set.
08
2010
Aquests darrers dies els diaris han publicat força notícies de caire científic. Deixarem les super cordes, el big bang i altres reflexions de Stephen Hawking per al bloc de ciències.
En fixarem en un cas més proper i cotidià. El de l’article de l’Annals of Internal Medicine que exposa les investigacions sobre els efectes nocius del xapapote vessat pel Prestige l’any 2002. L’article en concret és el següent:
L’estudi es va fer a uns 700 pescadors gallecs, uns 501 que estaven molt exposats al fuel colaborant en les tasques de neteja des del principi i altres 177 que no hi havien estat. Doncs bé, dos anys després encara els estudiats exposats tenien problemes respiratoris, marcadors elevats de lesions a les vies respiratòries alè condensat, i fins i tot, van tenir alteracions cromosòmiques estructurals.
Font: Público
En aquest estudi han participat investigadors de la UAB, en concret: M. Dolors Coll , J. Egozcue, Carme Fuster i Gemma Monyarch de l’Unitat de Biologia Cel·lular i Genètica Mèdica.
set.
06
2010
Demà dia 7 de setembre tindrà lloc el curs Topics in High-dimensional Genetic Data Analysis, organitzat per l’investigador Joan Vila del Grup de Recerca en Epidemiologia i Genètica Cardiovasculars. El curs serà impartit, en anglès, per la Dra Andrea S Foulkes, professora associada d’estadística a la University of Massachussetts School of Public Health and Health Sciences.
El curs incidirà en els següents tòpics
-
Classification and Regression trees i Cost-complexity pruning
- Random Forests
- Logic Regression
- Multivariate Adaptive Regression Splines
El curs tindrà lloc a la Sala Còrsega i Sardenya de la 1a planta de l’IMIM. Us en podeu descarregar el fullet associat tot clicant aquí.
set.
03
2010
A les darreres setmanes els mitjans de comunicació han publicat uns quants rànquings sobre sistemes sanitaris. Us en volem fer cinc cèntims.
A l’agost la revista Neesweek feia un classificació de països, en funció d’uns grups de variables fetes amb indicadors, sobre educació, salut, qualitat de vida, dinamisme econòmic i entorn polític. Doncs bé, en l’apartat de salut, Espanya empatava amb Suècia per la tercera posició. Medalla de bronze en termes olímpics. Podeu veure el rànquing complet a la web del setmanari.
Bé, de fet en l’apartat de salut només usen un indicador: l’esperança de vida sana en néixer que publica l’OMS. Consultable tot clicant aquí. És aquest indicador, i no només el de vida, el millor per valorar un sistema sanitari? Potser no és el que pretenien els periodistes nord-americans, els quals només assenyalen la salut nacional.
Qui si ha volgut fer un rànquing dels sistemes sanitaris autonòmics a l’Estat espanyol, ha estat el col·lectiu Federación de Asociaciones Para la Defensa de la Sanidad Pública. El seu informe consultable aquí.
S’han emprat dinou indicadors, agrupats en 5 apartats: finançament, política farmacèutica, valoració ciutadana, llistes d’espera i privatització:
El resultat és que el millor sistema sanitari autonòmic és el navarrès (consellera María Kutz Peironcely, rang 56) i el pitjor és el valencià (conseller Manuel Cervera Taulet, rang 26)
Catalunya ocupa la 12a posició amb 42 punts dins el grup dels sistemes sanitaris classificats com a regulars. Són sempre discutibles aquests tipus de rànquings? Són útils? Què en penseu?
set.
02
2010
…a la Biblioteca de Medicina, per començar el curs 2010-2011. Potser en cos, mentre l’ànima segueix encara en alguna platja paradisíaca, o en una poblet acollidor i tranquil de muntanya. Bé, deu ser la síndrome postvacacional.
Comencem setembre, doncs, tot fent comentaris a dos posts de la temporada anterior com diuen els futbolistes.
D’una banda us varem demanar que triesiu el repte del 2030, una proposta per la qual els ciutadans podiem escollir quin repte científic dels 14 proposats la UE havia de prioritzar la seva investigació per tal que esdevingués realitat. Doncs bé, 107.309 ciutadans de 120 països varen votar i el resultat fou:
- Emmagatzemar l’electricitat de forma més eficient.
- Òrgans artificials per reemplaçar òrgans danyats.
- Robots que facilitin les nostres vides
De l’altra us presentavem els Premios Carlos IV de Investigación en Medicina Preventiva y Salud Pública. Un premi que ha estat atorgat al doctor brasiler Ciro de Quadros per les seves contribucions al avenços en salut pública. Ciro de Queiros ha estat pioner en en desenvolupament d’estratègies per la vigilància i control de la verola entre d’altres tasques. Actualment és vicepresident del Sabin Vaccine Institute.
