Nº 207. Indisciplines: reorganitzant el saber
El següent monogràfic de la revista Quadern de les idees, les arts i les lletres està dedicat a un dels aspectes més rellevants del saber, la seva organització. Si fins ara tothom tenia més o menys clar què feia un artista, quins temes eren de l’interès d’un filòsof o quin era l’objecte d’estudi d’una antropòloga o una sociòloga, per posar només alguns exemples, darrerament és difícil delimitar on acaba i on comença la tasca de cada un d’ells i elles. Sembla que les disciplines científiques en particular, i el coneixement en general, tal com van ser institucionalitzades al llarg del segle XIX, han perdut la seva vigència. Per aquest motiu avui es parla de discursos híbrids, transdisciplinaris o fronterers; és a dir, discursos que engloben disciplines diverses, metodologies alternatives, públics heterogenis. Fins i tot han sorgit expressions noves que pretenen sintetitzar una certa reorganització del coneixement: els anomenats «estudis culturals» responen, en part, a aquesta nova realitat del saber. Però també a l’interior de les mateixes disciplines, les tranquil·les aigües d’allò que es donava per descomptat comencen a remoure’s. N’és un exemple la discussió al voltant dels gèneres literaris. Fet i fet, tots els grans corrents de pensament que sorgiren a voltants dels anys setanta i que recollien en part la sensibilitat i la cultura de les revolucions del 1968 apuntaven ja l’element de «superació» o d’inestabilitat; només cal pensar en el postmodernisme, el post estructuralisme o la desconstrucció. Així mateix, les noves tecnologies i una cultura cada vegada més global converteixen fins a un cert punt en irrellevant la manera com la cultura europea ha organitzat el coneixement i, per tant, també la realitat.
Trajecte sense fi (portada) — Autobús Girón IV (fabricat a l’Habana) circulant per Santa Clara, Cuba i tancament d’un balcó amb finestres d’autobus a Reparto Alamar, l’Habana, Cuba. Novembre de 2016. Autor Guillem Celada.
Articles del número:
