Medibloc

Si us connecteu des de la vostra llar a la UAB amb una connexió XPV (Xarxa Privada Virtual) podeu fer de medibloc un marcador web, de manera que cada cop que hi entreu tindreu l’enllaç al bloc i als seu links a la plana de marcadors.

Per fer-ho cal que, un cop connectats, escribiu l’adreça de medibloc al quadre de diàleg tal com us mostrem a la figura 1

Elaboració pròpia

Un cop la visualitzeu, fixeu-vos en el cantó superior dret de la vostra pantalla on apareixen unes icones. Amb aquestes icones podeu retornar a la plana incial, sortir o bé fer de la plana que consulteu un marcador inicial, tot clicant la icona del símbol de la suma (figura 2)

Elaboració pròpia

D’aquesta manera cada cop que entreu visualitzareu l’enllaç a medibloc. Podeu fer el mateix amb els links que us oferim i fer marcadors pel Catàleg, el Pubmed, el Harrison Online, l‘IME del CSIC, etc. (figura 3)

Elaboració pròpia

Fent-vos el vostre propi llistat de marcadors guanyareu temps per consultar els vostres recursos preferits

Des d’avui, 29 de novembre, fins al 13 de desembre podeu participar en un concurs organitzat conjuntament per l’editorial Taylor & Francis i el CBUC.

El premi és un IPod nano i l’objectiu és donar a conèixer la nova plataforma d’accés a les revistes electròniques d’aquest editor.

Hi poden participar tots els membres del CBUC, i només se us demana que contesteu un qüestionari de 7 preguntes. // La participació queda tancada després de les 00:00 hores del dia 14 // L’aparell es sortejarà entre els qui responguin correctament totes les preguntes.

Per saber-ne més d’aquest portal de revistes podeu donar un cop d’ull a la fitxa corresponent del CBUC, o bé provar-la vosaltres mateixos des del registre del catàleg.

Les preguntes més freqüents en castellà, editades pel propi portal, us poden servir d’ajuda per contestar correctament.

Animeu-vos a concursar, a veure si podem dir que l’IPod se l’enduu un autònom, i millor si resulta ser un futur metge, fisio o infermer.

Diuen les enquestes que és en salut on la població accepta de més mala gana qualsevol retallada pressupostària. Potser per això algunes lleis s’han aprovat per àmplia majoria com la Llei de Salut Pública del 2008, amb només dues abstencions. L’augment pressupostari ha estat sostingut des de 2003, s’ha augmentat un 25% el nombre de metges i un 22% el d’infermers.
El copagament ha estat un ítem sempre present en el debat polític, si bé cap partit el defensa en el seu programa. Només el PSC proposa informar al ciutadà del cost del servei.
Tant PP com CiU posen l’èmfasi en dos punts: el dret a escollir personal sanitari i una major col·laboració amb la sanitat privada. Fins la desgravació fiscal per les polisses d’aquestes empreses. A l’extrem contrari els components del tripartit i Ciutadans aposten per equiparar els pressupostos a la mitjana europea, tot pujant els impostos directes (ERC), o bé gravant l’alcohol i el tabac (C’s) A més difereixen en l’apartat de col·laboració amb la sanitat privada: ERC i C’s en són partidàries partidàries i ICV molt reticent. També Solidaritat Independentista vol augmentar la despesa pública si bé entén que només es podrà fer un cop Catalunya sigui independent.

El PSC aposta per simplificar els tràmits de les ajudes a la dependència i fixar temps màxims per les dates d’operacions. El PP vol donar més protagonisme al personal infermer. ERC aposta per racionalitzar la despesa en medicaments. C’s, a més té especial preocupació pel que anomena noves malalties: les anomenades rares, fibromialgia, etc.. .ICV vol un sistema sanitari centrat en la satisfació de l’usuari.

