van establint els sentits abstractes de cada vocable i també com s'han anat lexicalizando unitats fraseològiques que els inclouen, les que moltes vegades de manera indirecta donen indicis de l'existència o l'origen de les locucions prepositives que estudiem. A continuació, a través d'un seguiment diacrònic en el CORDE, s'observa com des del substantiu cara s'origina de cara a; peu dóna origen a les múltiples locucions al peu de, en peus de, als peus d'i a peu de; esquena genera l'interessant contrast entre a esquena d'i d'esquena a; igual que front, que és nucli del mateix parell invertit enfront d'i al capdavant de. Per part seva, de cap s'origina el parell en/al capdavant de; de mà, a/en/per/de mans d'i, finalment, de boca, sorgeixen en/per/de boca de. Encara que totes aquestes seqüències corresponen a la pauta reconeguda com la més productiva per a la formació de locucions prepositives "que es defineix com la combinació d'una preposició, un nucli nominal i una segona preposició", la nostra hipòtesi és que el grau d'unitat com a peces prepositives que aconsegueixen aquestes construccions està directament relacionat amb l'estructura interna amb què es formen. Això inclou el potencial metafòric del substantiu que funciona com a nucli i, a més, les característiques i l'evolució que sofreixen alhora les preposicions triades. La convergència d'aquests sentits és el factor essencial per a arribar a graus avançats de gramaticalització, és a dir, d'integració en el paradigma preposicional. Això és el que explica la imposició d'unes certes formes sobre altres variants i l'evolució semàntica que experimenten les seqüències una vegada fixades com relacionantes. En concret, els resultats d'aquesta tesi es resumeixen en dues aportacions centrals per a la compressió i la definició de la categoria de locució preposicional. D'una banda, es desglossen les pautes que les defineixen i, per un altre, es qüestionen alguns dels criteris anteriorment delineats com a proves de la seva existència com a categoria, en particular el de fixació i estabilitat sintàctica absoluta. Com a conclusió, proposem la idea d'una fixació no formal sinó conceptual, des de la qual s'inclouen i s'interpreten des d'ocupacions adverbials fins a la inserció de possessius com a característiques inherents de la categoria.
Resum: La presente investigación es una propuesta para poner en cuestión las características que hasta ahora han definido lo que se conoce como locuciones prepositivas, a través del análisis de un inventario delimitado basado en sustantivos somáticos. El trabajo comienza con una revisión exhaustiva de la evolución de estos sustantivos núcleo en los diccionarios históricos y actuales del español, para observar cómo se van estableciendo los sentidos abstractos de cada vocablo y también cómo se han ido lexicalizando unidades fraseológicas que los incluyen, las que muchas veces de manera indirecta dan indicios de la existencia o el origen de las locuciones prepositivas que estudiamos. A continuación, a través de un seguimiento diacrónico en el CORDE, se observa cómo desde el sustantivo cara se origina de cara a; pie da origen a las múltiples locuciones al pie de, en pie de, a los pies de y a pie de; espalda genera el interesante contraste entre a espaldas de y de espaldas a; al igual que frente, que es núcleo del mismo par invertido frente a y al frente de. Por su parte, de cabeza se origina el par en/a la cabeza de; de mano, a/en/por/de manos de y, finalmente, de boca, surgen en/por/de boca de. Aunque todas estas secuencias corresponden a la pauta reconocida como la más productiva para la formación de locuciones prepositivas "que se define como la combinación de una preposición, un núcleo nominal y una segunda preposición", nuestra hipótesis es que el grado de unidad como piezas prepositivas que alcanzan estas construcciones está directamente relacionado con la estructura interna con que se forman. Esto incluye el potencial metafórico del sustantivo que funciona como núcleo y, además, las características y la evolución que sufren a la vez las preposiciones escogidas. La convergencia de estos sentidos es el factor esencial para llegar a grados avanzados de gramaticalización, es decir, de integración en el paradigma preposicional. Esto es lo que explica la imposición de ciertas formas sobre otras variantes y la evolución semántica que experimentan las secuencias una vez fijadas como relacionantes. En concreto, los resultados de esta tesis se resumen en dos aportes centrales para la compresión y la definición de la categoría de locución preposicional. Por un lado, se desglosan las pautas que las definen y, por otro, se cuestionan algunos de los criterios anteriormente delineados como pruebas de su existencia como categoría, en particular el de fijación y estabilidad sintáctica absoluta. Como conclusión, proponemos la idea de una fijación no formal sino conceptual, desde la que se incluyen y se interpretan desde empleos adverbiales hasta la inserción de posesivos como características inherentes de la categoría.
Resum: This thesis is a proposal to rethink the characteristics that have so far defined what is known as prepositional locutions, through the analysis of a delimited inventory based on somatic nouns. The work begins with an exhaustive review of the evolution of these core nouns in Spanish dictionaries to observe how the abstract meanings of each word are established and also how the phraseological units that include them have been lexicalized, which often indirectly give indications of the existence or origin of the prepositional phrases that we study. Next, by a diachronic study in the CORDE, we can see how the noun cara originates de cara a; pie becomes the nucleus of the multiple locutions al pie de, en pie de, a los pies de and a pie de; espalda generates the interesting contrast between a espaldas de and de espaldas a; as well as frente, which is the nucleus of the same inverted pair frente a and al frente de. Furthermore, from cabeza we have en/a la cabeza de; from mano, a/en/por/de manos de and, finally, from boca, arise en/por/de boca de. Although all these sequences correspond to the pattern recognized as the most productive for the formation of prepositional phrases "which is defined as the combination of a preposition, a nominal nucleus and a second preposition" our hypothesis is that the degree of unity as prepositional pieces that these constructions reach is directly related to the internal structure with which they are formed. This includes the metaphorical potential of the noun that functions as the nucleus and, in addition, the characteristics and evolution that the chosen prepositions undergo at the same time. The convergence of these meanings is the essential factor for reaching advanced degrees of grammaticalization, that is, integration in the prepositional paradigm, and it is what explains the imposition of certain forms on other variants, and the semantic evolution experienced by the sequences once they are fixed as relational. Specifically, the results of this thesis are summarized in two central contributions to the understanding and definition of the category of prepositional phrases. On the one hand, the guidelines that define them are broken down and, on the other, some of the criteria previously outlined as evidence of its existence as a category are questioned, in particular that of absolute syntactic fixation and stability. In view of this, we propose the idea of a fixation that is not formal but conceptual, from which everything from adverbial uses to the insertion of possessives are included and interpreted as inherent characteristics of the category.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades. Creative Commons
Llengua: Castellà
Col·lecció: Programa de Doctorat en Filologia Espanyola
Document: Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada
Matèria: Locucions preposicionals ; Locuciones preposicionales ; Prepositional phrases ; Gramaticalització ; Gramaticalización ; Grammaticalization ; Ciències Humanes
ISBN: 9788449095955

Adreça alternativa: https://hdl.handle.net/10803/670579


636 p, 5.0 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2021-06-12, darrera modificació el 2022-12-22



   Favorit i Compartir