Ara, un grup d’investigadors de la UAB, més concretament de l’Institut de Bioteconologia i Biomedicina, han desenvolupat un mètode, amb llevat Saccharomycus cerevisiae, que permet detectar la formació de les agregacions d’aquestes proteïnes.
El mètode permet seguir el procés d’agregació de proteïnes en viu, mitjançant tècniques de fluorescència. Per a Salvador Segura, aquest sistema (ja patentat) és força fàcil d’utilitzar i permet treballar amb molta més rapidesa, analitzant amb més fiabilitat l’eficàcia terapèutica de compostos contra els agregats.
Val a dir que aquest test pots ser molt útil per analitzar i detectar els agragts causants de malaltties com l’Alzheimer, el mal de Parkinson i el de Hutginton entre d’altres. Un prepint de l’article es pot consultar a la Revista Molecular Biosystems.
Us presentem la llista completa dels seminaris de l’Institut de Neurociències de la UAB pel que fa al primer semestre d’enguany. Els seminaris acostumen a celebar-se a la Sala de Graus Facultat de Medicina. Si voleu més informació us podeu posar en contacte amb la Biblioteca, o bé amb l’Institut.
Divendres, 7 gener Learning to be an opiate addict: Implications for pain management. José A. Morón, Columbia University Medical Center; New York, EEUU. Amfitrió: jordi.ortiz@uab.cat
Divendres, 4 febrer Synaptic Proteome Complexity and Evolution: The Case of the Human Postsynaptic Density and its Role in Disease. Àlex Bayés, Wellcome Trust Genome Campus; Cambridge, Anglaterra. Amfitrió: carlos.saura@uab.cat
Divendres, 18 febrer A Recessive Mutation in the APP Gene with Dominant-Negative Effect on Amyloidogenesis. Mario Salmona, Istituto di Ricerche Farmacologiche ‘‘Mario Negri,’’ Milan, Itàlia. Amfitriona: victoria.clos@uab.cat
Dimarts, 8 març Génesis de la enfermedad de Alzheimer: Activación microglial en el envejecimiento y su modulación por TGFβ . Rommy von Bernhardi Montgomery, Pontificia Universidad Católica de Chile, Santiago de Chile. Amfitrió: bernardo.castellano@uab.cat
Divendres, 25 març Regulación del balance inflamatorio/antiinflamatorio en cerebro tras la exposición a estrés. Del laboratorio a la clínica. Juan Carlos Leza, Universidad Complutense de Madrid
Amfitriona: roser.nadal@uab.cat
Divendres, 15 juliol The role of vasopressin in stress-related psychopathologies: studies in Brattleboro rats. Dora Zelena, Hungarian Academy of Sciences. Amfitriona: roser.nadal@uab.cat
Demà dia 27 i dijous 28 l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina (IBB) celebra les seves Jornades de Portes Obertes. Esteu convidats a conèixer les seves noves instal·lacions, recentment remodelades.
L’Institut de Biotecnologia i BiomedicinaVicent Villar Palasí, fou inaugurat el 1970 amb el nom d’Institut de Biologia Fonamental, amb l’objectiu de promoure la investigació bilògica de caracter fonamental. Actualment, amb 160 investigadors adscrits forma part del Parc de Recerca de la UAB. El seu director actual és Isidre Gibert.
Actualment l’IBB té 18 grups de recerca agrupats en 7 línies bàsiques d’investigació:
Podeu, també, consultar els documents de l’IBB accessibles al Dipòsit Digital de Documents de la UAB o veure les referències de l’Institut a la base de dades de PUBMED
Edwards, nascut al 1925 a Manchester es graduà en biologia per la University of Wales i la Edinburgh University on es doctorà el 1955. Després de treballar al National Institute for Medical Research el 1963 passà primer a la Universitat de Cambridge i després al Bourn Hall Clinic fundat conjuntament amb el seu col·lega, el metge Patrick Steptoe, sent el primeri centre de fecundació humana in vitro
Font: Nobelpize.org
Fruit dels seus estudis nasqué Louise Brown , el primer nadó-probeta el 25 de juliol de 1978. Des de llavors ençà es calcula que uns 4 milions de persones són nascudes pel mateix sistema [Gràfic elaborat per prizenobel.org]
Entra d’altres mencions Robert G. Edwars ha rebut el premi de la Lasker Foundation d’investigació clínica mèdica.
