Títol variant: |
El paper ambivalent de les fronteres en la construcció de les metròpolis transfrontereres a Europa. Els casos de Ginebra, Basilea i Luxemburg |
Títol variant: |
Le rôle ambivalent des frontières dans la construction des métropoles transfrontalières en Europe. Le cas de Bâle, Genève et Luxembourg |
Títol variant: |
The ambivalent role of borders in the construction of cross-border city-regions in Europe. The case of Basel, Geneva and Luxembourg |
Data: |
2010 |
Resum: |
Este artículo trata de analizar el papel de las fronteras en la construcción política de las metrópolis transfronterizas en Europa. En primer lugar, se lleva a cabo una reflexión sobre el proceso de emergencia de las metrópolis transfronterizas, con el fin de subrayar sus especificidades. Sobre la base de una reflexión teórica, se desarrolla un marco de análisis de las funciones atribuidas a las fronteras. A continuación, los casos de Basilea, Ginebra y Luxemburgo permiten examinar la forma como los actores metropolitanos movilizan ciertas funciones atribuidas a las fronteras para elaborar y llevar a buen puerto sus estrategias de desarrollo y de integración transfronteriza. Lejos de constituir únicamente un obstáculo a la cooperación, la frontera ofrece, a estas metrópolis de segundo rango, oportunidades para reforzar sus ventajas comparativas. La activación de estas oportunidades se basa en estrategias que articulan ciertas funciones de las fronteras según lógicas diferentes: la frontera puede ser movilizada como un recurso económico o, en un plano simbólico, como un objeto de reconocimiento y de afirmación del carácter internacional de la metrópoli. Se constata que, en el juego provocado por las mutaciones fronterizas, las metrópolis sostenidas por estados se ven favorecidas. |
Resum: |
Aquest article tracta d'analitzar el rol de les fronteres en la construcció política de les metròpolis transfrontereres a Europa. En un primer moment, es fa una reflexió sobre el procés d'emergència de les metròpolis transfrontereres, amb l'objectiu de subratllar-ne les especificitats. A partir d'una reflexió teòrica, es desenvolupa un marc d'anàlisi de les funcions atribuïdes a les fronteres. A continuació, els casos de Basilea, Ginebra i Luxemburg permeten examinar la manera com els actors metropolitans mobilitzen certes funcions atribuïdes a les fronteres, per tal d'elaborar i dur a bon terme les seves estratègies de desenvolupament i d'integració transfronterera. Lluny de constituir únicament un obstacle per a la cooperació, la frontera ofereix a aquestes metròpolis de segon rang oportunitats per reforçar llurs avantatges comparatives. L'activació d'aquestes oportunitats es basa en estratègies que articulen certes funcions de les fronteres segons lògiques diferents: la frontera pot ésser mobilitzada com un recurs econòmic o, en el pla simbòlic, com un objecte de reconeixement i d'afirmació del caràcter internacional de la metròpoli. Es constata que, en el joc provocat per la mutació de les fronteres, les metròpolis sostingudes pels estats s'hi veuen afavorides. |
Resum: |
Cet article vise à analyser le rôle des frontières dans la construction politique des métropoles transfrontalières en Europe. Dans un premier temps, une réflexion sur le processus d'émergence des métropoles transfrontalières est menée dans le dessein d'en souligner les spécificités. Sur la base d'une réflexion théorique, une grille d'analyse des fonctions attribuées aux frontières est ainsi proposée. Par la suite, le recours aux cas de Bâle, Genève et Luxembourg permet d'examiner la manière dont les acteurs métropolitains mobilisent certaines fonctions attribuées aux frontières pour élaborer et mener à bien leurs stratégies de développement et d'intégration transfrontalière. Loin de constituer uniquement un obstacle à la coopération, la frontière offre à ces métropoles de second rang des opportunités pour renforcer leurs avantages comparatifs. L'activation de ces opportunités repose sur des stratégies qui articulent certaines fonctions des frontières selon des logiques différentes : la frontière peut être mobilisée comme une ressource économique ou, sur un plan symbolique, comme un objet de reconnaissance et d'affirmation du caractère international de la métropole. Enfin, dans le jeu provoqué par la mutation des frontières, les métropoles soutenues par des Etats apparaissent avantagées. |
Resum: |
This article aims to analyse the role of borders in the political construction of cross-border city-regions in Europe. In a first step, a reflection on the process of emergence of crossborder city-regions is conducted with the aim to highlight their specific features. Based on theoretical analysis, an analytical framework of the border functions is proposed. Thereafter, the cases of Basel, Geneva and Luxembourg allows examining how the metropolitan actors mobilize some of the functions assigned to the border to develop and carry out their development and cross-border integration strategies. Far from being only an obstacle to cooperation, the border offers to these second order city-regions opportunities to strengthen their comparative advantages. The activation of these opportunities is based on strategies that articulate the function of border according to different logics: the border can be used as an economic resource or, on a symbolic level, as an object of recognition of the international dimension of the metropolis. Finally, in the game induced by the changing significance of borders, the cities-regions supported by states appear advantaged. |
Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. |
Llengua: |
Castellà |
Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
Matèria: |
Cooperación transfronteriza ;
Metrópoli ;
Frontera ;
Estrategia metropolitana ;
Basilea ;
Ginebra ;
Luxemburgo ;
Europa ;
Cooperació transfronterera ;
Metròpoli ;
Estratègia metropolitana ;
Coopération transfrontalière ;
Métropole ;
Frontière ;
Stratégie métropolitaine ;
Bâle ;
Genève ;
Luxembourg ;
Europe ;
Cross-border cooperation ;
City-region ;
Border ;
Metropolitan strategy ;
Basel ;
Geneva |
Publicat a: |
Documents d'anàlisi geogràfica, Vol. 56, Núm. 1 (2010) , p. 167-184, ISSN 2014-4512 |