| Títol variant: |
L'objectualitat d'allò comestible : accions i estris en l'espai domèstic de l'habitar japonès |
| Títol variant: |
The objecthood of the edible : actions and belongings in the Japanese living space |
| Data: |
2017 |
| Resum: |
El presente artículo forma parte de la labor investigadora de la autora en su tesis doctoral sobre objetualidad en el espacio doméstico japonés durante el periodo de modernización y su trascendencia en el diseño contemporáneo. El estudio plantea la hipótesis de inscribir la evolución del diseño japonés en una línea de pensamiento que adquiere forma durante dicho periodo como fruto de la necesidad de afirmar una identidad propia por oposición a lo ajeno. El reconocimiento de ciertas idiosincrasias de lo propio identificadas en el trabajo de varios autores durante este periodo se presenta en un constante contrapunto con ejemplos occidentales, cuyo objetivo es poner en paralelo dos culturas que en muchas ocasiones manifiestan más paralelismos que divergencias. A pesar de ello, el modelo teórico, al igual que la imagen de identidad cultural, se construye por oposición al modelo occidental durante el periodo de modernización, hecho que sigue teniendo una gran influencia sobre el diseño japonés contemporáneo. El artículo se centra en el sistema de objetos que da soporte y envuelve el acto de la comida como indicador idiosincrático de la cultura japonesa a lo largo de un eje temporal dilatado que, sin embargo, conserva un conjunto de características comunes. Asimismo, examina la objetualidad de lo comestible como reflejo del concepto de espacio y como portador de un conjunto de patrones culturales profundamente arraigados en la cultura japonesa, pero con una gran capacidad de renovarse y de reinventarse, cambiando de forma para adaptarse a las nuevas circunstancias. |
| Resum: |
El present article forma part de la tasca investigadora de l'autora en la seva tesi doctoral sobre objectualitat en l'espai domèstic japonès durant el període de modernització i la seva transcendència en el disseny contemporani. L'estudi planteja la hipòtesi d'inscriure l'evolució del disseny japonès en una línia de pensament que adquireix forma durant aquest període com a fruit de la necessitat d'afirmar una identitat pròpia per oposició a allò aliè. El reconeixement de certes idiosincràsies d'allò propi identificades en el treball de diversos autors durant aquest període es presenta en un constant contrapunt amb exemples occidentals, l'objectiu del qual és posar en paral·lel dues cultures que moltes vegades manifesten més paral·lelismes que no pas divergències. Malgrat això, el model teòric, igual que la imatge d'identitat cultural, es construeix per oposició al model occidental durant el període de modernització, fet que continua tenint una gran influència sobre el disseny japonès contemporani. L'article se centra en el sistema d'objectes que dona suport i embolcalla l'acte del menjar com a indicador idiosincràtic de la cultura japonesa al llarg d'un eix temporal dilatat que, tanmateix, conserva un conjunt de característiques comunes. Així mateix, examina l'objectualitat d'allò comestible com a reflex del concepte d'espai i com a portador d'un conjunt de patrons culturals profundament arrelats en la cultura japonesa, però amb una gran capacitat de renovar-se i reinventar-se, canviant de forma per adaptar-se a les noves circumstàncies. |
| Resum: |
This article forms part of the PhD research of the author on objecthood in Japanese domestic space during the period of modernization and its influence on contemporary design. The study is based on the hypothesis that the evolution of Japanese design is inscribed in a specific line of thought that takes shape during this period due to the need to affirm the own self as opposed to the other. The recognition of certain idiosyncrasies of Japanesness identified in the work of different authors during this period is shown to be in a constant counterpoint with Western examples, aiming to put in parallel two cultures that in many occasions show more similarities than divergences. However, the theoretical model, as the image of cultural identity, is constructed in opposition to the Western model during the period of modernization: a circumstance with a great influence on contemporary Japanese design. The article focuses on the system of objects that gives support to and envelops food preparation and consumption as an idiosyncratic indicator of Japanese culture along an extended temporal axis, which nevertheless retains a set of common characteristics. The objecthood of cuisine is also examined as a reflection of the concept of space and as a bearer of a set of cultural patterns deeply rooted in Japanese culture, but with an enormous capacity to renew and reinvent themselves and change their form to adapt to new circumstances. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Objetualidad ;
Domesticidad ;
Hábitat ;
Japón ;
Mobiliario ;
Cocina ;
Modernización ;
Diseño ;
Objectualitat ;
Domesticitat ;
Hàbitat ;
Japó ;
Mobiliari ;
Cuina ;
Modernització ;
Disseny ;
Arquitectura ;
Objecthood ;
Domesticity ;
Habitat ;
Japan ;
Furniture ;
Cuisine ;
Modernization ;
Design ;
Architecture |
| Publicat a: |
Locus amoenus, Núm. 15 (2017) , p. 279-303 (Articles) , ISSN 2014-8798 |
visitant ::
identificació
