| Títol variant: |
A flor de pell : El tacte com a gest i agent en Los cuerpos del verano (2012), de Martín Felipe Castagnet |
| Títol variant: |
To flower of skin : Touch as a gesture and agent in Los cuerpos del verano (2012), by Martín Felipe Castagnet |
| Data: |
2022 |
| Resum: |
¿Qué supondría una existencia humana sin cuerpo y, por lo tanto, sin piel? El escritor argentino Martín Felipe Castagnet explora esta posibilidad en su novela de ciencia ficción Los cuerpos del verano (2012). Su texto, que ocurre en un futuro posible, revela la importanciade la piel como envoltorio del cuerpo, pero también como primer estado de identificación y sistema de comunicación sensible de los individuos con su entorno. Propongo que al leer esta distopía a través de la teoría del Yo-piel (2003), del psicoanalista francés Didier Anzieu, el tacto emerge en la ficción de Castagnet como gesto propio de la experiencia vital y comoa gente de interacción social. Esto, en un mundo en que la tecnología y el mercado restringirían cualquier agencia de sus personajes. |
| Resum: |
La pell és l'òrgan més gran del cos i actua com a capa protectora per mantenir íntegres les seves estructures, però, què suposaria una existència humana sense cos i per tant, sense pell? L'escriptor argentí Martín Felipe Castagnet explora aquesta possibilitat a la seva novel·la de ciència ficció Los cuerpos del verano (Factotum, 2012). El seu text revela la importància de la pell com envoltori del cos, però també com a primer estat d'identificació i sistema de comunicació sensible dels individus amb el seu voltant. Proposo que al llegir la novel·la mitjançant la teoria de Yo-piel (Biblioteca Nueva, 2003), del psicoanalista francés Didier Anszeu, el tacte sorgeix en la ficció de Castagnet com a gest propi de l'experiència vital i com agent d'interacció social. Vist així, els que "flotan" sense reencarnarse en la novel·la semblen enfonsats en un aïllament nostàlgic on enyoren constantment recuperar, sobretot, el tacte. |
| Resum: |
The skin is the largest organ of the body and acts as a protective layer to keep its structures intact, but what would a human existence without a body and therefore without skin mean? Argentine writer Martín Felipe Castagnet explores this possibility in his science fiction novel Los Cuerpos del Verano (2012). His text highlights the importance of the skin as the body's wrapper, but also as the first state of identification and sensitive communication system with the environment. I propose that when reading the novel through the theory of Skin-Ego (2003) by the French psychoanalyst Didier Anzieu, touch emerges as a gesture characteristic of vital experience and as an agent of social interaction. Seen this way, those who "float" without reincarnating in the novel seem sunk in a nostalgic isolation where they constantly yearn to recover, above all, touch. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Martín Felipe Castagnet ;
Los cuerpos del verano ;
Cuerpo ;
Piel ;
Tacto ;
Ciencia ficción ;
Didier Anzieu ;
Body ;
Skin ;
Touch ;
Science fiction ;
Cos ;
Pell ;
Tacte ;
Ciència ficció |
| Publicat a: |
Mitologías hoy, Vol. 27 (2022) , p. 78-85 (Dossier) , ISSN 2014-1130 |
visitant ::
identificació
(Pontificia Universidad Católica de Chile)
