| Resum: |
La creixent demanda de minerals estratègics per a la transició energètica podria reforçar dinàmiques de dependència entre estats del sud global, rics en minerals, i estats importadors del nord global. Tanmateix, podria suposar una oportunitat per als primers de millorar la seva posició en el sistema internacional i promoure el seu desenvolupament econòmic (Blair, 2023). Les relacions entre Xile -un país ric en liti i coure- i la Unió Europea (UE) -un bloc econòmic amb interès en aquests minerals- són representatives d'aquestes tendències (Obaya, 2021). Aquest estudi parteix de l'observació que la UE sembla oferir a països com Xile una cooperació diferenciada en comparació amb la Xina i els EUA, que promouria el desenvolupament econòmic sostenible (Comissió Europea, 2023). La investigació busca respondre a la pregunta: quin escenari de cooperació entre Xile i la UE, respecte al comerç de liti i coure, ofereix majors oportunitats per al desenvolupament de Xile? S'utilitzen tres conceptes clau de la geoeconomia: de-risking, l'estratègia europea i nord-americana per a reduir els riscos associats a la interdependència amb la Xina (Sierra, 2023); extractivisme, un model de dependència econòmica d'estats del sud global cap als del nord basat en l'exportació de recursos naturals de baix valor afegit (VA); i nacionalisme dels recursos, mesures econòmiques proteccionistes per evitar l'extractivisme i potenciar la indústria nacional (Domínguez Martín, 2021). A partir d'això, s'hipotetitza que el millor escenari per a que Xile millori el seu desenvolupament és que prioritzi les relacions econòmiques amb la UE, perquè -en la seva estratègia de de-risking- Europa busca diferenciar-se com a soci comercial. S'espera que ofereixi un model de cooperació més favorable que la Xina i els EUA en estàndards comercials, protecció ambiental i industrialització. És a dir, la UE corregiria dinàmiques extractivistes en les seves relacions amb Xile per evitar ser desplaçada per els EUA i la Xina. Per provar la hipòtesi, s'emplea la metodologia de construcció d'escenaris de Leney et Al. (2004). S'estableixen tres escenaris: "priorització de les relacions Xile-UE, amb impacte positiu en el desenvolupament de Xile"; "priorització de les relacions Xile-UE amb impacte negatiu en el desenvolupament de Xile" i "separació entre la UE i Xile, amb impacte positiu sobre el desenvolupament de Xile". Els escenaris estan basats en sis forces del canvi. Per provar si les forces són realment motrius del canvi, a l'elaborar els escenaris se'ls dóna una configuració, i s'observa com afecten els canvis d'aquesta al desenvolupament. Les forces inicials són l'acció política xilena, la tipologia dels béns en els intercanvis comercials de Xile, el preu i la demanda de liti i coure en estat primari, i les interaccions amb la UE, EUA i la Xina. L'anàlisi verifica que les sis forces del canvi funcionen, sent l'acció política xilena la més influent. La seva configuració és favorable al desenvolupament de Xile quan es promou l'exportació de productes amb alt VA i s'eviten relacions de dependència, relacions extractivistes. La demanda dels metalls en estat primari ha de mantenir-se alta, almenys fins que es desenvolupi una indústria local. Mantenir relacions equilibrades amb EUA, la Xina i la UE i cooperar segons els seus interessos ajuda a corregir i prevenir dependències cap a algun d'ells, reduint la seva vulnerabilitat econòmica. |
visitant ::
identificació
dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques)