Font: Eleccions 2010 online

Pel que fa als extraparlamentaris, UPyD fa una aposta decidida per igualar els serveis sanitaris al conjunt de l’Estat. El Partido de los Pensionistas en Acción demana que la atenció dental sigui gratuïta. Plataforma per Catalunya demana que els immigrants il·legals no tinguin targeta sanitària, tot i que sí se’ls pugui atendre d’urgències.

D’altres partits com Pirates de Catalunya o el Partido Antitaurino Contra el Maltrato Animal, no mostren cap tipus de política sanitària.

Diumenge decidirem, entre altres qüestions, quin model sanitari volem.

Durant la campanya electoral, Públic, el suplement català del diari Publico, ha publicat una sèrie d’articles sobre diversos camps de la res pública escrites per experts, escriptors, periodistes, etc anomenats “reflexions en temps electorals”.


El diumenge passat fou el torn d’Albert Jovell, director de la Biblioteca Josep Laporte, president del Foro Español de Pacientes i de la Universidad de los Pacientes. Albert Jovell feu una valoracio dels quatre darrers anys en política sanitària. Creiem que fora interessant penjar aquí l’article ja que no sempre són accessibles a la web tots els articles de l’edició catalana.

Font: Público

Laura Logan

Una de les grans virtuts de la política sanitària a Catalunya ha estat tenir al capdavant persones procedents del sector. Això ens ha allunyat de la tradicional política de confrontació entre partits i ha fet que busquéssim el consens tècnic. Seguir llegint

El proper diumenge els catalans elegirem el nou Parlament. Parlament que, fins al 2014, legislarà sobre educació, economia, urbanisme, cultural, llengua i política sanitària entre d’altres assumptes públics.
Tots els partits (o gairebé tots) presenten el seu projecte de salut pública: copagament, presència de capital privat, universalització de la sanitat, llistes d’espera, etc son els ítems que es maneguen en el debat electoral.

Àngels Gallardo, periodista d’El Periódico de Catalunya ha organitzat un debat amb cinc representants polítics: Francesc Sancho (CiU), Josep Maria Sabaté (PSC), Ernest Benach (ERC), Eva García (PPC) i Joan Ramon Laporte (ICV)

El resultat el podeu veure i llegir tot clicant la imatge.

Un nou informe publicat recentment, en aquest cas per la UOC, assenyala Catalunya com a capdavantera a l’estat en l’impacte científic de la investigació entre el 2003 i 2008. Indicadores bibliométricos de la actividad científica de Cataluña és el nom d’aquest informe en el qual s’assenyala que:

• La comunitat catalana és la segona en nombre de producció científica per sota de Madrid, si bé la supera en factor d’impacte. L’ordre segons aquest darrer indicador seria: Catalunya, Balears, Aragó, Madrid i País Valencià pel que fa a les 5 primeres posicions.
• L’index d’impacte és d’1.40 d’una producció científica de 69728 ítems. Comparables, a nivell internacional, a països com Canadà, Singapur o Finlàndia.
• A més si la debilitat de Catalunya són les enginyeries, una de les fortaleses comparativament parlant amb la resta de l’estat són les ciències biomèdiques: medicina, biologia molecular, infermeria i neurociències. També en economia. El punt feble amb relació a Espanya és l’odontologia.







Font: l'Informe

• Dins Medicina l’informe assenyala que la recerca a Catalunya és forta en disciplines com patologia, oncologia, pneumonologia, immunologia, gastroentereologia, trasplantaments o cardiologia
• Per universitats, la UAB queda segona per sota de la UB i per sobre de la UPC
• Pel que fa a les institucions de recerca sanitària dins el rànquing, l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron és segon, l’Hospital de Sant Pau tercer i ‘Hospital Germans Trias i Pujol, sisè

Un resum d’aquest estudi el podeu trobar en aquest video de TV3 recollit per la UAB.

Perdoneu el titular cofoïsta, però dins el soroll de la campanya electoral o del proper derbi futbolístic, certes (per un cop) bones notícies cal que siguin remarcades.
Algú ho havia de dir!

La Fundació Lilly ha otorgat el premi MEDES10 a la Millor Publicació de Recerca Clínica Original al doctor Juan Pedro-Botet.

