| Resum: |
Aquesta memòria presenta els principals resultats d'un estudi demoscòpic sobre les percepcions socials de justícia distributiva a la societat catalana, i específicament sobre com afecten aquestes percepcions a la valoració de determinades polítiques socials i fiscals per part de la població. En concret, i a partir de la matriu de dades facilitada pel Centre d'Estudis d'Opinió, l'estudi inclou els resultats de l'explotació estadística realitzada per l'equip investigador del projecte (compost per vuit investigadors del GSADI, Grup de Sociologia Analítica i Disseny Institucional, del Departament de Sociologia de la UAB), que va ser també responsable de l'elaboració del qüestionari. L'estudi intenta detectar, en primer lloc, en quina mesura diferents principis de justícia distributiva (habitualment estudiats a la literatura especialitzada) són intuïtivament acceptats o recolzats per la població catalana, i quin paper hi poden jugar les principals motivacions prosocials analitzades per les ciències socials i conductuals contemporànies (com l'altruisme, l'aversió a la desigualtat, la reciprocitat forta, la solidaritat o la confiança social). En segon lloc, s'ha analitzat quina relació hi ha entre les motivacions i els principis genèrics sobre justícia distributiva i les actituds respecte de certes regulacions bàsiques de les polítiques fiscals i de prestacions socials al nostre país. Pel que fa a les prestacions socials monetàries (com són les prestacions d'atur, rendes mínimes o pensions), s'ha avaluat el posicionament en eixos com ara universalitat-focalització, condicionalitat-incondicionalitat al nivell de renda, condicionalitat-incondicionalitat a la contribució o disponibilitat laboral, individualització-familiarització, etc. ). Pel que fa a la fiscalitat, s'ha analitzat la percepció de la justícia de diferents figures impositives, així com el posicionament sobre la funció i la necessitat dels impostos, la seva estructura, el seu efecte distributiu, i altres qüestions relacionades. En tercer lloc, l'estudi també analitza la predisposició social a certes reformes possibles del sistema de prestacions socials i del sistema fiscal, orientades en diferents direccions, amb l'objectiu de detectar el potencial de suport social que podrien obtenir, i, per tant, d'aportar evidència empírica sobre un element clau de la seva viabilitat sociopolítica. 4 Com a principal resultat d'aquestes anàlisis es pot dir que, en concordança amb la hipòtesi de treball de l'estudi, els principis de justícia i les motivacions prosocials intuïtivament recolzades per la població ajuden a explicar millor les actituds concretes envers les polítiques socials i fiscals, i envers algunes reformes possibles d'aquestes, i fins i tot milloren la capacitat explicativa que, des del punt de vista estadístic, tenen les variables sociodemogràfiques més tradicionalment utilitzades a la investigació prèvia sobre el tema. Això fa que sigui aconsellable tenir en compte aquestes percepcions i motivacions quan es tracta de dissenyar i implementar reformes del sistema de protecció social i del sistema fiscal, per tal d'optimitzar-ne la viabilitat política i social. |
visitant ::
identificació
(Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sociologia)
