Clara Campoamor

ES  /  EN

Clara Campoamor Rodríguez

Molt més que el vot femení

Madrid, 1888 - Lausana, 1972

L’1 d’octubre del 1933 les dones espanyoles van votar per primera vegada, més tard que a Finlàndia (1906), la Gran Bretanya o Alemanya (1918), però abans que a França (1944), Itàlia (1947) o Suïssa (1971). Clara Campoamor ha passat a la història com l’artífex del vot femení a Espanya.

Però, qui fou Campoamor? El seu pare era comptable i la seva mare cosidora. La mort del seu progenitor l’obligà a treballar ben aviat. Fou modista, dependenta i funcionària com a auxiliar de Telègrafs i més tard com a mestra a les Escuelas de Adultas.

Acabà la carrera de Dret amb trenta-sis anys. Fou la tercera dona a col·legiar-se a Espanya, a Madrid, i més tard, seria la segona dona a col·legiarse a Sant Sebastià i la primera a fer-ho als col·legis d’advocats de Sevilla, Alcalá de Henares i Vitòria.

Jurista polifacètica, participà en la creació de la Federació Internacional de Dones de Carreres Jurídiques i mostrà especial predilecció pel Dret civil, des d’on lluitar contra la "impersonalitat" de la dona a les lleis de l’època, en especial, si era casada, ja que perdia els seus drets amb el matrimoni i era tractada com una menor. Fou la primera advocada que actuà davant del Tribunal Suprem sobre qüestions relacionades amb la situació jurídica de la dona.

La política la dugué a ser una de les tres dones diputades a les Corts Constituents del 1931 (amb Victoria Kent i Margarita Nelken), quan les dones encara no tenien dret a votar, però sí a ser elegides. Allà, impulsà reformes per a la igualtat jurídica que transformaren la vida de les dones, com la seva defensa apassionada i sola en favor del vot femení. El seu partit, el Partit Radical, l’abandonà. Històric és el seu vibrant enfrontament parlamentari amb una altra dona, Victoria Kent, contrària a introduir el sufragi de les dones en aquell moment, atès que, influïdes per l’Església, no votarien la República. Dues dones enfrontades… "la Clara y la Yema" com, amb sorna, les sobrenomenà la premsa.

El vot femení guanyà: 161 vots a favor i 121 en contra, i la Constitució del 1931 preveié igualtat de drets electorals per a homes i dones. Campoamor també participà a la Llei del divorci i a les lleis del matrimoni civil i de legitimitat de fills extramatrimonials.

El 1933, les dones votaren, però Clara Campoamor no obtingué suficients vots i perdé l’escó. Escriptora prolífica, dues de les seves obres emblemàtiques són: El voto femenino y yo: mi pecado mortal (1936) i La revolución española vista por una republicana (1937, inicialment publicada en francès). En esclatar la Guerra Civil, s’exilià a França, Buenos Aires i Suïssa, on morí. Una vida dedicada a lluitar pels drets de la dona. El règim franquista mai li permeté retornar a Espanya.

María Jesús García Morales
Professora titular de Dret Constitucional
Universitat Autònoma de Barcelona

Referències:
- Campoamor, Clara (2022). Clara Campoamor: su vida, su época. Conmemoración del cincuentenario de su muerte (1972-202). Madrid: Ministerio de la Presidencia, CEPC, Agencia Estatal BOE. A: https://www.cepc.gob.es/sites/default/files/2022-06/a-955-2022-0138claracampoamorcincuentenarioaccfinal.pdf (consulta: 19.09.2022).
- Congreso de los Diputados. La diputada Campoamor y los derechos civiles y políticos de las mujeres. A: https://www.congreso.es/cem/vidparl1931-5 (consulta: 18.09.2022).
- Lafuente, Isaías (2021). Clara Victoria. Barcelona: Planeta.
- Lizarraga Vizcarra, Isabel; Aguilera Sastre, Juan (2021). Clara Campoamor, de viva voz. Sevilla: Renacimiento.
- Samblancat Miranda, Neus. Clara Campoamor. Diccionario biográfico de la Real Academia de la Historia. A: https://dbe.rah.es/ (consulta: 18.09.2022).
- Podcast: SERPodcast Clara conquista. XI Premio Internacional de Periodismo "Colombine". A:
https://www.podiumpodcast.com/podcasts/clara-conquista-playser-em/ (consulta: 18.09.2022).
- Vídeo: Clara Campoamor. Una mujer adelantada a su tiempo. Congreso de los Diputados. Canal Parlamento, 30.09.2021. A: https://www.youtube.com/watch?v=oRC7r4jH9Jw (consulta: 18.09.2022).

Citació suggerida:
García Morales, María Jesús (2022). Clara Campoamor Rodríguez. Dones juristes pioneres: record i memòria [Recurs electrònic], Universitat Autònoma de Barcelona, novembre 2022. En: https://ddd.uab.cat/record/268724

 

La web Dones juristes pioneres: record i memòria, novembre 2022, s'ha realitzat en el marc d'un projecte d'innovació i de millora de la qualitat docent de la UAB 2021 (GI515402). Investigadora principal: María Jesús García Morales.


descarrega tot