Resum: |
En la mesura que l'educació, i l'escola en particular, és vista com un espai de representació dels conflictes socials -i, paradoxalment, com a panacea per resoldre'ls- i no com un món a banda, aquesta ha anat esdevenint, cada vegada més, objecte d'interès informatiu. D'altra banda, no revelaré ara cap secret si dic que només és notícia allò que és font de maldecaps, mentre que allò que va fent el seu camí en silenci no me - reix cap atenció especial. Les bones notícies, ja ho sabem, -i afortunadament- no són notícia: constitueixen la normalitat massiva, també la de l'escola. Per tant, no ens hauria de sorprendre, ni crear cap malestar, ni encara menys desvetllar sentiments de persecució, saber que la informació publicada sobre educació, aquí i arreu, para atenció a tot el que té una dimensió conflictiva. |