Medibloc

Si o no?

Doncs aquesta és la premissa fonamental de l’homeopatia, i sobre l’homeopatia es va parlar al programa Quèquicom, en un capítol emès el 7 d’octubre al Canal 33, titulat Homeopatia: creença o evidència”. Amb aquest capítol podreu conèixer els fonaments en els quals es basa l’homeopatia, i també sabreu com es fan els productes homeopàtics, on les paraules dissolució i agitació esdevenen fonamentals. També coneixereu les opinions dels detractors, que parlen de la falta d’evidència científica, que no hi ha estudis que demostrin que els remeis homeopàtics guareixin malalties, que són efecte placebo.

I veureu com els partidaris de l’homeopatia argumenten que els malalts milloren i es curen amb aquest remeis, que l’homeopatia cura símptomes concrets i que això és el que dificulta poder fer estudis que demostrin que l’homeopatia cura malalties … i, en definitiva, que els nens petits també es curen amb homeopatia i en ells no existeix l’efecte placebo.

Finalment, també veiem que hi ha veus que demanen una medicina integradora, que permeti l’ús de l’homeopatia com a complement de la medicina convencional.

En definitiva, us recomanem el capítol “Homeopatia: creença o evidència” del Quèquicom, que podeu visualitzar al següent enllaç:

L’Hospital del Mar compta, des d’aquest curs, amb un microscopi virtual únic a Catalunya destinat, principalment, a la docència.
El programa d’aquest microscopi anomenat Aurora Interactive ha estat creat per la universitat McGill de Montreal i només n’hi ha 3 més a Europa. L’aparell permet escannejar preparacions histològiques i citològiques i mostrar-les a 400 augments en alta resolució. Fins i tot pot arribar als 1000. L’aparell pot escannejar i mostrar imatges radiològiques i macroscòpiques. Incorpora, a més una biblioteca d’imatges de referència, un atles i permet al docent crear cursos en línia i exàmens.

Els avantatges per la docència del microscopi virtual són moltes. D’entrada es poden fer tantes còpies com es vulguin. A més el professor pot fer un seguiment més acurat dense haver de passar personalment per cada microscopi durant les classes, i s’assegura d’allò que identifica cada alumne.

L’estudiant, a més, pot accedir a un nombre més gran de mostres histològiques que el preparen millor pel maneig i el diagnòstic amb el microscopi convencional.
A més, al ser digital es pot emmagatzemar un nombre més gran de còpies. I encara, Sergi Serrano declara, “hi ha una connexió simultània entre el metge i el consultor i es poden crear sessions virtuals de treball en temps real“.

L’Hospital del Mar es situa, així, al capdavant de la investigació i docència mèdica en el camp de l’anatomia patològica.

Més documents sobre anatomia patològica a la UAB:

• Bibliografia de curs
• Exàmens
• Catàleg de la UAB
• Documents al DDD

Del 24 al 28 d’octubre d’enguany es celebra el IV encontre de la xarxa GRAAL (Grups de Recerca d’Amèrica i Àfrica Llatines) a la UAB. Aquest encontre té per títol Avenços en salut pública i tres objetcius molt clars.

• Presentar i discutir entre els membres l’estat i els projetces actuals de la Xarxa
• Elaborar noves propostes per al següent bienni en l’àmbit de les malalties infecto contagioses, transmissibles i l’avaluació dels factors de risc cardiovascular en l’infantesa i l’adolescència.
• Coordinar un nou model de titulació d’epidemiologia i estadística comuna amb la cooparticipació dels centres originaris dels membres de la Xarxa

GRAAL és una xarxa oberta formada per professionals de la salut, acadèmics i tècnics que pertanyen a països d’Amèrica i Àfrica de parla llatina. Els objectius d’aquesta xarxa a grans trets són 3: La formació continuada, els projectes transversals d’investigació i l’assessorament d’organisme públics.

Per saber-ne més podeu consultar el vídeo explicatiu fet amb Polimedia per Albert Navarro.

La coordinació d’enguany ha recaigut en els doctors: Miguel Martín, Albert Navarro, Olivia Horna i Mireia Utzet. Les sessions tindran lloc a la Facultat de medicina de Bellaterra en sessions de matí (a les 9) i tarda (a les 16)

Podeu descarregar-vos el programa de l’encontre tot clicant-hi la imatge següent.

