| Títol variant: |
Neurodrets : desafiaments ètics i normatius a l'era digital |
| Títol variant: |
Neurorights : ethical and regulatory challenges in the digital age |
| Data: |
2025 |
| Resum: |
En la era digital, la frontera entre las tecnologías emergentes y la protección de los derechos fundamentales se vuelve cada vez más difusa, especialmente en lo que respecta a la privacidad, que hoy se encuentra constantemente en jaque. Esta preocupación se acentúa con el desarrollo de neurotecnologías capaces de acceder, interpretar e incluso modificar la actividad cerebral, abriendo un debate ético y jurídico sin precedentes. El presente artículo aborda la noción de neuroderechos como posible respuesta a estos desafíos. Partimos de su definición, exploramos su marco normativo y analizamos su vínculo con regulaciones como el Reglamento General de Protección de Datos (RGPD) y el futuro Reglamento de Inteligencia Artificial. Finalmente, nos interrogamos: ¿constituyen los neuroderechos una nueva generación de derechos humanos? El RGPD representó un punto de inflexión al establecer límites frente a prácticas empresariales que, mediante algoritmos, construyen perfiles personalizados a partir de datos personales. Sin embargo, la neurociencia avanza más allá, accediendo a la esfera íntima de pensamientos y emociones, lo que exige nuevas herramientas de protección. Como señala el neurocientífico Enzo Tagliazucchi, estas tecnologías buscan "desenmarañar el nudo de la consciencia", pero también pueden transformarse en instrumentos de control. En un entorno donde lo que no se muestra parece no existir, y donde los datos se han convertido en el activo más codiciado, los neuroderechos emergen como un límite necesario para salvaguardar la última frontera de la privacidad: la mente humana. |
| Resum: |
A l'era digital, la frontera entre les tecnologies emergents i la protecció dels drets fonamentals es torna cada vegada més difusa, especialment pel que fa a la privadesa, que avui es troba constantment en escac. Aquesta preocupació s'accentua amb el desenvolupament de neurotecnologies capaces d'accedir, d'interpretar i fins i tot de modificar l'activitat cerebral, obrint un debat ètic i jurídic sense precedents. Aquest article aborda la noció de neurodrets com a possible resposta a aquests desafiaments. Partim de la seva definició, n'explorem el marc normatiu i n'analitzem el vincle amb regulacions com el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) i el futur Reglament d'Intel·ligència Artificial. Finalment, ens interroguem: constitueixen els neurodrets una nova generació de drets humans? El RGPD va representar un punt d'inflexió en establir límits davant de pràctiques empresarials que, mitjançant algorismes, construeixen perfils personalitzats a partir de dades personals. Tot i això, la neurociència avança més enllà, accedint a l'esfera íntima de pensaments i emocions, cosa que exigeix noves eines de protecció. Com assenyala el neurocientífic Enzo Tagliazucchi, aquestes tecnologies busquen "desembullar el nus de la consciència", però també poden transformar-se en instruments de control. En un entorn on allò que no es mostra sembla no existir, i on les dades s'han convertit en l'actiu més cobejat, els neurodrets emergeixen com un límit necessari per salvaguardar l'última frontera de la privadesa: la ment humana. |
| Resum: |
In today's digital era, the distinction between emerging technologies and the safeguarding of fundamental rights is growing increasingly ambiguous, especially concerning privacy, which remains under relentless scrutiny. This concern is heightened by the development of neurotechnologies capable of accessing, interpreting, and even modifying brain activity, opening up an unprecedented ethical and legal debate. This article addresses the notion of neurorights as a possible response to these challenges. We begin with their definition, explore their regulatory framework, and analyse their connection with regulations such as the General Data Protection Regulation (GDPR) and the upcoming Artificial Intelligence Regulation. Finally, we ask: do neurorights constitute a new generation of human rights? The GDPR represented a turning point by establishing limits on business practices that, through algorithms, build personalized profiles from personal data. However, neuroscience is advancing further, accessing the intimate sphere of thoughts and emotions, which requires new protection tools. As neuroscientist Enzo Tagliazucchi points out, these technologies seek to "unravel the knot of consciousness," but they can also become instruments of control. In an environment where what is not shown seems not to exist, and where data has become the most coveted asset, neuro-rights emerge as a necessary limit to safeguard the final frontier of privacy: the human mind. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra, i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials i que es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original. Cal que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Neuroderechos ;
Ia generativa ;
Derechos humanos ;
Reglamento general de protección de datos ;
Reglamento de inteligencia artificial ;
Cumplimiento normativo ;
Ética ;
Neurorights ;
Generative ai ;
Privacy ;
Human rights ;
General data protection regulation ;
Artificial intelligence regulation ;
Regulatory compliance ;
Ethics ;
Neurodrets ;
Privadesa ;
Drets humans ;
Reglament general de protecció de dades ;
Reglament d'intel·ligència artificial ;
Compliment normatiu ;
Ètica |
| Publicat a: |
Quaderns IEE, Vol. 4 Núm. 2 (2025) , p. 112-141 (Estudis) , ISSN 2696-8525 |
visitant ::
identificació
