| Data: |
2025 |
| Resum: |
Aquesta tesi doctoral explora les escenes musicals híbrides, específicament la PC music i l'hyperpop, com a espais de creació i expressió d'identitats no binàries en el context espanyol contemporani. A través de l'anàlisi de tres artistes queer espanyoles - Samantha Hudson, Luna Ki i Putochinomaricón - examino com els espais digitals i físics s'entrellacen per crear noves possibilitats d'exploració identitària que desafien les concepcions binàries del gènere. L'objectiu principal consisteix a analitzar les estratègies de representació i articulació d'identitats dissidents en les pràctiques musicals d'aquestis artistes en espais híbrids. La metodologia és multidisciplinària, combinant anàlisi musicològica, etnografia digital i un enfocament autoetnogràfic crític durant el període 2017-2025. L'anàlisi revela que les tecnologies de producció vocal funcionen com a mitjans que permeten crear un espai liminar on les identitats poden expressar-se més enllà dels marcs binaris tradicionals. Luna Ki utilitza la distorsió vocal per explorar territoris entre l'àmbit masculí i l'alienígena, Samantha Hudson oscil·la entre els codis hiperfemenins i els monstruosos, i Putochinomaricón navega entre l'espai físic i el virtual des de l'experiència racialitzada. Els tres casos demostren estratègies de resignificació de símbols culturals mainstream, recuperant elements de la cultura pop per reclamar referències històricament negades a les persones dissidents. La recerca documenta com aquestes pràctiques musicals transcendeixen l'artístic per convertir-se en formes d'activisme digital queer. Aquesta tesi confirma que les escenes musicals híbrides contemporànies proporcionen a lis artistes queer espais d'experimentació on poden desenvolupar estratègies representacionals que transcendeixen les limitacions dels entorns físics normatius, permetent-lis articular identitats dissidents a través de la negociació entre l'àmbit físic i el digital, l'humà i el tecnològic, el personal i el polític. En el context espanyol, aquests espais emergeixen com a territoris de resistència on les veus queer generen comunitats afectives que transcendeixen limitacions geogràfiques i temporals per imaginar mons més habitables, demostrant que altres formes d'existència no només són imaginables, sinó que ja estan sent cantades cap a l'existència. |
| Resum: |
Esta tesis doctoral explora las escenas musicales híbridas, específicamente la PC music y el hyperpop, como espacios de creación y expresión de identidades no binarias en el contexto español contemporáneo. A través del análisis de tres artistas queer españoles - Samantha Hudson, Luna Ki y Putochinomaricón - examino cómo los espacios digitales y físicos se entrelazan para crear nuevas posibilidades de exploración identitaria que desafían las concepciones binarias del género. El objetivo principal consiste en analizar las estrategias de representación y articulación de identidades disidentes en las prácticas musicales de estes artistas en espacios híbridos. La metodología es multidisciplinar, combinando análisis musicológico, etnografía digital y un enfoque autoetnográfico crítico durante el período 2017-2025. El análisis revela que las tecnologías de producción vocal funcionan como medios que permiten crear un espacio liminal donde las identidades pueden expresarse más allá de los marcos binarios tradicionales. Luna Ki utiliza la distorsión vocal para explorar territorios entre lo masculino y lo alienígena, Samantha Hudson oscila entre la hiperfeminidad y lo monstruoso, y Putochinomaricón navega entre lo físico y lo virtual desde la experiencia racializada. Los tres casos demuestran estrategias de resignificación de símbolos culturales mainstream, recuperando elementos de la cultura pop para reclamar referencias históricamente negadas a las personas disidentes. La investigación documenta cómo estas prácticas musicales trascienden lo artístico para convertirse en formas de activismo digital queer. Esta tesis confirma que las escenas musicales híbridas contemporáneas proporcionan a les artistas queer espacios de experimentación donde pueden desarrollar estrategias representacionales que trascienden las limitaciones de los entornos físicos normativos, permitiéndoles articular identidades disidentes a través de la negociación entre lo físico y lo digital, lo humano y lo tecnológico, lo personal y lo político. En el contexto español, estos espacios emergen como territorios de resistencia donde las voces queer generan comunidades afectivas que trascienden limitaciones geográficas y temporales para imaginar mundos más habitables, demostrando que otras formas de existencia no solo son imaginables, sino que ya están siendo cantadas hacia la existencia. |
| Resum: |
This doctoral thesis explores hybrid music scenes, specifically PC music and hyperpop, as spaces for creating and expressing non-binary identities in contemporary Spanish context. Through analysis of three Spanish queer artists - Samantha Hudson, Luna Ki, and Putochinomaricón - I examine how digital and physical spaces intertwine to create new possibilities for identity exploration that challenge binary conceptions of gender. The main objective consists in analyzing representation strategies and articulation of dissident identities in these artists' musical practices within hybrid spaces. The methodology is multidisciplinary, combining musicological analysis, digital ethnography, and a critical autoethnographic approach during the period 2017-2025. Analysis reveals that vocal production technologies function as means that enable the creation of a liminal space where identities can be expressed beyond traditional binary frameworks. Luna Ki uses vocal distortion to explore territories between the masculine and the alien, Samantha Hudson oscillates between hyperfemininity and the monstrous, and Putochinomaricón navigates between the physical and the virtual from racialized experience. All three cases demonstrate strategies for resignifying mainstream cultural symbols, recovering elements of pop culture to reclaim references historically denied to dissident people. The research documents how these musical practices transcend the artistic to become forms of digital queer activism. This thesis confirms that contemporary hybrid music scenes provide queer artists with experimental spaces where they can develop representational strategies that transcend the limitations of normative physical environments, allowing them to articulate dissident identities through negotiation between the physical and the digital, the human and the technological, the personal and the political. In the Spanish context, these spaces emerge as resistance territories where queer voices generate affective communities that transcend geographical and temporal limitations to imagine more habitable worlds, demonstrating that other forms of existence are not only imaginable, but are already being sung into existence. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Història de l'Art i Musicologia |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Col·lecció: |
Programa de Doctorat en Història de l'Art i Musicologia |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Popular music ;
Queer ;
Música popular ;
Gènere ;
Gender ;
Género ;
Ciències Humanes |
visitant ::
identificació
