juny 25 2014
Còmics i medicina: Derecho de Suelo
Després de Sopa fría tornem a ressenyar un còmic de Charles Masson: Derecho de suelo. Aquí l’otorrino de Lyon tracta de la seva experiència a Mayotte.
Aquesta illa de l’arxipèlag de les Comores és un territori que segueix essent francès, contràriament a la resta de les illes que es van independitzar el 1978.
Masson critica una societat estratificada en francesos, mayotes i il·legals, és a dir la resta de comorians procedents d’altres illes. Aquests entren clandestinament a Mayotte, preferentment buscant feina i una millor sanitat (especialment pels parts, uns 8.000 anuals, com explica la llevadora).
Gairebé totes les escenes passen pels ulls de tres professionals de la salut: el propi Masson, en Patrice i la llevadora Danièle, així com l’encarregat de la tenda de telefonia mòbil. Hi trobem francesos de l’Hexàgon preocupats per trobar menjar europeu, homes blancs amistançats amb indígenes menors d’edat, comorians il·legals explotats i humiliats per comorians francesos, i racistes amb bata mèdica o uniforme de policia fronterera. Per sota, el relat d’una il·legal embarassada que conclou a les esfereïdores planes finals. Per sobre, les històries dels tres sanitaris que, potser, si han arribat a aquesta illa de l’Índic ho han fet fugint d’algú o d’alguna cosa.
Malgrat la independència, Mayotte ha seguit tenint un estat del benestar colonial per tots els comorians. Tot comença a canviar el 1995 amb Balladur que instaura els visats a l’Illa.
El tema clau de l’obra és, doncs, l’accés a la sanitat gratuïta a la qual havien gaudit els comorians, amb ciutadania o sense, fins l’arribada dels governs de dreta. Ara serà com a la metròpoli, però pels francesos.
Cliqueu per veure la imatge ampliada
Els parts es compliquen, les dones il·legals comencen a anar amb por a l’Hospital.
Cliqueu per veure la imatge ampliada
Un racisme que fins i tot condiciona el tractament.
Cliqueu per veure la imatge ampliada
Racisme importat de la metròpoli…
Cliqueu per veure la imatge ampliada
Un orgull xovinista que arriba a falsejar les dades mèdiques. Oficialment el chik (o chikunguya) no existeix a Mayotte.
Cliqueu per veure la imatge ampliada
Però el còmic del dibuixant, que és otorinolaringòleg, també parla d’història, del període de l’ocupació alemana i el govern de Vichy. Fou com els ho han explicat, als francesos d’avui? És una vacuna contra el racisme?
A derecho de suelo també es parla d’etnologia: els calen psicòlegs i antidepressius als nadius que assisteixen a les cerimònies del fundi? Més aviat no.
Cliqueu la imatge per veure-la ampliada
Als metges, però, l’humor els salva, en alguns casos, del dolor
Cliqueu la imatge per veure-la ampliada
Si a l’anterior còmic Masson ens parlava amb tendresa dels rodamons, aquí pren partit en favor d’una seguretat social universal, si més no a les illes de l’Índic. Un tractat de medicina social dibuixat. Amb un final que vol colpejar el lector.
Ell mateix ho afirma a la introducció:
“Me gustaría que tú, lector, cuando termines de leerlo, estés indignado y te levantes. Te entrego mi cólera.”
I insisteix a l’epíleg:
“Si este libro ha sido como un puñetazo en el hígado, que no te impida levantarte y moverte.”
Un cop de puny, como totes les obres de Masson, d’agraïda lectura.
