dir.
| Fecha: |
2026 |
| Resumen: |
L'objecte d'estudi d'aquesta investigació és analitzar les representacions socials (RS) que tenen els estudiants de Pedagogia en Educació Bàsica sobre la formació ciutadana (FC), així com els coneixements i les experiències que sustenten les seves significacions. Es parteix del supòsit que els futurs mestres enfrontaran el desafiament de fomentar l'educació ciutadana a l'aula i les comunitats educatives des dels nivells primaris de la trajectòria escolar. Per això, es proposa examinar les RS dels docents en formació, juntament amb les estratègies didàctiques i els coneixements adquirits sobre formació ciutadana durant el seu procés de formació professional. Lestudi es desenvoluparà mitjançant una metodologia denfocament mixt, a partir dun estudi de cas seqüencial estructurat en tres etapes: (1) anàlisi documental de la política educativa de FC; (2) identificació dels coneixements conceptuals dels estudiants sobre FC; i (3) exploració de les RS i valoracions dels estudiants respecte de la formació professional. A través d'aquest procés de recerca, es busca abordar problemàtiques socialment rellevants que impacten en l'ensenyament de la ciutadania, com ara el grau de preparació dels futurs docents per ensenyar aquests tòpics dins del sistema escolar i les racionalitats de ciutadania que han construït i com aquestes impacten en les pràctiques educatives futures. Diversos estudis han assenyalat que les RS es construeixen al voltant de múltiples temàtiques de la vida social i que influeixen significativament a la pràctica docent, tant dins com fora de l'aula (Leeman & Ledoux, 2005; McLaren, 1995). Aquestes concepcions incideixen en les estratègies didàctiques utilitzades per a lensenyament de la ciutadania i constitueixen un sistema de referència que atorga significat a les pràctiques educatives dins de les comunitats escolars (Apablaza, 2014). En aquest sentit, les RS desenvolupades pels docents poden impactar negativament en els processos formatius dels estudiants, condicionant les pràctiques pedagògiques i limitant els espais de participació i argumentació ciutadana dins de la democràcia. Per això, resulta fonamental analitzar i reflexionar sobre les RS dels professors en formació, atès que aquestes significacions influeixen en els procediments, les tècniques i els mètodes emprats en l'ensenyament a l'aula. Finalment, l'interès central d'aquesta investigació rau en la importància de l'ensenyament de l'educació ciutadana per al desenvolupament social i educatiu de nens, nenes i joves a Xile, així com la influència que exerceix la formació inicial docent en aquest àmbit. Els desafiaments de la societat actual han portat els sistemes educatius a implementar transformacions significatives per promoure lineaments curriculars que permetin als estudiants desenvolupar competències i habilitats necessàries per desenvolupar-se en una societat democràtica. Això implica noves exigències per a l'exercici docent, entre elles, l'actualització dels lineaments curriculars i un domini més gran del coneixement disciplinar i didàctic. En aquest context, cal que els docents planifiquin i avaluïn el seu ensenyament en funció de les necessitats i els interessos dels estudiants (Ministeri d'Educació de Xile, 2016). |
| Resumen: |
El objeto de estudio de esta investigación es analizar las representaciones sociales (RS) que poseen los estudiantes de Pedagogía en Educación Básica sobre la formación ciudadana (FC), así como los conocimientos y experiencias que sustentan sus significaciones. Se parte del supuesto de que los futuros maestros enfrentarán el desafío de fomentar la educación ciudadana en el aula y en las comunidades educativas desde los niveles primarios de la trayectoria escolar. Por ello, se propone examinar las RS de los docentes en formación, junto con sus estrategias didácticas y los conocimientos adquiridos sobre formación ciudadana durante su proceso de formación profesional. El estudio se desarrollará mediante una metodología de enfoque mixto, a partir de un estudio de caso secuencial estructurado en tres etapas: (1) análisis documental de la política educativa de FC; (2) identificación de los conocimientos conceptuales de los estudiantes sobre FC; y (3) exploración de las RS y valoraciones de los estudiantes respecto de su formación profesional. A través de este proceso de investigación, se busca abordar problemáticas socialmente relevantes que impactan en la enseñanza de la ciudadanía, como el grado de preparación de los futuros docentes para enseñar estos tópicos dentro del sistema escolar y las racionalidades de ciudadanía que han construido y cómo estas impactan en sus futuras prácticas educativas. Diversos estudios han señalado que las RS se construyen en torno a múltiples temáticas de la vida social y que influyen significativamente en la práctica docente, tanto dentro como fuera del aula (Leeman & Ledoux, 2005; McLaren, 1995). Estas concepciones inciden en las estrategias didácticas utilizadas