Web of Science: 0 cites, Scopus: 0 cites, Google Scholar: cites
Predictive factors of the psychological impact of the COVID-19 pandemic on university students : a study in six Ibero-American countries
Jiménez-Villamizar, María Paola (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació)
Muro Rodríguez, Anna (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació)
Navarro, J. B (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicobiologia i de Metodologia de Ciències de la Salut)
Carmona Cervelló, Meritxell (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació)
Cladellas, Ramon (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació)
Feliu-Soler, Albert (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Clínica i de la Salut)
Reche-Camba, Elvira (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació)
Lopez-Fernandez, Daniel (Universitat Autònoma de Barcelona)
Mendez-Ulrich, Jorge Luis (Universitat de Barcelona)
Selva, Clara (Universitat Oberta de Catalunya)
Sanz, Antoni (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació)

Títol variant: Factores predictivos del impacto psicológico de la pandemia de COVID-19 en estudiantes universitarios: un estudio en seis países Iberoamericanos
Data: 2023
Resum: Background/Objective: During Covid-19, high prevalences of anxiety and depression were reported among university students, suggesting that they may be at higher risk than the general population of developing psychological disorders in lockdown situations. This study aimed to analyze how sociocultural factors and individual differences contributed to explaining the psychological impact of the pandemic among Ibero-American university students from Argentina, Colombia, Ecuador, Spain, Mexico, and Uruguay. Method: The study was carried out on 7601 university students (72% women). Data were collected through an online questionnaire that measured anxiety (GAD-2), depression (PHQ-2), somatic symptoms (SSQ-5), post-traumatic growth (PTGI), loneliness (UCLS), personality (NEO-FFI), Resilience (CD-RISC-2), Perceived Competences (PCS) and sociodemographic data. Descriptive statistics and multiple linear regression model were performed. Results: Analysis indicated a high prevalence (46. 15%) of distress among university students, regardless of country and significantly higher than in the general population (28. 27%). Greater feelings of loneliness and greater neuroticism were significantly associated with anxiety, depression, and somatization. Likewise, male gender and higher levels of resilience were found to be protective factors, while post-traumatic growth was also higher in men and was associated with higher levels of resilience, perceived competence, and responsibility. Conclusions: The results suggest the need to consider individual risk factors such as being a woman, presenting higher levels of neuroticism and loneliness in understanding the psychological impact of the pandemic on university students. It is concluded that universities should offer specific interventions to address mental health problems and manage the added complications of crisis events on the health of students.
Resum: Antecedentes/Objetivo: Durante el Covid-19, se informaron altas prevalencias de ansiedad y depresión entre estudiantes universitarios, lo que sugiere que pueden tener un mayor riesgo que la población general de desarrollar trastornos psicológicos en situaciones de encierro. Este estudio tuvo como objetivo analizar cómo los factores socioculturales y las diferencias individuales contribuyeron a explicar el impacto psicológico de la pandemia entre estudiantes universitarios iberoamericanos de Argentina, Colombia, Ecuador, España, México y Uruguay. Método: El estudio se realizó en 7601 estudiantes universitarios (72% mujeres). Los datos fueron recolectados a través de un cuestionario en línea que midió ansiedad (GAD-2), depresión (PHQ-2), síntomas somáticos (SSQ-5), crecimiento postraumático (PTGI), soledad (UCLS), personalidad (NEO-FFI), Resiliencia (CD-RISC-2), Competencia Percibida (PCS) y datos sociodemográficos. Se realizó estadística descriptiva y modelo de regresión lineal múltiple. Resultados: Los análisis indicaron una alta prevalencia (46,15%) de angustia entre los estudiantes universitarios, independientemente del país y significativamente mayor que en la población general (28,27%). Mayores sentimientos de soledad y mayor neuroticismo se asociaron significativamente con ansiedad, depresión y somatización. Asimismo, el género masculino y mayores niveles de resiliencia resultaron ser factores protectores, mientras que el crecimiento postraumático también fue mayor en los hombres y se asoció con mayores niveles de resiliencia, competencia percibida y responsabilidad. Conclusiones: Los resultados sugieren la necesidad de considerar factores de riesgo individuales como ser mujer, presentar mayores niveles de neuroticismo y soledad en la comprensión del impacto psicológico de la pandemia en estudiantes universitarios. Se concluye que las universidades deben ofrecer intervenciones específicas para abordar los problemas de salud mental y manejar las complicaciones añadidas de los eventos de crisis sobre la salud de los estudiantes.
Drets: Tots els drets reservats.
Llengua: Anglès
Document: Article ; recerca ; Versió publicada
Matèria: Covid-19 ; University students ; Mental health ; Distress
Publicat a: Ansiedad y Estres, Vol. 29 Núm. 3 (2023) , p. 153-162, ISSN 2174-0437

DOI: 10.5093/ANYES2023A19


10 p, 298.0 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles de recerca
Articles > Articles publicats

 Registre creat el 2024-03-20, darrera modificació el 2024-05-04



   Favorit i Compartir