Molière i la farsa dels metges

També és fruit de la predilecció de Gual pel dramaturg francès el cicle anomenat «Molière i la farsa dels metges» que organitzà el 1917 amb l’Escola Catalana d’Art Dramàtic al teatre Eldorado i en què, al costat d’El malalt imaginari que Carner havia traduït per a l’Íntim la temporada 1905-1906, oferí dues versions pròpies: L’amor metge i El metge per força.

Les representacions anaren precedides de tres conferències que el 1921 foren recollides en els fascicles editats per l’Escola igualment amb el títol de Molière i la farsa dels metges, en què, com en altres escrits, Gual expressava la voluntat de divulgar l’obra del comediògraf a fi que el seu mestratge esdevingués tan edificant per als artistes i per al poble català en general com havia esdevingut per al francès. El considerava «si no un pare, un perfecte padrí» per a la «truncada tradició teatral catalana».

L’Escola tornà a representar aquestes versions de Gual en més d’una ocasió, com ara en el marc de la III Exposició Escolar organitzada a l’Escola Industrial pel Consell de Pedagogia el mateix 1917. Igual que la d’El burgès gentilhome, que feu per al Teatre Íntim el 1926, han romàs inèdites i es conserven manuscrites a la Biblioteca de l’Institut del Teatre.