para la enseñanza de la ciudadanía y constituyen un sistema de referencia que otorga significado a las prácticas educativas dentro de las comunidades escolares (Apablaza, 2014). En este sentido, las RS desarrolladas por los docentes pueden impactar negativamente en los procesos formativos de los estudiantes, condicionando las prácticas pedagógicas y limitando los espacios de participación y argumentación ciudadana dentro de la democracia. Por ello, resulta fundamental analizar y reflexionar sobre las RS de los profesores en formación, dado que estas significaciones influyen en los procedimientos, técnicas y métodos empleados en la enseñanza en el aula. Finalmente, el interés central de esta investigación radica en la importancia de la enseñanza de la educación ciudadana para el desarrollo social y educativo de niños, niñas y jóvenes en Chile, así como en la influencia que ejerce la formación inicial docente en este ámbito. Los desafíos de la sociedad actual han llevado a los sistemas educativos a implementar transformaciones significativas para promover lineamientos curriculares que permitan a los estudiantes desarrollar competencias y habilidades necesarias para desenvolverse en una sociedad democrática. Lo anterior implica nuevas exigencias para el desempeño docente, entre ellas, la actualización de los lineamientos curriculares y un mayor dominio del conocimiento disciplinar y didáctico. En este contexto, se requiere que los docentes planifiquen y evalúen su enseñanza en función de las necesidades e intereses de los estudiantes (Ministerio de Educación de Chile, 2016). |
| Resumen: |
The object of study in this research is to analyze the social representations (SR) that students of Pedagogy in Basic Education hold regarding civic education (CE), as well as the knowledge and experiences that underpin their understandings. It is based on the assumption that future teachers will face the challenge of promoting civic education in the classroom and in educational communities from the primary levels of their schooling. Therefore, this study proposes to examine the SR of student teachers, along with their teaching strategies and the knowledge acquired about civic education during their professional training. The study will be conducted using a mixed-methods approach, based on a sequential case study structured in three stages: (1) documentary analysis of the CE educational policy; (2) identification of students' conceptual knowledge about CE; and (3) exploration of students' SR and evaluations of their professional training. This research process seeks to address socially relevant issues that impact citizenship education, such as the level of preparedness of future teachers to teach these topics within the school system, the rationales of citizenship they have constructed, and how these rationales impact their future educational practices. Several studies have indicated that social rationales are constructed around multiple themes of social life and significantly influence teaching practice, both inside and outside the classroom (Leeman & Ledoux, 2005; McLaren, 1995). These conceptions affect the teaching strategies used for citizenship education and constitute a frame of reference that gives meaning to educational practices within school communities (Apablaza, 2014). In this sense, the social rationales developed by teachers can negatively impact students' learning processes, conditioning pedagogical practices and limiting spaces for civic participation and argumentation within a democracy. Therefore, it is essential to analyze and reflect on the social representations (SR) of pre-service teachers, given that these meanings influence the procedures, techniques, and methods used in classroom teaching. Finally, the central focus of this research lies in the importance of civic education for the social and educational development of children and young people in Chile, as well as the influence of initial teacher training in this area. The challenges of contemporary society have led educational systems to implement significant transformations to promote curricular guidelines that enable students to develop the competencies and skills necessary to function in a democratic society. This implies new demands on teacher performance, including updating curricular guidelines and a greater mastery of disciplinary and pedagogical knowledge. In this context, teachers are required to plan and evaluate their teaching based on the needs and interests of their students (Chilean Ministry of Education, 2016). |
| Resumen: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educació. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Lengua: |
Castellà |
| Documento: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Materia: |
Formació ciutadana ;
Citizen training ;
Formación Ciudadana ;
Formació docent ;
Teacher training ;
Formación docente ;
Representacions socials ;
Social Representations ;
Representaciones Sociales ;
Ciències Socials |