• Més de 65.000 accepcions
• 24.471 equivalències en anglès
• 583 símbols, sigles i abreviatures

Aquests números pertanyen al recentment editat Diccionario de términos médicos de la Real Academia Nacional de Medicina.

La magna obra ha estat dirigida pel doctor Fernando Navarro, especialista en terminologia mèdica. L’obra, no només és útil pels professionals de la salut, sinó que vol ser-ho també per a traductors, periodistes i divulgadors. El diccionari inclou també accepcions populars als noms científics de malalties i símptomes. L’obra l’editarà en paper la Editorial Médica Panamericana i tindrà versió electrònica per ordinadors i aparells mòbils.

Es pot veure la presentació de l’acte a les planes de l’Academia, així com llegir-se el discurs de presentació del seu president: Manuel Díaz-Rubio García.
De moment existeix la consulta gratuïta restringida de la versió electrònica només per a termes que comencin per “A”

Si voleu saber-ne més sobre diccionaris mèdics en xarxa, consulteu l’entrada corresponent a Medibloc

A l’octubre, dues novetats al Catàleg del Servei de Biblioteques de la UAB:

• Codis QR, incorporats per cada registre del catàleg. Així, ara, a la fitxa catalogràfica del document hi apareix un codi QR susceptible de ser llegit per dispositius mòbils. El codi representa la url permanent del registre del document.

• Teclat virtual, que us apareix a la dreta del quadre de cerca. Té una sèrie d’avantatges:
  • Podeu introduir termes independentment de l’idioma del teclat
  • Especialment útil per escriure grec, àrab, etc
  • Permet treballar encara que no funcioni el teclat
  • Especialment útil per que evitar els caçapasswords
  • El teclat es pot augmentar facilitant la tasca a les persones amb dificultats motrius i visuals
  • Compatible amb WEBPAC i amb tots els navegadors

Tot i que amb cert retard, finalment us presentem, com és habitual, els seminaris de l’Insitutut de Neurociències de la UAB pel darrer quadrimestre d’enguany.
Excepte el primer, tots els seminaris es faran a la Sala de Graus de la Facultat de Medicina a les 12 hores.

• Dijous, 15 setembre
  Learning to be an opiate addict: Implications for pain management
  José A. Morón, Columbia University Medical Center; New York. EEUU
  *Excepcionalment aquest Seminari s’impartirà a l’aula M2-001 de la Facultat de Medicina.
• Divendres, 30 setembre
  Conferència inaugural “Màster en Neurociències”, curs acadèmic 2011-12
  A Life in Neurosciences.
  Steven F. Mayer, Department of Psychology & the Center for Neuroscience, University of Colorado at Boulder, EEUU
• Divendres, 7 octubre
  Efectos de la adrenalina sobre la consolidación de la memoria
  Isabel Portell, Unitat de Psicobiologia, Institut de Neurociències, UAB
• Divendres, 28 octubre
  Títol: a determinar
  Mercè Boada, Fundació ACE. Institut Català de Neurociències Aplicades, i Hospital General Universitari de la Vall d’Hebron, Barcelona
• Divendres, 4 novembre
  AMPc y neuroinflamación: Estudio de proteínas implicadas en la regulación de los niveles de AMPc en la encefalomielitis autoimmune experimental
  Guadalupe Mengod, Instituto de Investigaciones Biomédicas de Barcelona (IIBB), CSIC, IDIBAPS, CIBERNED
• Divendres, 2 desembre
  Modelos animales transgénicos para el estudio de la adicción a drogas de abuso
  Patricia Robledo, IMIM (Institut de Recerca Hospital del Mar), PRBB, Barcelona
• Divendres, 16 desembre
  Nitric oxide signaling and opioid/cannabinoid receptor regulation in chronic pain
  Olga Pol, Institut de Neurociències i Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, UAB

Amb cert retard dediquem el post de Medibloc als guanyadors del Premi Nobel de Fisiologia i Immunologia d’enguany. Els doctors:

Bruce A. Beutler	Jules A. Hoffmann	Ralph M. Steinman

Tots tres han estat guardonats per les seves aportacions al coneixement del sistema immunològic. Coneixements que han obert han obert noves possibilitats per al desenvolupament de la prevenció i la teràpia contra infeccions, càncer i malalties inflamatòries.

