dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània)
| Títol variant: |
Solidaritat imaginada, revolució i pragmatisme. El paper canviant de la Xina a l'Àfrica postcolonial (1950-1970) |
| Títol variant: |
Solidaridad imaginada, revolución y pragmatismo. El papel cambiante de China en el África poscolonial (1950-1970) |
| Data: |
2024 |
| Resum: |
This study explores the evolution of China's engagement with Africa from the 1950s to the 1970s, highlighting shifts from imagined postcolonial solidarity to revolutionary support, and finally to pragmatic diplomacy and economic cooperation. The early foreign policy of the People's Republic of China emphasised shared anti-imperialist struggles and solidarity with newly independent African states, based on the Five Principles of Peaceful Coexistence. However, the 1960s brought a more militant phase influenced by Maoist ideology and the Sino-Soviet split, as China actively supported African rebellions. Following the end of the high tide of the Cultural Revolution, China returned to pragmatic policies, focusing on international recognition and broadening economic ties. The research draws on diverse primary sources, including speeches, propaganda posters, biographies, and government records, to reveal how the international context, in interplay with China's domestic developments, shaped its African policy. By adopting a multi-perspective approach, the study also highlights the important role of African states in navigating their relationships with China amid Cold War dynamics. |
| Resum: |
Aquest estudi explora l'evolució de la implicació de la Xina amb l'Àfrica des dels anys cinquanta fins als setanta del segle vint, tot destacant els canvis d'una solidaritat postcolonial imaginada cap a un suport revolucionari i, finalment, cap a una diplomàcia pragmàtica i una cooperació econòmica. La política exterior inicial de la República Popular de la Xina feia èmfasi en les lluites compartides contra l'imperialisme i en la solidaritat amb els estats africans recentment independitzats, basant-se en els Cinc Principis de Convivència Pacífica. Tanmateix, els anys 1960 van portar una fase més militant influïda per la ideologia maoista i la ruptura sino-soviètica, en què la Xina donava suport activament a les rebel·lions africanes. Després del punt àlgid de la Revolució Cultural, la Xina va tornar a adoptar polítiques més pragmàtiques, centrant-se en el reconeixement internacional i en l'ampliació dels vincles econòmics. La recerca es basa en fonts primàries diverses, com discursos, cartells de propaganda, biografies i documents governamentals, per mostrar com el context internacional, en interacció amb els desenvolupaments interns de la Xina, va donar forma a la seva política africana. Amb un enfocament multiperspectiu, l'estudi també posa en relleu el paper important dels estats africans a l'hora de gestionar les seves relacions amb la Xina enmig de les dinàmiques de la Guerra Freda. |
| Resum: |
Este estudio explora la evolución del compromiso de China con África desde los años cincuenta hasta los setenta del siglo XX, destacando los cambios desde una solidaridad poscolonial imaginada hacia un apoyo revolucionario, y finalmente hacia una diplomacia pragmática y una cooperación económica. La política exterior inicial de la República Popular China enfatizaba las luchas compartidas contra el imperialismo y la solidaridad con los estados africanos recientemente independizados, basándose en los Cinco Principios de Coexistencia Pacífica. Sin embargo, la década de 1960 trajo consigo una fase más militante, influida por la ideología maoísta y la ruptura sino-soviética, durante la cual China apoyó activamente las rebeliones africanas. Tras el final del punto álgido de la Revolución Cultural, China regresó a políticas más pragmáticas, centradas en el reconocimiento internacional y en la ampliación de los lazos económicos. La investigación se basa en una variedad de fuentes primarias, incluidos discursos, carteles de propaganda, biografías y documentos gubernamentales, para revelar cómo el contexto internacional, en interacción con los desarrollos internos de China, dio forma a su política hacia África. Adoptando un enfoque multiperspectivo, el estudio también resalta el papel fundamental de los estados africanos en la gestión de sus relaciones con China en el marco de las dinámicas de la Guerra Fría. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Titulació: |
Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics [2504216] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics [1486] |
| Document: |
Treball final de grau ; Text |
| Matèria: |
Postcolonialism ;
Sino-African relations ;
Third World ;
Maoism ;
Postcolonialisme ;
Relacions sinoafricanes ;
Tercer Món ;
Bandung ;
Maoisme ;
Poscolonialismo ;
Relaciones sinoafricanas ;
Tercer Mundo ;
Maoísmo |
visitant ::
identificació
dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània)
