L’antiga Roma estava situada a la riba esquerra del Tíber, a uns vint-i-dos quilòmetres del mar, a la regió del Laci propera al seu límit septentrional, al sud d’Etrúria. Segons la tradició, l’assentament primitiu va tenir lloc al Palatí. Aquest assentament s’ubicà en un lloc anomenat posteriorment Roma quadrata, la ciutat fortificada suposadament construïda per Ròmul. La tradició sosté que l’assentament del Palatí s’estengué a mitjan segle VIII aC. i que poc després una comunitat diferent, possiblement la sabina, ocupà el turó del Quirinal. La tradició també ens diu que l’assentament del Palatí s’anà estenent, en primer lloc, en incloure la regió coneguda com a septimontium, els set turons, que eren, segons sembla, els tres cims del turó del Palatí (Palatium, Germalus i Velia), els tres cims del turó de l’Esquilí (Oppius, Cispus, Fagutal), el turó del Celi i la Subura, que quedaven compresos en un recinte sagrat, el pomerium. Tot i que Varró explica l’etimologia del terme com a septem montes, el fet que en siguin vuit fa pensar que el terme podria remuntar a saepti montes (del llatí. saepio), en referència a la situació que precedí la seva unificació. Aquesta regió es va unir, al seu torn, amb un assentament de característiques similars situat en els turons propers, Quirinal i Viminal. Dins dels límits de la ciutat s’incloïa un lloc que després seria el fòrum; les proves arqueològiques demostren que aquesta àrea es va drenar i que s’hi va construir una plaça per al mercat entre el 625-575. Sota el regnat de Servi Tul·li, però més probablement cap al segle IV aC., la ciutat va quedar envoltada per un mur (la muralla serviana) que comprenia els set turons de Roma (no s’ha de confondre amb el septimontium, esmentat abans, que quedava inclòs en aquest recinte): Palatí, Esquilí, Celi, Quirinal, Viminal, Capitoli i Aventí (1, 2, 3, 4, 5 + imatges: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14). Aquest clos emmurallat tenia setze portes (Porta Collina, Viminalis, Capena, Trigemina, Ratumena, etc.), que voltaven Roma, dividida en quatre sectors; posteriorment, les muralles construïdes per l’emperador Aurelià, al segle III dC., de més de dinou quilòmetres, protegien Roma que, des d’August, ja tenia districtes; cada trenta metres hi havia una torre quadrangular de gran alçada.
Força abans de la fundació de Roma, que la tradició fixa el 21 d’abril del 753, les llegendes, que ens fan arribar els autors antics, grecs i llatins, evoquen esdeveniments que no deixen indiferent l’historiador, per bé que es tracti de fets més mítics que no pas reals. Així els autors grecs (Dionís d’Halicarnàs, Polibi) ens parlen d’un arcadi, Evandre, que es va instal·lar a la riba esquerra del Tíber on, acollit per Faune, rei dels aborígens, va viure sobre el turó del Palatí, uns 60 anys abans de la guerra de Troia. També es fa intervenir Eneas (Imatges: 1, 2, 3, 4), acollit per Evandre, en arribar a aquelles terres després de la caiguda de Troia (1193) (Guerra de Troia. Rapte d'Hèlena: imatges: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13). Els autors llatins, sobretot Fabi Píctor, el primer annalista, ens transmeten, cap al 200 aC., la història de Ròmul i Rem, els bessons nodrits per la lloba (imatges: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9), que haurien estat els fundadors de Roma. Les llegendes finalment es barregen i conformen una mena de uulgata que és la que transmeten Tit Livi i Virgili.
El desig que Roma compartís d’alguna manera les conquestes gregues dugué els romans a connectar la seva història amb la de Grècia.
I per a conciliar l’origen troià de Roma amb la tradició que Roma era una colònia d’Alba Longa i per a omplir el buit entre la data suposada de la caiguda de Troia i la fundació de Roma al segle VIIIè per Ròmul i Rem, ambdós se’ls fa descendents d’Eneas per part de mare.
És imprescindible que consulteu el web següent: https://archeoroma.beniculturali.it/carcer-tullianum (recorregut virtual pel fòrum de Roma), realitzat a partir de la col.laboració de la Sopraintendenza speciale per i beni archeologici di Roma amb National Geographic.