Els dos primers, el nordamericà Beutler i el francès Hoffmann, han rebut el guardó suec per les seves contribucions a la immunitat congènita. El canadenc Steinman l’ha rebut pel descobriment de les cèl·lules dendrítiques.

Tots tres passaran ben aviat a la Nobel Laureate Database, matinguda per la revista Nature.
D’altra banda també hem conegut els guanyadors del Ig Nobel 2011. Ha estat dos estudis sobre l’efecte de tenir la bufeta plena en la capacitat cognitiva i de presa de decisions. Millor deixar les activitats intel·lectuals per després d’orinar, han conclòs. Han estat dos estudis, un d’europeu i un d’australià

• 19.000 títols de publicacions científiques (peer review) editades per 5000 editors diferents
• 45 milions de registres
• 300 col·leccions de llibres
• Milions de web científiques via Scirus, patents, etc.

…Aquests són els poders de Scopus, base de dades bibliogràfica de l’editorial Elsevier. Si voleu saber-ne més i aprofondir en el coneixement d’aquest aquest portal, s’organitza un curs de formació de Scopus per a PDI. El dia 17. De 12 a 14h (sessió matí) i de 16 a 18h (sessió tarda)
a la Sala d’Actes de la Facultat d’Economia i Empresa (B1/-105). Edifici B. Campus de Bellaterra

Clica la imatge per acedir a Scopus

Però a més de les dades que us hem llistat cal recordar les funcionalitas en el camp de la biblioetria que Scopus ofereix:

• Mètriques d’impacte: Scimago Journal Rank (SJR) i Source Normalized Impact Factor per Paper (SNIP)
• Possibilitat de crear un perfil d’institucions i autors de forma automàtica
• Índex Hirsch per a conèixer l’impacte de la producció de publicacions
• En les cerques detecta les variants dels noms dels autors i les associa a un únic perfil
• Citation Tracker: calcula en temps real les cites per a una selecció d’articles, tots els articles d’un autor específic o tots els articles publicats per una revista concreta en un any determinat

Us ho penseu perdre?
Cal que us inscriviu prèviament a https://www.jornadasformacion.fecyt.es/.

Doncs sí, amb el començament de curs inaugurem una sèrie de noves funcionalitats al programari de gestió de referències biblogràfiques Refworks. Finalment es podran fer subcarpetes dins cada carpeta, una funcionalitat llargament desitjada pels usuaris de Refworks. Mirem-nos-ho amb més deteniment:

• Subcarpetes: Per crear una subcarpeta cal que anem a “organizar y compartir carpetas“. Situem el cursor a la carpeta desitjada i cliquem el botó dret del ratolí. Ens apareixerà una imatge com la de la figura de sota. Triem “crear subcarpeta” i només ens restarà escollir-li un nom. DE fet, també podem triar , en aquest moment si volem crear la subcarpeta en una altra carpeta.

• Elecció de camps. A partir d’ara no només podràs triar les carpetes, i les funcions associades que compartiu amb el RefShare, sinó que podràs triar quins camps de cada registre comparteixes. Així podràs compartir una bibliografia, sense haver de compartir les notes personals, per exemple.

I a més…
També podreu detectar els duplicats de les carpetes i subcarpetes, fer una llista combinada de les carpetes i les carpetes compartides, navegar mitjançant el teclat i Refworks és, ara, compatible amb sistema d’autentificació Shibboleth.

Demà dia 4 d’octubre, es celebra l’acte d’inauguració del curs 2011-2012 del grau conjunt en Medicina UAB-UPF. A les 12 hores a la sala d’actes del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, sent presidit per l’Excma. i Mgfca. Sra. Anna Ripoll.

Clica la imatge per veure el poster de la inauguració

La lliçó inaugural anirà a càrrec del Sr. Joaquim Nadal, catedràtic d’Història Contemporània i Diputat al Parlament de Catalunya, que portarà per títol “Història i Medicina: la percepció social de la salut”.
Cerca al catàleg recomanada: Medicina — Aspectes sociològics