Tan bon punt fou proclamada la República, els romans hagueren de fer front als etruscs que intentaren tornar a instaurar la monarquia sense èxit. El segle Vè estigué presidit per una sèrie d’aliances i de guerres que podríem anomenar una primera anella de pobles al voltant de Roma: la lliga dels pobles llatins (496 aC.), els volscos (486aC.), els eqües (458aC.), els sabins (fins el 448aC.) i els de la ciutat etrusca de Veïs (406-396aC.) (imatge).
La tradició vincula a alguns d’aquests episodis bèl·lics algunes llegendes que tornen a ressaltar les principals qualitats d’un home romà: la virtus, el coratge, la pietas, el respecte envers la família, els déus, la pàtria.
Una d’aquestes llegendes, relacionada amb la lluita contra els volscos, i que ha tingut un enorme ressò en la literatura, les arts plàstiques i la música, és la de Coriolà (imatges: 1, 2). Segons la tradició, el cognomen Coriolà li fou atribuït pel valor demostrat en el setge a la ciutat volsca de Corioli l’any 491. Aquell jove, destinat a tenir una carrera exitosa pel coratge demostrat, entrà en conflicte amb els representants de la plebs perquè s’oposava al fet que els nous territoris conquerits els fossin distribuïts, motiu pel qual els tribuns de la plebs el dugueren a judici, però Coriolà, que no en reconeixia l’autoritat, no es van presentar al procés. Els jutges populars els van condemnar a l’exili i ell, irritat amb el que considerava una ingratitud del poble romà, se n’anà a Àntium, a la pàtria dels volscos, on els explica la història i els proposa de contribuir a la seva venjança personal: la conquesta de Roma. Coriolà, al capdavant de l’exèrcit, arriba fins a les portes de la ciutat de Roma. Els romans, després d’haver jugat totes les cartes de la negociació, envien una delegació femenina, encapçalada per la seva mare i la seva dona. Davant les súpliques de la seva mare, Coriolà reconsiderà la seva intenció i donà l’ordre de retirar el setge, decisió que, com era de preveure, li acabaria costant la vida. Pervivència de Coriolà.
Aprofiteu per veure la pel.lícula Coriolà (2011), dirigida per R. Fiennes, que és una adaptació del Coriolà de Shakespeare.
Una altra llegenda, de menys ressò que l’anterior, és la de Cincinnat (imatge). Luci Quinci Cincinnat ha passat com a exemple de senzillesa i d’austeritat en haver deixat la terra per passar a ser dictador l’any 458 quan l’exèrcit romà va quedar bloquejat pels eqües.
Relacionat amb la lluita contra la ciutat de Veïs destaca el personatge de Furi Camil (imatge), el segon fundador de Roma, segons T. Livi, després de Ròmul.
