Victoria Kent

ES  /  EN

Victoria Kent Siano

Primera advocada a Madrid, diputada i directora general de Presons

Màlaga, 1892 - Nova York, 1987

La vida professional i política de Victoria Kent Siano fou molt intensa. L’any 1906 ingressà a l’Escola Normal de Mestres, en la qual obtingué el títol el 1911. D’allà passà a l’Institut Cardenal Cisneros de Madrid, on impartien docència intel·lectuals com Jiménez Fraud i Bergamín. S’instal·là a la Residència de Señoritas, dirigida per María de Maeztu, que influiria notablement en ella. El 1920 ingressà a la Facultat de Dret de la Universitat Central de Madrid, on tingué professors de renom com Jiménez de Asúa o Felipe Sánchez-Román. Es llicencià el juny del 1924, any en què aconseguí el seu doctorat amb una tesi sobre la reforma de les presons.

El gener del 1925 es col·legià com a advocada i començà a exercir davant els tribunals. Fou la primera dona advocada de Madrid. Durant la República fou una de les tres dones diputades a les Corts Constituents. També fou directora general de Presons, tot i que per poc temps, però prou per a reprendre la tasca humanitzadora de Concepción Arenal, millorant les condicions de vida dels presos, la instauració de la llibertat de culte, els permisos per raons familiars, la prohibició de grillons i cadenes (com a dada emotiva, cal indicar que amb la fosa d’aquells grillons i cadenes ordenà fer un bust en record de Concepción Arenal, que es troba a la Secretaria de l’Estat d’Assumptes Penitenciaris) i la creació del Cos Femení de Funcionàries de Presons.

Una sèrie de conflictes penitenciaris, sumats a una campanya constant en contra seu d’un sector de la premsa, la portaren a presentar la dimissió.

Acabada la Guerra Civil, marxà a l’exili, primer a París, on conegué la que havia de ser la seva companya sentimental, Louise Crane. Juntes anaren a Mèxic, per a arribar finalment a Nova York per a treballar a l’ONU. Amb Louise fundà la revista Ibérica por la Libertad, que entre el 1954 i el 1974 donà veu a la gent de l’exili. Va tornar a Espanya l’any 1977, com algun altre il·lustre exiliat, si bé retornaria a la seva residència a Nova York.

Gonzalo Quintero Olivares
Catedràtic de Dret Penal
Universitat Rovira i Virgili

Referències:
- De la Guardia, Carmen (2016). Victoria Kent y Louise Crane en Nueva York. Un exilio compartido. Madrid: Sílex.
- García Valdés, Carlos (1987). Semblanza política y penitenciaria de Victoria Kent. Anuario de Derecho penal y Ciencias Penales, 3, 573-578.
- Gargallo Vaamonde, Luis (2010). El sistema penitenciario de la Segunda República. Antes y después de Victoria Kent (1931-1936). Madrid: Secretaría General de Instituciones Penitenciarias.
- Ramos, María Dolores (1999). Victoria Kent (1892-1987). Madrid: Del Orto.
- Vídeo: Ilustre Colegio de Abogados de Madrid, V Cumbre Mujeres Juristas (2017), 10.07.2020. A: https://www.youtube.com/watch?v=r9897Xv_4y4 (consulta: 15.09.2022).