És coneguda l’acció de la citada proteïna per interrompre l’apoptosi cel·lular. FLIP-L té la capacitat en algunes ocasions de bloquejar la mort cel·lular i impedir-la. Aquest mecanisme ha estat estudiat en el sistema immunitari, però la investigació dirigida pel doctor Comella demostra que també té un paper determinat en la diferenciació de les cel·lules nervioses, sent indispensable per a un bon desenvolupament de les connexions neuronals.
Imatge: Distribució de les cel·lules immunoreactives FLIP-L durant el desenvolupament cerebral dels ratolins. Font: l’article.
En el sistema nerviós, doncs, la proteïna té un component dual: d’una banda té un funció anti-apoptòtica i d’altra banda és vital en la fase embrionària de les cel·les nervioses dels ratolins estudiats.
Aquesta trovalla pot ser positiva de cara a tractar les malalties degeneratives del sistema nerviós i fins hi tot les de tipus isquèmic.
Tenint en compte les dificultats de l’experimentació in vitro, els autors han dissenyat un model tridimensional per computador que simula la interacció entre el pèptid beta amiloide i la proteïna ApoE. Proteïna aquesta, en la seva versió ApoE4, que tendeix a desestructurar-se en presència del pèptid. Aquesta pèrdua d’estructura és clau per dissenyar possibles teràpies que siguin útils contra el mal d’Alzheimer.
Demà dimecres, dia 4, ales 17 hores, al Cosmo Caixa Barcelona i amb el suggerent títol de L’Essència humana en un xip? Del gen a l’ordinador, Roderic Guigó i Serra farà una xerrada sobre l’estat de la qüestió dels avenços sobre el genoma humà. Dijous 19 la repetirà a la Fundació “La Caixa” a Girona.
A l’ Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Can Ruti, s’ha inaugurat un nou centre d’investigació biomèdica per predir i avançar cap al tractament personalitzat del càncer. L’IMPPC o Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer
Històricament, la medicina s’ha basat en l’actuació sobre el pacient un cop es presenten els símptomes de la malaltia. Ara bé, en els darrers anys, la medicina està avançant cap a un model de base predictiva que estudia la susceptibilitat dels individus sans a desenvolupar determinades malalties. Aquesta és precisament la línia de treball de l’Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC), un nou centre de recerca que té com a objectiu predir l’aparició del càncer i desenvolupar tractaments personalitzats per a cada pacient en funció del seu perfil molecular.
Per aconseguir-ho, els grups de recerca de l’IMPPC treballaran per identificar la propensió dels individus a diverses malalties i per esbrinar com aquesta propensió es distribueix en la població. I és en aquest sentit que adquireix especial rellevància la creació d’un Banc d’ADN, que permetrà disposar de la informació epidemiològica, clínica i biològica (genòmica, epigenòmica, proteòmica) d’una mostra significativa de la població catalana i que es convertirà en l’eina per conèixer els factors de risc que influeixen perquè una persona desenvolupi un cert tipus de tumors. De moment, però, aquest banc d’ADN és un projecte a cinc anys vista, donat que no té garantit el finançament (uns 7 milions d’euros).
Dirigit per l’oncòleg Manuel Perucho, que ha estat director del Laboratori de Genètica i Epigenètica del Càncer de l’Institut Burnham, a La Jolla (Califòrnia, Estats Units), el nou centre de recerca pretén convertir-se un referent internacional del model de medicina preventiva i individualitzada. De moment, l’institut centrarà la seva investigació en els factors de risc per al càncer gastrointestinal, tot i que posteriorment, es coordinarà amb altres grups de recerca que treballen en altres càncers.
Activitats de l’IMPPC
Investigar els mecanismes bàsics pel desenvolupament de tumors.
Contribuir a augmentar el coneixement dels factors de risc implicats en el desenvolupament del càncer, identificant les variants genètiques i epigenètiques que determinen la resistència/susceptibilitat davant la malaltia.
La personalització del tractament mitjançant el desenvolupament d’estratègies d’anàlisi, de diagnòstic i de teràpia.
En definitiva, les fites fonamentals són la predicció, la personalització i la prevenció.
Una molt bona explicació de l’IMPPC, les seves funcions i l’àmbit de les seves ivestigacions la podeu trobar al fullet de la seva inauguració, accesible a la xarxa.
