| Fecha: |
2026 |
| Resumen: |
Aquesta tesi analitza com es tracta la inclusió a les Facultats de Ciències de l'Educació de les universitats catalanes, amb l'objectiu de comprendre com es conceptualitza, implementa i promou des de les estructures, polítiques i pràctiques institucionals. La recerca parteix de la idea de la universitat com una organització complexa, on conflueixen dinàmiques i agents diversos que condicionen l'equitat, l'accés, la participació i l'èxit de tota la comunitat universitària. El marc teòric revisa els fonaments de la inclusió i la seva evolució, els models educatius vinculats a la diversitat i els seus principis i dimensions. També s'hi presenten eines d'avaluació com el Disseny Universal per a l'Aprenentatge, l'Índex per a la Inclusió i la Guia per a l'Anàlisi i Valoració de Pràctiques Inclusives, juntament amb el model ORACLE, que permet interpretar el funcionament institucional en matèria d'equitat i qualitat. Igualment, s'analitzen les polítiques i el marc normatiu català, i es descriuen els col·lectius universitaris en situació de vulnerabilitat. S'ha utilitzat un disseny mixt, amb un paradigma interpretatiu-fenomenològic. La fase quantitativa inclou dades de 859 estudiants i 266 docents, i la qualitativa incorpora 79 entrevistes a càrrecs institucionals, departaments, serveis i professorat. L'anàlisi es vertebra en sis eixos: concepció de la inclusió, vulnerabilitat, polítiques, serveis, metodologies docents i necessitats institucionals. Els resultats revelen un ampli reconeixement del concepte d'inclusió, tot i que amb diferències segons titulació, gènere, experiència i necessitats específiques. Es constata un consens general sobre els principis inclusius, però també una aplicació desigual a les universitats. Pel que fa als col·lectius vulnerables, s'identifiquen factors socioeconòmics, necessitats educatives, salut mental i barreres estructurals. Tot i l'existència de protocols i recursos, sovint són poc coneguts i implementats de manera irregular. Les metodologies inclusives són presents però encara desiguals, condicionades per la formació i les creences del PDI. La tesi conclou identificant necessitats clau: lideratge inclusiu, consolidació d'una cultura institucional transversal, millora de la coordinació i comunicació, i formació docent en competències inclusives. Finalment, proposa un model integral de millora per transformar les facultats d'educació en entorns més equitatius i accessibles. |
| Resumen: |
Esta tesis analiza el tratamiento de la inclusión en las Facultades de Ciencias de la Educación de las universidades catalanas, con el objetivo de comprender cómo se conceptualiza, se implementa y se promueve desde las estructuras, políticas y prácticas institucionales. Se parte de la idea de la universidad como una organización compleja en la que interactúan dinámicas y agentes que condicionan la equidad, el acceso, la participación y el éxito académico. El marco teórico revisa los fundamentos de la inclusión, su evolución histórica y los modelos educativos asociados a la diversidad. También se presentan herramientas de evaluación -como el Diseño Universal para el Aprendizaje, el Índice para la Inclusión o la Guía de Análisis y Valoración de Prácticas Inclusivas- junto al modelo ORACLE, que permite interpretar las funciones y niveles institucionales desde la perspectiva de la equidad. Asimismo, se examinan las políticas universitarias catalanas y los colectivos en situación de vulnerabilidad en la educación superior. La metodología emplea un diseño mixto y un paradigma interpretativo-fenomenológico. La fase cuantitativa recoge dades de 859 estudiantes y 266 docentes, mientras que la fase cualitativa incorpora 79 entrevistas a responsables institucionales, departamentos, servicios y profesorado. El análisis se articula en seis ejes: concepción de la inclusión, colectivos vulnerables, políticas inclusivas, servicios, metodologías docentes y necesidades institucionales. Los resultados muestran un amplio reconocimiento del concepto de inclusión, aunque con variaciones según titulación, género, experiencia docente y necesidades específicas. Existe consenso sobre los principios inclusivos, pero su implementación resulta desigual entre instituciones. Entre los factores vinculados a la vulnerabilidad destacan las condiciones socioeconómicas, las necesidades educativas, la salud mental y las barreras estructurales. Aunque existen protocolos y recursos inclusivos, estos suelen ser poco conocidos o aplicados de forma irregular. Las metodologías inclusivas están presentes, pero su uso continúa siendo desigual y condicionado por la formación y las creencias del profesorado. La tesis identifica necesidades institucionales clave: mayor liderazgo en inclusión, consolidación de una cultura inclusiva transversal, mejora de la coordinación y la comunicación interna, y más formación docente en competencias inclusivas. Finalmente, propone un modelo integral de mejora para avanzar hacia universidades más equitativas y accesibles. |
| Resumen: |
This doctoral thesis examines how inclusion is addressed in the Faculties of Education at Catalan universities, with the aim of understanding how it is conceptualised, implemented, and promoted through institutional structures, policies, and practices. The study is grounded in the understanding of the university as a complex organisation shaped by diverse agents and dynamics that directly influence equity, access, participation, and academic success. The theoretical framework reviews the foundations of inclusion, its historical evolution, and educational models associated with diversity. It also presents key evaluation tools-such as Universal Design for Learning, the Index for Inclusion, and the Guide for the Analysis and Evaluation of Inclusive Practices-alongside the ORACLE model, which offers an institutional lens for analysing equity-related functions and organisational levels. The thesis also examines Catalan university policies and identifies groups in situations of vulnerability within higher education. The methodology follows a mixed-methods design and an interpretative-phenomenological paradigm. The quantitative phase includes data from 859 students and 266 lecturers, while the qualitative phase comprises 79 interviews with institutional leaders, departments, services, and academic staff. The analysis is organised around six axes: understanding of inclusion, vulnerable groups, policies, services, inclusive teaching methodologies, and institutional needs. Findings reveal a broad recognition of inclusion, though with variations depending on degree, gender, teaching experience, and specific educational needs. While there is strong agreement on the principles of inclusion, its implementation remains uneven across institutions. Identified vulnerability factors include socioeconomic conditions, educational needs, mental health, and institutional barriers. Despite the existence of protocols and resources, these are often insufficiently known or inconsistently applied. Inclusive teaching methodologies are increasingly present but remain uneven and conditioned by staff training and beliefs. The thesis identifies key institutional needs: stronger leadership on inclusion, consolidation of a transversal inclusive culture, enhanced coordination and internal communication, and improved staff training in inclusive competences. It concludes by proposing a comprehensive institutional improvement model to guide universities towards more equitable and accessible educational environments. |
| Resumen: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educació. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Lengua: |
Català |
| Documento: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Materia: |
Inclusió ;
Inclusion ;
Inclusión ;
Educación superior ;
Higher education ;
Formació incial docent ;
Initial teacher education ;
Formación inicial docente ;
Ciències Socials |
visitante ::
identificación
