(Universitat Autònoma de Barcelona. Grup de Recerca sobre Immigració, Mestissatge i Cohesió Social (INMIX))
| Títol variant: |
Matrimonios mixtos e hijos de la mezcla en Cataluña : ¿de los charnegos a los «café con leche»? |
| Títol variant: |
Mixed marriages and their mixed-race children in Catalonia : from «charnegos» to «café con leche»? |
| Títol variant: |
Les couples mixtes et les leurs enfants nés du mélange en Catalogne : des «charnegos» aux «café con leche»? |
| Publicació: |
Barcelona Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social i Família 2015 |
| Resum: |
Com ja va assenyalar Jaume Vicens Vives, Catalunya és «fruit de diversos llevats i, per tant, una bona «llesca» del país pertany a una biologia i a una cultura de mestissatge». A més, la barreja o mixticitat a casa nostra, producte de les unions entre nadius i forasters (francesos, murcians, andalusos, etc. ), ha anat sempre de la mà de la integració, inclosos els altres catalans o xarnegos de Francesc Candel, que han esdevingut ja catalans de ple dret. Encara se sap ben poc, però, sobre l'abast i significat social de la barreja entre la població nadiua i els immigrants estrangers més recents, arribats durant el boom migratori internacional de la darrera dècada, i sobre la qual s'obren importants interrogants. En aquest capítol, primer mostrarem la incidència i característiques sociodemogràfiques d'aquest fenomen en diferents moments del passat i del present. Segon, estudiarem les actituds socials envers la mixticitat actual, presentant informació de primera mà que alerta sobre tendències de discriminació social on el criteri fenotípic podria condicionar el sentiment de pertinença i els processos de socialització i d'integració social d'«els nous altres catalans». |
| Resum: |
Como ya señaló Jaume Vicens Vives, Cataluña es «fruto de varias levaduras y, por tanto, una buena «rebanada» del país pertenece a una biología y a una cultura de mestizaje». Además, la mezcla o mixticidad en nuestro país, producto de las uniones entre nativos e inmigrantes (franceses, murcianos, andaluces, etc. ), ha ido siempre de la mano de la integración, también para los otros catalanes o charnegos de Francesc Candel, que se han convertido ya en catalanes de pleno derecho. Todavía se sabe muy poco, sin embargo, sobre el alcance y significado social de la mezcla entre la población nativa y los inmigrantes extranjeros más recientes, llegados durante el boom migratorio internacional de la última década. En este capítulo, primero mostraremos la incidencia y características sociodemográficas de este fenómeno en diferentes momentos del pasado y del presente. Segundo, estudiaremos las actitudes sociales hacia la mixticidad actual, presentando información de primera mano que alerta sobre tendencias de discriminación social en las que el criterio fenotípico podría condicionar el sentimiento de pertenencia y los processos de socialización y de integración social de «los nuevos otros catalanes». |
| Resum: |
As noted by the historian Jaume Vicens Vives, Catalonia is «a product of various yeasts and, therefore, a good «slice» of the country belongs to the biology and the culture of hybridity. » Furthermore, mixedness in Catalonia, the product of unions between natives and migrants (whether French, Andalusian, etc. ), has always gone hand in hand with immigrants integration, including Francesc Candel's other Catalans or «charnegos» (the migrants who arrived in the 1960s and who have long since become full citizens). However, little is known about both the extent and the social significance of mixed unions between the native population and recent foreign immigrants, who arrived during the international migration boom of the last decade. In this chapter, we will show, first, the incidence and socio-demographic characteristics of this phenomenon at different times during the past and present in Catalonia. Second, we will study social attitudes toward the current mixing, presenting first-hand information from mixed couples and their descendents that alerts us to trends in social discrimination, where racial appearance could limit the sense of belonging and the processes of socialization and social integration of «the new other Catalans». |
| Resum: |
Comme Jaume Vicens Vives avait remarqué, la Catalogne est « fruit de différentes levures et donc, une bonne " tranche " du pays appartient à une biologie et à une culture du métissage ». En outre, le mélange ou mixité dans notre pays, le produit d'unions entre les autochtones et les immigrants (les français, les andalouses, etc. ) est toujours allé de pair avec l'intégration, y compris celle des « autres catalans » ou « charnegos » de Francesc Candel, arrivés en la Catalogne dans les années soixante et qui sont déjà devenus des catalans à part entière. Cependant, on ne sait pas encore grande chose à propos du le sens et de l'importance sociale de la mixité entre la population autochtone et les immigrés étrangers récents, arrivés en période du boom international de la migration pendant la dernière décennie. Ce chapitre montre, d'abord, les caractéristiques sociodémographiques et l'incidence de ce phénomène à différents moments du passé et au présent. Deuxièmement, nous essayons de décrire les attitudes sociales vers la mixité actuelle, et nous présentons information de première main qui avertit de l'existence de tendances de discrimination sociale où les critères phénotypiques pourraient conditionner le sentiment d'appartenance et les processus de socialisation et d'intégration sociale « de nouveaux autres catalans. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Català |
| Col·lecció: |
Ciutadania i immigració ; 11 |
| Document: |
Capítol de llibre |
| Matèria: |
Immigració ;
Matrimonis mixtes ;
Mixticitat ;
Segones generacions ;
Identitat ;
Discriminació ;
Cohesió social ;
Inmigración ;
Matrimonios mixtos ;
Mixticidad ;
Segundas generaciones ;
Identidad ;
Discriminación ;
Cohesión social ;
Immigration intermarriage ;
Mixedness ;
Second generation ;
Identity ;
Discrimination ;
Social cohesion ;
Mariages mixtes ;
Mixité ;
Deuxième génération ;
Identité ;
Cohésion sociale |
| Publicat a: |
Recerca i immigració VII : migracions dels segles XX i XXI: una mirada candeliana, 2015, p. 193-218 |
visitant ::
identificació
(Universitat Autònoma de Barcelona. Grup de Recerca sobre Immigració, Mestissatge i Cohesió Social (INMIX))
