Medibloc

Fa uns dies, en aquest blog, mencionàvem la malaltia chikungunya, citada pels dos protagonistes del còmic: Derecho de suelo.

Doncs bé, aquest mateix mes de juliol s’ha fet pública l’existència de diversos casos detectats a Catalunya. L’Agència de Salut Pública ha editat informació per al personal mèdic, entre la qual hi ha una nota informativa i un procediment d’actuació.
El chikungunya és una malaltia causada per un arbovirus i transmesa per mosquits, com el dengue. És originària de l’Àfrica i molt estesa a l’Índic i el Carib.
El seu nom prové de la llengua makonde i vol dir “home retorçat”, pels dolors articulars (especialment als canells i turmells) que provoca l’artritis característica.

El Chikungunya no té, a dia d’avui, teràpia antiviral, ni tractament altre que el dels símptomes. La seva taxa de mortalitat és, però, inferior a l’1%.

Per a saber-ne més:

• Chikungunya a les planes del Canal Salut del Departament de Salut
• Chikungunya segons les dades de l’OMS
• Preguntes més freqüents sobre la malaltia a les planes de la Organización Oanamericana de la Salut
• PubMed: Chicungunya com a descriptor de MeSH.
• Scopus: Chikunguya en els camps de títol, resum o paraula clau. Cal connectar-s’hi amb el servei ARE
• Cinahl: Chikungunya en el camp de títol. Cal connexió a través del servei ARE
• Harrison on line: Hi apareix l’entrada “infección por el virus Chicunguña. Cal connexió a través del servei ARE

Vigileu doncs, si viatgeu a les zones endèmiques.

María y yo és un còmic escrit pel prestigiós il·lustrador Miguel Gallardo (La Vanguardia, El Víbora, New Yorker) on parla de la relació amb la seva filla, María, que pateix autisme. Còmic guardonat amb el premi Nacional de còmic de Catalunya.
Més que centrar-se, o reflectir qüestions mèdiques com altres còmics que hem citat, bàsicament vol reflectir, i ho assoleix, la vida quotidiana d’una nena autista. L’obra està plantejada com un dietari dels dies de vacances que l’autor i la seva filla passen a un centre turístic de les Illes Canàries.
Tenir un pare dibuixant ajuda molt, atès que els infants autistes són bons processadors visuals i mitjançant els pictogrames poden estructurar i planificar accions futures. Però també per explicar les característiques de la malaltia als qui no en tenim referències properes.

La incomprensió de la gent respecte al nens autistes queda reflectida en aquesta vinyeta de les mirades fiscalitzadores que ens ha recordat a una semblant sobre el comportament dels vianants amb els atacs d’epilèpsia del germà de l’autor d’Ascension du haut mal .

Però el còmic sobretot reflecteix optimisme i bon humor.

L’epíleg de l’obra està escrita per Amaia Hervas Zúñiga, Directora de la Unitat de Psiquiatría infanto-juvenil del Hospital Mútua de Terrassa.

Podeu trobar més coses sobre l’autisme a les planes del seu website.
Recomanable també el trailer de la pel·licula homònima:

 
O bé el curtmetratge El viaje de María de dibuixos animats fets pel propi Miguel Gallardo.

 
Una obra especialment recomanada per llegir aquestes vacances a la platja que vulgueu.

Des del passat 11 de juliol, els alumnes, professors i investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona poden accedir a la revista JoVE – Journal of Visualized Experiments-

JoVE és una revista científica que té la particularitat que no publica articles a la manera “tradicional”, sinó que publica els treballs científics en format vídeo. Això permet que els investigadors no només coneguin els resultats finals d’una recerca, sinó que també poden visualitzar el procés científic que s’ha seguit per obtenir aquests resultats. Per tant, ens trobem davant d’ una nova eina per a l’aprenentatge d’experiments dirigida als investigadors i als estudiants.

I és que, segons els editors de JoVE, és la possibilitat de visualitzar el procés científic el que facilita la transferència de coneixement, per això aquesta publicació és innovadora.

