Concepción Arenal

ES  /  EN

Concepción Arenal Ponte

Penitenciarista i feminista pionera. Defensora de les persones desfavorides

Ferrol, 1820 - Vigo, 1893

És pràcticament impossible condensar en unes línies la ingent tasca social i intel·lectual desenvolupada per Concepción Arenal. El nombre de les seves obres publicades i la varietat de la llur temàtica dificulten qualsevol intent de resumir la biografia i llegat de la pensadora. I és que, dedicà moltes de les seves obres al Dret Penal i a la millora de les presons, però va escriure també sobre sociologia, pedagogia o ciència essent la preocupació per les persones excloses i la millora social de les dones, el nexe comú dels seus escrits.

Concepción Arenal neix el mateix any del "pronunciament de Riego" que dona inici al Trienni Liberal i al restabliment de la Constitució de Cadis i mor sota el govern de Mateo Sagasta, que curiosament fou director de La Iberia, diari en el que tant l’autora com el seu marit, Fernando García Carrasco, van publicar nombrosos articles. Les dades següents evidencien el convuls període històric en què va viure Concepción Arenal: cinc constitucions, tres guerres carlistes, la proclamació de la Primera República Espanyola, el regnat de sis monarques i infinitat de governs de signe polític molt divers.

Atenent a la seva aversió a relatar dades personals ("que mi vida no haga sombra a mi trabajo", deia l’autora) destacarem alguns aspectes rellevants de la seva faceta jurídica. Durant els anys 1863 a 1865 ocupà el càrrec de visitadora de presons, que li permeté conèixer in situ la situació de la població empresonada. La primera edició de les seves Cartas a los delincuentes es publicà l’any 1865 però dies després es produeix el seu cessament fulminant com a visitadora, fet que no fou obstacle perquè Concepción Arenal continués la seva lluita adreçada a la millora de les presons. El 1867 veié la llum El reo, el pueblo y el verdugo o la ejecución pública de la pena de muerte.

Després de la Revolució de 1868 serà, novament, designada inspectora de casas de corrección de mujeres, càrrec que ocupà fins 1873. Paral·lelament, l’any 1870 fundà la revista quinzenal La Voz de la Caridad, en la que va escriure prop de cinc-cents articles on aprofitava per denunciar situacions que considerava injustes. Va participar amb elaborats informes en els congressos penitenciaris d’Estocolm, Roma, Sant Petersburg i Anvers, en què va obtenir un extraordinari reconeixement internacional. L’autora morí en 1893 sense poder veure publicada la versió espanyola de la seva darrera obra: El visitador del preso.

Carmen Navarro Villanueva
Professora titular de Dret Processal
Universitat Autònoma de Barcelona

Referències:
- Caballé Masforroll, Anna (2018). Concepción Arenal. La caminante y su sombra. Barcelona: Taurus.
- Cervelló Donderis, Vicenta (2021). Mujer, prisión y no discriminación: del legado de Concepción Arenal a las Reglas de Bangkok. Estudios Penales y Criminológicos, v. XLI, 551-591.
- Mata Marín, Ricardo (2019). Aproximación a Concepción Arenal y el sistema penitenciario. Anuario de Derecho Penal y Ciencias Penales, 181-215.
- Ramos, María Dolores (2021). Concepción Arenal diseña el futuro: humanismo, reformismo social y feminismo en el Siglo XIX. Baetica. Estudios de Historia Moderna y Contemporánea, 41, 267-294.
- Video: UIMP. Anna Caballé. Biográfa: Concepción Arenal fue la pensadora más interesante del s. XIX, 16.07.2021. A: https://www.youtube.com/watch?v=W_TJDJlTn2o (consulta: 19.09.2022).