dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània)
| Títol variant: |
De la Primavera a l'Hivern : Regressió Democràtica i Consolidació Autocràtica a Egipte i Tunísia (2011-2024) |
| Títol variant: |
De la Primavera al Invierno : Regresión Democrática y Consolidación Autocrática en Egipto y Túnez (2011-2024) |
| Data: |
2024 |
| Descripció: |
50 pag. |
| Resum: |
The Arab Spring initially promised democratic transformation across the Middle East and North Africa, yet today the countries that once exemplified successful change have reverted to autocracy. This thesis examines the factors that led to democratic regression and autocratic consolidation in Egypt and Tunisia. Through a dual methodological approach, a qualitative historical analysis and a subsequent comparative case study, this thesis's findings are threefold: firstly, the interaction between competing ideologies, elite resistance, and fragmented civil society formed a democratic vulnerability triangle; secondly, initial democratic success does not guarantee long-term survival, which is dependent in the aforementioned factors; and third, economic failures were MENA's democracy's Achilles' heel, eroding public legitimacy and creating opportunities for populist authoritarianism. Thus, this paper notes that future transitions must address all three vulnerability elements simultaneously by neutralizing elite resistance, building ideological consensus, and strengthening civil society. Additionally, we observe that the MENA experience challenges linear democratization theory, highlighting that economic delivery is as crucial as institutional design for democratic survival. |
| Resum: |
La Primavera Àrab va prometre inicialment una transformació democràtica a l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica, però avui els països que en un moment van exemplificar canvis reeixits han retornat a l'autocràcia. Aquesta tesi analitza els factors que van conduir a la regressió democràtica i la consolidació autocràtica a Egipte i Tunísia. Mitjançant un enfocament metodològic dual, una anàlisi històrica qualitativa i un estudi de cas comparatiu posterior, les conclusions d'aquesta tesi són triples: primer, la interacció entre ideologies competidores, resistència de les elits i una societat civil fragmentada va formar un triangle de vulnerabilitat democràtica; segon, l'èxit democràtic inicial no garanteix la supervivència a llarg termini, que depèn dels factors esmentats; i tercer, els fracassos econòmics van ser el taló d'Aquil·les de la democràcia a la regió MENA, erosionant la legitimitat pública i creant oportunitats per a l'autoritarisme populista. Així doncs, aquest treball assenyala que les futures transicions han d'abordar simultàniament els tres elements de vulnerabilitat neutralitzant la resistència de les elits, construint consens ideològic i enfortint la societat civil. A més, observem que l'experiència de la regió MENA qüestiona la teoria lineal de democratització, destacant que el compliment econòmic és tan crucial com el disseny institucional per a la supervivència democràtica. |
| Resum: |
La Primavera Árabe prometió inicialmente una transformación democrática en Oriente Medio y el Norte de África, pero hoy los países que en un momento ejemplificaron cambios exitosos han regresado a la autocracia. Esta tesis analiza los factores que condujeron a la regresión democrática y la consolidación autocrática en Egipto y Túnez. Mediante un enfoque metodológico dual, un análisis histórico cualitativo y un estudio de caso comparativo posterior, las conclusiones de esta tesis son triples: primero, la interacción entre ideologías competidoras, resistencia de las élites y una sociedad civil fragmentada formó un triángulo de vulnerabilidad democrática; segundo, el éxito democrático inicial no garantiza la supervivencia a largo plazo, que depende de los factores mencionados; y tercero, los fracasos económicos fueron el talón de Aquiles de la democracia en la región MENA, erosionando la legitimidad pública y creando oportunidades para el autoritarismo populista. Así pues, este trabajo señala que las futuras transiciones deben abordar simultáneamente los tres elementos de vulnerabilidad neutralizando la resistencia de las élites, construyendo consenso ideológico y fortaleciendo la sociedad civil. Además, observamos que la experiencia de la región MENA cuestiona la teoría lineal de democratización, destacando que el cumplimiento económico es tan crucial como el diseño institucional para la supervivencia democrática. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Titulació: |
Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics [2504216] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics [1486] |
| Document: |
Treball final de grau ; Treball final de grau |
| Matèria: |
Arab Spring ;
Democratic transition ;
Autocratic consolidation ;
Democratic regression ;
Democratization ;
Primavera Àrab ;
Transició democràtica ;
Consolidació autocràtica ;
Regressió democràtica ;
Democratització ;
Primavera Árabe ;
Transición democrática ;
Consolidación autocrática ;
Regresión democrática ;
Democratización |
visitant ::
identificació
dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània)