JoVE conté, originalment, 9 seccions especialitzades, de les quals la UAB n’ha subscrit 5:

• Neuroscience
• Immunology and Infection
• Clinical and Translational Medicine
• Bioengineering
• Biology

L’adquisició és fruit de la col·laboració entre el Servei de Biblioteques de la UAB i alguns departaments i instituts, després de la presentació de JoVE a professors i investigadors de les Facultats de Medicina, Biociències, Ciències i Veterinària el passat 5 de juny.

Podeu accedir als fons subscrits directament clicant a les seccions que us acabem d’indicar, o bé mitjançant la web general de la publicació www.jove.com.

Cliqueu la imatge per accedir al recurs

El Centre de Recursos Docents de la Facultat de Medicina de la UAB, amb l’eina Polimedia, ha realitzat un nou videotutorial titulat Automatrícula 2014-2015.

Aquest videotutorial està adreçat als alumnes de segon en endavant de les titulacions de la Facultat de Medicina de la UAB. Té una durada d’una mica més de 6 minuts i mostra els passos a seguir per fer l’automatrícula:

• Quan i on s’ha de fer l’automatrícula
• La documentació necessària que s’ha de presentar
• El procés d’automatrícula

El tutorial és de lliure accés, per tant el podeu consultar des de qualsevol ordinador amb accés a Internet.

Esperem que aquest polimèdia us faciliti el procés de matriculació!

Un any més, ja s’han publicat les notes d’accés a la universitat per al curs acadèmic 2014/2015, i a Medibloc us volem presentar quines han estat les notes de tall per a les titulacions de Medicina, Infermeria i Fisioteràpia a les diferents universitats catalanes.

Medicina

• UB – nota de tall: 12,460
• UAB/UPF – nota de tall: 12,356
• UAB – nota de tall: 12,152
• Girona – nota de tall: 12,058
• Lleida – nota de tall: 12,044
• URV – nota de tall: 12,042

Infermeria

• UAB – nota de tall: 9,942
• UB – nota de tall: 9,414
• URV (Tarragona) – nota de tall: 8,700
• Lleida – nota de tall: 8,642
• Girona – nota de tall: 8,476
• URV (Vendrell) – nota de tall: 8,184
• URV (Tortosa) – nota de tall: 8,010
• UVic – nota de tall: 5,000
  

Pel que fa als estudis d’infermeria de les diferents escoles adscrites a les universitats catalanes:

• UAB (St. Pau) – nota de tall: 8,150
• UB (St Joan de Déu) – nota de tall: 7,920
• UPF (Mar) – nota de tall: 7,616
• UPF (Mataró) – nota de tall: 7,196
• UAB (Terrassa) – nota de tall:5,520
• UAB (Manresa) – nota de tall: 5,000
• UAB (Gimbernat) – nota de tall: 5,000 

Fisioteràpia

• UAB – nota de tall:10,130
• Lleida – nota de tall:9,226
• URV – nota de tall: 8,840
• UVic – nota de tall:5,438

I la informació relativa a les escoles adscrites a les universitats catalanes:

• Girona (Salt) – nota de tall:5,794
• URV (Tortosa) – nota de tall:5,445
• UAB (Gimbernat) – nota de tall:5,000
• UAB (Manresa) – nota de tall:5,000

Tota aquesta informació ha estat extreta del recurs web Unportal.net.

Donem la benvinguda als nous estudiants de la Facultat de Medicina de la UAB!

Títol: Writing exams / Autor: ccarlstead / CC BY 2.0

Cada cop més, s’està estenent l’ús de les apps per a la nostra vida quotidiana: per aprendre idiomes, per a conèixer la predicció del temps, per a triar allotjaments, restaurants… les possibilitats semblen infinites.

I l’àmbit de les ciències de la salut no és un món aliè a aquesta nova tendència: la necessitat d’obtenir informació sobre temes relacionats amb la salut per part de la ciutadania, així com la demanda dels professionals de la salut per a disposar d’eines que els facilitin el seu dia a dia, ha fomentat la creació de moltíssimes apps sobre salut.

