Si fins ara, amb els còmics ressenyats ens apropàvem a la malaltia des del punt de vista de la parella, del germà, o del mateix malalt, en aquesta novel·la gràfica ens hi apropem des del punt de vista dels pares, atès que la Laia és una nena que, com a conseqüència del naixement, pateix paràlisi cerebral infantil.
Cristina Duran i Miguel A. Giner són dos il·lustradors i pares novells que s’enfronten a la malaltia del seu nadó. El primer.
“¿Pero hay una posibilidad entre mil de que salga adelante? Bueno, una siempre hay…” els contesta el cap de servei de neonatologia. El còmic, doncs, és el procés d’educació de la Laia des de la incubadora fins la llar d’infants.
Els primers moments són d’angoixa: les bates blanques parlen.
Cliqueu la imatge per ampliar-la
… parlen entre ells…
Cliqueu la imatge per ampliar-la
Però a mida que avança la novel·la el personal mèdic adquireix nom i caricatura. Són els metges, infermers, personal de neteja, i altres usuaris reals que queden reflectits al còmic. Amb nom i cognoms, si cal. De fet el llibre pot llegir-se com un acte d’agraïment a la medicina pública pel que han fet per la seva filla.
També podem conèixer les tècniques de rehabilitació, com el vojta, les implicacions quotidianes de la malaltia, com funciona la recuperació…
Cliqueu la imatge per ampliar-la
Però en aquest recorregut hi ha moments d’angoixa. Cada cop que reben una mala notícia sobre el desenvolupament de la Laia, la vinyeta “sua” tinta negra, que impregna la Cristina i el Miguel.
Cliqueu la imatge per ampliar-la
Val a dir, que a diferència dels altres còmics, mai consideren emprar la medicina alternativa, ni es consolen amb la religió. Sentir-se acompanyat pels familiars i coneguts és important, i la vinyeta on es reflecteix és especialment brillant.
Cliqueu la imatge per ampliar-la
I el més bo de tot. El relat Una posibilidad entre mil té continuació, ja que decideixen adoptar una germaneta per la Laia i explicar-ho a La maquina de Efren
Molt recomanables tots dos.