Dins les VI Jornades MEDES, Medicina en español, Juan Pedro-Bonet rebé el premi citat, per publicacions derivades d’una recerca biomèdica original, en castellà, en la catgoria de recerca clínica. L’article guardonat és: Chillarón JJ, Flores-Le-Roux JA, Goday A, Benaiges D, Carrera MJ, Puig J, et al. Síndrome metabólico y diabetes mellitus tipo 1: Prevalencia y factores relacionados. Revista Española de Cardiología. 2010 4;63(4):423-9. Pedro-Bonet és responsable de la Unitat de Lípids i Risc Vascular de L’Hospital del Mar. El Servei de Biblioteques de la UAB té subscrita la Revista Espanyola de Cardiología

Juan Pedro-Botet Font: Diario Médico

Ens els darrers dies s’han publicat dues entrevistes a Albert Jovell, director de la Biblioteca Josep Laporte president del Foro Español de Pacientes y de la Universidad de los Pacientes.
D’aquests projectes, de la sanitat pública, del copagament, de la nova ministra, etc. n’ha parlat en aquestes dues entrevistes.

La primera la podeu consultar a la web de Redacción Médica. La segona la podeu veure en aquest vídeo del programa cafés de redacción de la web Sanitaria 2000 TV.



Albert Jovell, articles a Pubmed

El 8 de novembre de 1895 el físic alemany Wilhelm Conrad Röntgen descobrí els raigs X. Nom que reberem degut al desconeixement de la seva naturalesa.
Röntgen havia estat experimentant amb els tubs de Hittorf-Crookes, en concret analitzava els raigs catòdics per tractar d’evitar la fluorescència violeta. Quan es feu fosc, amb el tub encès i tapat amb cartó negre descobrí sobre un banc un resplendor groc verdós. Era una solució de cristalls que s’enfosquia en apagar el tub. No semblava importar que posés els cristall més llunys o tapés amb més cartrons el tub. Els raigs travessaven tant el cartró com alguns metalls. En les set setmanes següents es dedicà a experimentar amb els raigs, descobrí que afectaven a les plaques fotogràfiques.
Finalment, provà a experimentar amb la seva dona. Durant quinze minuts dirigí els raigs a lla seva mà sobre la placa fotogràfica. El resultat fou sorprenent, es veien els ossos de la mà envoltats d’una penombra corresponent a la carn. Era la primera radiografia.

Imatge de portada del Google el dia de la aniversari

Rebé diverses distincions científiques, entre elles el Nobel de física de 1901. No volgué patentar el seu descobriment.

Amb el temps es desenvolupà una nova especialitat mèdica, la radiologia

Tot just ha fet una setmana que, com cada any, s’ha d’endarrerir el rellotge per tal, ens diuen, estalviar energia. Com cada any s’engega una viva polèmica sobre les bondats d’aquesta mesura pel que fa a l’estalvi energèrtic.

Enguany, a més, us volem enllaçar un article de Mayer Hillman sobre els efectes del canvi horari en la salud. Heus aquí la citació lincada al Pubmed.

M. Hillman es posiciona contra el canvi horari pel factor de la llum solar. Per dos motius:

Primer perquè la llum solar, afirma, té per sí mateixa efectes beneficiosos per a la salut. Segons els estudis les persones són més felices, est troben amb més energies i tenen menys propabilitats de caure malalts en els dies més llargs i amb més llum solar.

A més, una horeta més de llum solar cap al vespre, permet més temps per a les activitats a l’aire lliure. Entre elles l’esport. Ieés que Hillman té clar que més de la meitat de la població serà clínicament obesa cap al 2050. Amb més llum solar cap al vespre, més temps per practicar la mitja hora d’activitat esportiva recomanada.

Però compte, que de la mateixa manera que alguns metges recomanen una copa de vi al dia, no recomanen beure’s una botella. L’excés de raigs ultravioletes també pot ser perniciós.

Font: OMS

El debat està obert.