| Títol variant: |
Nietzsche, un pensador allunyat de la política i d'allò polític? |
| Títol variant: |
Nietzsche, a thinker unconcerned with politics and the political? |
| Data: |
2021 |
| Resum: |
En el presente trabajo intentaremos mostrar que la filosofía de Nietzsche, contrariamente a lo que se ha sostenido en demasiadas ocasiones, es también una filosofía política. Ese pensar político evidenció, por lo demás, un sesgo eminentemente reaccionario y elitista. Cualquier discurso político de signo igualitarista producía en los oídos de Nietzsche una lacerante molestia. Nos hallamos ante un pensador tremendo y profundo que reaccionó con sumo horror ante los hechos de la Comuna de París, aplaudiendo su sangriento aplastamiento. Comprobaremos, por ende, que siempre estuvo al tanto de la coyuntura sociopolítica de su época. Sintió en todo momento un odio visceral -una aversión irreprimible- por la democracia, por los ideales ilustrados, por el movimiento obrero y por el socialismo. |
| Resum: |
En el present treball intentarem mostrar que la filosofia de Nietzsche, contràriament al que s'ha sostingut en massa ocasions, és també una filosofia política. Aquest pensar polític va fer palès, d'altra banda, un biaix eminentment reaccionari i elitista. Qualsevol discurs polític de signe igualitarista produïa en les orelles de Nietzsche una punyent molèstia. Ens trobem davant d'un pensador tremend i profund que va reaccionar amb summe horror davant els fets de la Comuna de París, aplaudint el seu sagnant aixafament. Comprovarem, per tant, que sempre va estar al corrent de la conjuntura sociopolítica de la seva època. Va sentir en tot moment un odi visceral -una aversió irreprimible- per la democràcia, pels ideals il·lustrats, pel moviment obrer i pel socialisme. |
| Resum: |
In this paper we will attempt to show that Nietzsche's philosophy, contrary to what has too widely been believed, is also a political philosophy. Moreover, this political thinking demonstrated an eminently reactionary and elitist bias. Any political discourse of an egalitarian nature was offensive to Nietzsche. We are dealing with a formidable and profound thinker who reacted with great horror to the events of the Paris Commune, applauding when it was ruthlessly suppressed. We will thereby demonstrate that he kept abreast of the socio-political developments of his time. He felt at all times a visceral hatred - an irrepressible aversion - for democracy, for Enlightenment ideals, for the labour movement and for socialism. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Nietzsche ;
Filosofía política ;
Cuestión social ;
Aristocratismo ;
Elitismo ;
Antisocialismo ;
Political philosophy ;
Social issue ;
Aristocratism ;
Elitism ;
Anti-socialism ;
Filosofia política ;
Qüestió social ;
Aristocratisme ;
Elitisme ;
Antisocialisme |
| Publicat a: |
Enrahonar, Vol. 67 (2021) , p. 107-130 (Articles) , ISSN 2014-881X |
visitant ::
identificació
(Escuela Superior Politécnica del Litoral (Ecuador))