El problema, com sempre, és que la informació sobre salut és un tema molt sensible i, per tant, és necessari que les eines emprades ofereixin una informació fiable. I és amb l’objectiu d’oferir eines que ajudin a destriar quines apps de qualitat hi ha actualment, que us parlem de l’Informe 50 mejores apps de salud en español.

Aquest informe, elaborat per la iniciativa App Date, té com a objectiu:

“[…] aportando una selección de las apps en español que destacan por su calidad, utilidad médica y contribución a la mejora de la salud, cuya información se ha recogido hasta el mes de enero de 2014.”

En aquest informe, a banda de donar una llista d’apps, es fa una anàlisi de l’evolució i creixement de les apps de salut, la necessitat de disposar d’eines que discriminin la qualitat d’aquestes aplicacions, com ha anat evolucionant la demanada d’informació sanitària per part de la ciutadania, així com també s’indica la metodologia seguida per a la selecció de les millors apps.

Pel que fa a la llista d’apps recomanades, podem veure que es poden trobar eines destinades a donar informació sobre salut a la ciutadania, així com també es troben apps que dónen suport als professionals de la salut en l’exercici de les seves funcions.

De cada una de les apps llistades, l’informe proporciona tota la informació:

• nom
• plataforma
• categoria
• núm. de descàrregues
• preu
• idioma
• creadors
• any de creació
• núm. d’actualitzacions
• descripció

Amb totes aquestes dades és possible conèixer les millors apps i triar-ne la que s’ajusti més a les nostres necessitats.

Cliqueu la imatge per accedir al recurs

Molt sovint, els investigadors han de recopilar la seva producció científica per tal de sotmetre-la a un procés d’avaluació o d’acreditació. En realitzar aquesta tasca, els investigadors es troben amb un “petit” problema: al llarg dels anys han signat els articles de maneres diferents, o els seus noms apareixen amb error ortogràfics, i això dificulta enormement la localització de la producció científica dels autors a les diferents bases de dades.

Per solventar aquest problema, en els darrers anys han aparegut diferents iniciatives per identificar de manera unívoca els investigadors, les més conegudes han estat el ResearcherID (promoguda per Thomson Reuters) i Scopus AuthorID (iniciativa d’Elsevier ).

Aquestes dues iniciatives han estat molt útils per als investigadors però, en estar lligades a dues empreses privades, tenen l’inconvenient que per reunir el màxim nombre d’articles publicats, els investigadors necessiten tenir els 2 identificadors, un per a cada base de dades.

En aquest post us volem parlar d’una eina que pretén esser la solució a aquest problema: parlem d’ORCID, que significa Open Researcher and Contributor ID.

ORCID és una organització sense ànim de lucre que ha desenvolupat un identificador únic per als autors de treballs científics. Presenta una sèrie de característiques :

• Està recolzada pels principals editors (Nature Publishing Group, Thomson Reuters, Elsevier…) i per institucions de recerca (CERN, MIT, etc.)
• És un identificador basat en la norma ISO 27729:2012: cada investigador pot disposar d’un codi permanent que l’identifica de manera unívoca.
• ORCID es pot enllaçar amb els sistemes Scopus AuthorID i ResearcherID.
• S’integra en el cicle de l’edició científica, com pot ser la submissió d’articles científics a les editorials.
• Cobreix les necessitats de tots els actors implicats (autors, editors i institucions).

El codi ORCID està format per 16 dígits  i permet als investigadors disposar d’un codi d’autor persistent que permet distingir clarament la producció científica d’un autor. Un cop l’autor té assignat aquest codi, passa a disposar d’un espai digital on reunir i llistar tot el que ha publicat, la seva filiació actual, indicar una pàgina web pròpia, etc.

A la web de Suport a l’Acreditació i Avaluació de la Recerca podeu trobar tota la informació referent a ORCID: com donar-se d’alta, l’opinió d’investigadors que ja tenen ORCID, guies d’ajuda, etc.