| Publicació: |
Bellaterra : Centre d'Estudis Demogràfics, 2004 |
| Descripció: |
24 pag. |
| Resum: |
Este artículo busca comprobar si el incremento en la escolarización más allá de los 16 años (se trata, en consecuencia, de la educación no obligatoria) es un factor explicativo del retraso en la emancipación de los jóvenes de las últimas décadas. El umbral etáneo máximo considerado son los 35 años. Se define que un joven se encuentra emancipado si no convive con sus padres o cohabita con una pareja estable. Se trata de un estudio que, en primer lugar, describe la pauta de emancipación según edad y sexo para las generaciones nacidas entre 1924 y 1968. La hipótesis general afirma que el retardo en la emancipación ha estado asociado a un aumento en la inversión educativa, ya sea porque se ha extendido la estrategia de dejar el domicilio familiar más tarde para poder dedicarse a estudiar con mayor intensidad, o porque se aprovecha la situación de convivir más tiempo con los padres como contexto propicio para prolongar la educación. Se controla por edad, sexo y generación de pertenencia, con el objetivo de aislar el papel de la escolaridad en la pauta de emancipación. Las fuentes de datos utilizadas son los datos primarios de la Encuesta Sociodemográfica de 1991 y de la Encuesta de Población Activa, esta última desde el primer trimestre de 1990 hasta el primero de 2003, encuestas que son tratadas al nivel de año-persona para todos los individuos residentes en Cataluña en un momento dado de su curso vital entre los 16 y los 35 años. Tras el análisis se concluye que el aumento en la escolaridad ha estado claramente relacionado con el retraso en la emancipación. |
| Resum: |
Aquest article busca comprovar si l'increment de l'escolarització més enllà dels 16 anys (es tracta, en conseqüència, de l'educació no obligatòria) és un factor explicatiu del retard de l'emancipació dels joves de les darreres dècades. S'ha considerat el llindar coetani màxim de 35 anys. Es defineix que un jove està emancipat si no conviu amb els seus pares, o cohabita amb una parella estable. Es tracta d'un estudi que, en primer lloc, descriu la pauta d'emancipació, segons l'edat i el sexe per les generacions nascudes entre 1924 i 1968. La hipòtesi general afirma que el retard en l'emancipació ha anat associat amb un augment en inversió educativa, ja sigui, perquè s'ha estès l'estratègia de deixat el domicili familiar més tard per poder dedicar-se a estudiar amb major intensitat, o perquè s'aprofiti la situació de conviure més temps amb els pares com un context propici per perllongar l'educació. Es controla per edat, sexe i generació de pertinença, amb l'objectiu d'aïllar el paper de l'escolaritat en la pauta d'emancipació. Les fonts de dades utilitzades són les dades primàries de l'Enquesta Sociodemogràfica de 1991 i de l'Enquesta de Població Activa, aquesta última, des del primer trimestre de 1990 fins al primer de 2003, enquestes que són tractades a nivell d'any-persona per tots els individus residents a Catalunya en un moment donat del seu curs vital entre els 16 i els 35 anys. Desprès de l'anàlisi, es conclou que l'augment de l'escolaritat ha estat clarament relacionat amb el retard de l'emancipació. |
| Resum: |
This paper seeks to test whether an increase in non-compulsory scholar-years has been an explanatory factor for staying longer at parental home and for late partnership, phenomena observed in contemporary Catalonia. An age-range from 16 to 35 has been considered. People who live with parents but not with a partner is defined as nonemancipated. Firstly, birth-cohort age-patterns are described from those born in 1924 till those born in 1968. The general hypothesis states that late leaving home has been associated with a significant increase in educational capital. This can be explained either because to extent the years living at parental home is an strategy to facilitate an extension in education, or because young people takes advantage from staying longer at parental home in order to increase the number of years spent in non-compulsory education. Age, birth-cohort and sex have been controlled in order to show the net effects of being in education. Micro-data from 1991 Socio-demographic Survey and Labour Force Survey from first quarter of 1990 till first quarter of 2003 has been used, working with years-person of Catalonian residents at any considered year. Conclusion from the analysis stands to the hypothesis. |
| Nota: |
Comunicació presentada al VII Congreso Internacional de la Asociación de Demografía Histórica celebrat a Granada de l'1 al 3 d'abril de 2004 |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Col·lecció: |
Papers de demografia (Centre d'Estudis Demogràfics) ; 249 |
| Document: |
Working paper |
| Matèria: |
Escolaridad ;
Emancipación ;
Cataluña ;
Escolaritat ;
Emancipació ;
Catalunya ;
Education ;
Emancipated ;
Catalonia |
visitant ::
identificació
