| Títol variant: |
Principis rizomàtics i noves estètiques en el disseny gràfic |
| Títol variant: |
Principios rizomáticos y nuevas estéticas en el diseño gráfico |
| Data: |
2025 |
| Resum: |
Graphic design is continually evolving, integrating new technologies and trends that lead to innovative aesthetics. In the 21st century, design has shifted toward more complex, saturated, fragmented, and multifaceted styles. This transformation can be understood through Deleuze and Guattari's rhizomatic model (1987), which proposes non-linear, non-hierarchical structures where any point connects to another. Applied to graphic design, it implies a rejection of traditional linearity and hierarchy, favoring dispersed and heterogeneous compositions. This research outlines key principles-interconnectivity, fragmentation, non-linearity, and heterogeneity-as defining features of rhizomatic graphic design, offering a framework to interpret its contemporary aesthetics and the complexity of today's visual culture. |
| Resum: |
El disseny gràfic evoluciona constantment, integrant noves tecnologies i tendències que donen lloc a estètiques innovadores. Al segle XXI, el disseny ha evolucionat cap a estils més complexos, saturats, fragmentats i multifacètics. Aquesta transformació es pot entendre a través del model rizomàtic de Deleuze i Guattari (1987), que proposa estructures no lineals i no jeràrquiques, on qualsevol punt pot connectar-se amb un altre. Aplicat al disseny gràfic, això implica el rebuig de la linealitat i jerarquia tradicionals, afavorint composicions disperses i heterogènies. Aquesta recerca exposa principis clau -interconnectivitat, fragmentació, no-linealitat i heterogeneïtat- com a trets del disseny rizomàtic, oferint un marc per interpretar la seva estètica contemporània i la complexitat visual actual. |
| Resum: |
El diseño gráfico evoluciona constantemente, integrando nuevas tecnologías y tendencias que dan lugar a estéticas innovadoras. En el siglo XXI, el diseño ha cambiado hacia estilos más complejos, saturados, fragmentados y multifacéticos. Esta transformación puede entenderse a través del modelo rizomático de Deleuze y Guattari (1987), que propone estructuras no lineales y no jerárquicas, donde cualquier punto puede conectarse con otro. Aplicado al diseño gráfico, implica el rechazo de la linealidad y jerarquía tradicionales, favoreciendo composiciones dispersas y heterogéneas. Esta investigación expone principios clave-interconectividad, fragmentación, no-linealidad y heterogeneidad-como rasgos del diseño rizomático, ofreciendo un marco para interpretar su estética contemporánea y la complejidad visual actual. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Design ;
Rhizome ;
Complexity ;
Structure ;
Method ;
Diseño ;
Rizoma ;
Complejidad ;
Estructura ;
Método ;
Disseny ;
Complexitat ;
Mètode |
| Publicat a: |
grafica, Núm. en (2025) , p. 1-07 (Ensayos) , ISSN 2014-9298 |
visitant ::
identificació
(Universidad Autónoma de San Luis Potosí (Mèxic))
