dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola)
| Títol variant: |
La malaltia de ser poeta : Leopoldo María Panero, drogues i malditisme en la Transició |
| Títol variant: |
The disease of being a poet : Leopoldo María Panero, drugs and malditism during the Transition |
| Data: |
2024 |
| Resum: |
Con la muerte del dictador Francisco Franco España se libera del fascismo. Sin embargo, tras una primera sensación de libertad y euforia, se esconden deudas simbólicas con el pasado, gobiernos continuistas, una defunción de toda herencia republicana y, una nueva epidemia, la heroína. Los jóvenes del "desencanto" encarnan el mítico spleen o hastío decadentista adoptando los nuevos fármacos como vía de escape o de enajenación. Leopoldo María Panero pertenece a la segunda generación nacida durante el franquismo. A los 20 ya estaba en la universidad y había sido detenido un par de veces por manifestaciones en contra del dictador, más tarde, será institucionalizado en un manicomio por el simple consumo de hachís. De este momento en adelante, la vida y la literatura de LMP estarán marcadas por la marginalidad y la alteridad, por su alcoholismo y esquizofrenia. No obstante, después de la muerte del dictador y con la entrada del posmodernismo, personajes disidentes y transgresores como LMP no serán confrontados, sino que serán escuchados y admitidos en una sociedad que intenta atender a las minorías. Los actos subversivos como la homosexualidad o el uso de sustancias son normalizados y entendidos, pese a ello, los nuevos límites permitidos en la sociedad serán estipulados por la psiquiatría, que dictaminará quien esta sano mentalmente y quién no. LMP, encuentra en la locura y en la crítica a la psiquiatría una nueva línea de escritura menor imbuida por su imagen trágica y por el aislamiento expresivo y vital. Gracias a tres de sus libros, Teoría (1973), Poemas del manicomio de Mondragón (1987) y Heroína y otros poemas (1992), trazaremos una visión poética de una literatura basada en la autodestrucción y en el desencanto. Comprenderemos su cosmovisión y accederemos a su locura a través de sus poemas. El mediano de los Panero, como bien observa Víctor Silva Guapo (2022), es el ejemplo por excelencia del poeta maldito y posmoderno, además del zeitgeist de una ola cultural marcada por la marginalidad, las drogas y la locura. |
| Resum: |
Amb la mort del dictador Francisco Franco España s'allibera del feixisme. No obstant això, després d'una primera sensació de llibertat i eufòria, s'amaguen deutes simbòlics amb el passat, governs continuistes, una defunció de tota herència republicana i, una nova epidèmia, l'heroïna. Els joves del "desencantament" encarnen el mític spleen o fastig decadentista adoptant els nous fàrmacs com a via de fuita o d'alienació. Leopoldo María Panero pertany a la segona generació nascuda durant el franquisme. Als 20 ja estava en la universitat i havia estat detingut un parell de vegades per manifestacions en contra del dictador, més tard, serà institucionalitzat en un manicomi pel simple consum d'haixix. D'aquest moment d'ara endavant, la vida i la literatura de LMP estaran marcades per la marginalitat i l'alteritat, pel seu alcoholisme i esquizofrènia. No obstant això, després de la mort del dictador i amb l'entrada del postmodernisme, personatges dissidents i transgressors com LMP no seran confrontats, sinó que seran escoltats i admesos en una societat que intenta atendre les minories. Els actes subversius com l'homosexualitat o l'ús de substàncies són normalitzats i entesos, malgrat això, els nous límits permesos en la societat seran estipulats per la psiquiatria, que dictaminarà qui aquesta sa mentalment i qui no. LMP, troba en la bogeria i en la crítica a la psiquiatria una nova línia d'escriptura menor imbuïda per la seva imatge tràgica i per l'aïllament expressiu i vital. Gràcies a tres dels seus llibres, Teoria (1973), Poemes del manicomi de Mondragón (1987) i Heroïna i altres poemes (1992), traçarem una visió poètica d'una literatura basada en l'autodestrucció i en el desencantament. Comprendrem la seva cosmovisió i accedirem a la seva bogeria a través dels seus poemes. El mitjà dels Panero, com bé observa Víctor Silva Guapo (2022), és l'exemple per excel·lència del poeta maleït i postmodern, a més del zeitgeist d'una ona cultural marcada per la marginalitat, les drogues i la bogeria. |
| Resum: |
With the death of dictator Francisco Franco, Spain was freed from fascism. However, after an initial feeling of freedom and euphoria, there remained symbolic debts to the past, continuity governments, the demise of all republican heritage, and a new epidemic: heroin. The young people of the 'disillusionment' generation embodied the mythical spleen or decadent boredom, adopting new drugs as a means of escape or alienation. Leopoldo María Panero belongs to the second generation born during the Franco regime. At the age of 20, he was already at university and had been arrested a couple of times for demonstrations against the dictator. Later, he would be institutionalised in a mental asylum for simply consuming hashish. From this moment on, LMP's life and literature would be marked by marginality and otherness, by his alcoholism and schizophrenia. However, after the dictator's death and with the advent of postmodernism, dissident and transgressive characters such as LMP would not be confronted, but rather listened to and accepted in a society that sought to cater to minorities. Subversive acts such as homosexuality or substance use are normalised and understood, yet the new limits allowed in society will be stipulated by psychiatry, which will determine who is mentally healthy and who is not. LMP finds in madness and criticism of psychiatry a new line of minor writing imbued with his tragic image and expressive and vital isolation. Thanks to three of his books, Teoría (1973), Poemas del manicomio de Mondragón (1987) and Heroína y otros poemas (1992), we will trace a poetic vision of a literature based on self-destruction and disenchantment. We will understand his worldview and access his madness through his poems. The middle Panero brother, as Víctor Silva Guapo (2022) rightly observes, is the quintessential example of the cursed and postmodern poet, as well as the zeitgeist of a cultural wave marked by marginality, drugs and madness. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Titulació: |
Grau en Llengua i Literatura Espanyoles [808] |
| Pla d'estudis: |
Llengua i Literatura Espanyoles [100631] |
| Document: |
Treball final de grau ; Text |
| Matèria: |
Leopoldo María Panero ;
Malditismo ;
Posmodernismo ;
Psiquiatría ;
Franquismo ;
Locura ;
Malditisme ;
Postmodernisme ;
Psiquiatria ;
Franquisme ;
Follia ;
Malditism ;
Postmodernism ;
Psychiatry ;
Francoism ;
Madness |
visitant ::
identificació
dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola)
