Matilde Huici

ES  /  EN

Matilde Huici Navaz

La importància de la formació

Pamplona, 1890 - Santiago de Chile, 1965

Matilde Huici va viure amb intensitat la vida política y cultural del Madrid krausista de principis del segle xx. Allà va aterrar, l’any 1916, procedent de Navarra, i seria acollida per María de Maetzu a la Residencia de Señoritas que dirigia. Com tantes dones de la seva època, el seu primer títol fou el de mestra, amb el que aconseguiria el seu primer sou com també l’últim, ja a l’exili, a Xile. Tanmateix, els seus estudis no s’aturarien allí. Al llarg de tota la seva vida va continuar adquirint nous coneixements que després traslladaria a cadascuna de les empreses amb les que es va involucrar.

En sintonia amb l’ideal universalista krausista, va dominar pluralitat d’idiomes, que a més de proporcionar-li eines per a les diverses missions en les que va representar a Espanya, van suposar una benvinguda font d’ingressos a l’exili.

Fou també de les primeres dones universitàries (llicenciant-se en Magisteri superior el 1919 i Dret el 1926), així com de les primeres en exercir l’Advocacia, concretament, la tercera en col·legiar-se a Madrid, després de Victoria Kent i Clara Campoamor, el que li va permetre actuar com a Lletrada  davant del Tribunal de Menors i comprovar de primera mà la importància de l’educació en la construcció de la trajectòria criminal.

Es va comprometre amb entusiasme, però també amb la solidesa de la tècnica jurídica, en una infinitat de causes, a través de l’exercici professional, l’activitat associativa i els seus escrits a la premsa, sigui a favor del vot de la dona, els drets dels menors, o els refugiats quan ella mateixa anava camí de l’exili.

El respecte professional que va conquerir fou reconegut pel Govern de la Segona República, durant la que va ocupar càrrecs públics entre els que té especial relleu el que va ocupar a Comissió Jurídica Assessora de la que sortiria l’Avantprojecte de Constitució de la República.

A la seva cinquantena, la Guerra Civil va truncar la seva prometedora carrera. L’any 1939, va haver d’exiliar-se, como el seu mestre Jiménez de Asúa o com Stefan Zweig fugint del nazisme, però per a ella no acabava tot. A Xile, va trobar el terreny fèrtil per a començar una nova etapa que va aprofitar per a continuar formant a nens i educadores, que és pel que allí encara se la recorda.

Es desconeix perquè, a diferència d’altres de les seves coetànies, a Espanya no va obtenir el reconeixement de figures com Kent o Campoamor, però per a reflexionar sobre això res millor que llegir la imprescindible biografia de San Martín Montilla que precisament per aquest motiu la qualifica de la "tercera dona".

De Matilde Huici, avui, ens queda la creença en la formació i la passió per l’acció.

Míriam Cugat Mauri
Professora titular de Dret Penal
Universitat Autònoma de Barcelona

Referències:
- Cuesta, Josefina; De Prado Herrera, Mª Luz y Rodríguez, Francisco J. (dirs.) (2015). ¿Mujeres sabias? Mujeres universitarias en España y América Latina. Limoges: Presses Universitaires de Limoges.
- Egido, Ángeles; Eiroa, Matilde; Lemus, Encarnación y Santiago, Marifé (dirs.); Iordache, Luiza y Negrete, Rocío (coords.) (2021). Mujeres en el exilio republicano de 1939 (Homenaje a Josefina Cuesta). Madrid: Ministerio de la Presidencia, Relaciones con las Cortes y Memoria democrática.
- Montalbán, Paz (2013). Matilde Huici: el exilio ineludible, una fructífera condena. Lyceum Club Femenino [blog], 26.06.2013. A: https://lyceumclubfemenino.com/2013/06/26/matilde-huici-el-exilio-ineludible-una-fructifera-condena/ (consulta: 19.09.2022).
- Quintero Olivares, Gonzalo (2016). Pequeña historia penal de España. Madrid: Iustel.
- San Martín Montilla, Nieves (2011). Matilde Huici Navaz: la tercera mujer. Madrid: Narcea.