Emancipació juvenil a l'Europa mediterrània
Miret, Pau, 1964-
Domingo i Valls, Andreu, 1958-

Additional title: Emancipación juvenil en la Europa Mediterránea
Additional title: Transition to adulthood in Mediterranean Europe
Additional title: Transition à la vie adulte dans l'Europe Méditerranéenne
Imprint: Bellaterra : Centre d'Estudis Demogràfics, 2012
Description: 20 pag.
Abstract: Es compara l'emancipació juvenil a quatre països de l'Europa Mediterrània (Espanya, Itàlia, França i Grècia) i en dos moments temporals (1994 i 2007). Mentre que la situació a meitat de la dècada dels noranta reflecteix l'efecte del fort decreixement econòmic iniciat a meitats del setanta, la situació en acabar la primera dècada del nou mil·lenni resumeix l'efecte del creixement que, a Europa, va durar fins a 2007. En què es diferencia el canvi de patró d'emancipació juvenil a escala regional? Quin paper juga la forta immigració al sud d'Europa? S'utilitzen, de manera transversal, les dades primàries de la primera onada del Panel Europeu de Llars (1994) i la quarta onada del Panel sobre Condicions de Vida (2007). El concepte d'emancipació juvenil s'estudia a través de cinc dimensions: 1) final dels estudis, 2) inici de la vida laboral, 3) emancipació domiciliar, 4) formació de la parella; i, 5) fecunditat. Cada dimensió es tradueix en una variable dicotòmica segons si s'està, respectivament: 1) estudiant, 2) treballant, 3) convivint amb algun pare, 4) convivint en parella i, 5) convivint amb algun fill. A partir de les trenta-dues combinacions possibles entre aquests cinc factors es construeix una nova variable per cada edat, sexe i país de residència. Amb ella s'elabora l'índex d'entropia, que detecta a quines edats té lloc el major nombre de transicions i identifica quines dimensions són les més representatives als moments biogràfics on tenen lloc els canvis més significatius. Aquestes fases vitals de transició depenen del context cultural (país de residència), del moment temporal (1994 i 2008) i del gènere. Les hipòtesis són: 1) l'emancipació juvenil s'ha avençat durant aquest període, amb independència de les fortes onades immigratòries; 2) la tendència s'ha donat de manera paral·lela entre països i entre gèneres. En definitiva, l'avenç s'ha donat per la millora econòmica i es conserven les diferències culturals.
Abstract: Se compara la emancipación juvenil en cuatro países de la Europa Mediterránea (España, Italia, Francia y Grecia) en dos momentos temporales (1994 y 2007). Mientras que la situación a mediados de la década de los noventa refleja el efecto del fuerte decrecimiento económico iniciado a mediados de los setenta, la situación al acabar la primera década del nuevo milenio resume el efecto del crecimiento, que en Europa duró hasta 2007. ¿En qué se diferencia el cambio de patrón en la emancipación juvenil a escala regional? ¿Qué papel juega la fuerte inmigración en el sur de Europa? Se utilizarán, de manera transversal, los datos primarios del primer ciclo del Panel Europeo de Hogares (1994) y el cuarto ciclo del Panel sobre Condiciones de Vida (2007). El concepto de emancipación juvenil se estudia a través de cinco dimensiones: 1) final de los estudios, 2) inicio de la vida laboral, 3) emancipación domiciliar, 4) formación de la pareja; y, 5) fecundidad. Cada dimensión se traduce en una variable dicotómica según si se está, respectivamente: 1) estudiando, 2) trabajando, 3) conviviendo con algún padre, 4) conviviendo en pareja y 5) conviviendo con algún hijo. A partir de las treinta y dos combinaciones posibles entre estos cinco factores, se construye una nueva variable para cada edad, sexo y país de residencia. Con ella se elabora el índice de entropía, que detecta en qué edades tiene lugar el mayor número de transiciones e identifica qué dimensiones son las más representativas de los momentos biográficos en que tienen lugar los cambios más significativos. Estas fases vitales de transición dependen del contexto cultural (país de residencia), del momento temporal (1994 y 2008) y del género. Las hipótesis son: 1) la emancipación juvenil se ha avanzado durante este período, con independencia de las fuertes olas inmigratorias; 2) la tendencia se ha dado de forma paralela entre países y entre géneros. En definitiva, el adelanto se ha producido por la mejora económica y se mantienen las diferencias culturales.
Abstract: This paper shows a comparison in the transition to adulthood among four European Mediterranean countries (Spain, Italy, France and Greece) between to calendar years (1994 and 2008). Whilst mid-nineties reflects the effects of the strong economic decline that started at mid-seventies, the circumstances at the end of the first decade of the new millennium summarize the effects of an economic growth that abruptly come to an end in autumn 2008. Which are the regional differences with regard to transition to adulthood? Which role has played unprecedented immigration in Southern Europe? We will use cross-sectional data from the European Union Household Panel (wave 1, 1994) and from the European Union Statistics on Income and Living Conditions (wave 5, 2008). Transition to adulthood is analysed through five dimensions: 1) leaving formal education, 2) starting working life, 3) leaving home, 4) partnership formation and, 5) fertility. Each dimension is translated into a dichotomous variable, depending on whether a person is 1) studying, 2) working, 3) living with parents, 4) living with a partner and, 5) living with at least one child. From the thirty-two possible combinations among these five factors, a new variable for each age, sex and country of residence is constructed. The entropy index is obtained from the proportions in each possible combination. By doing so we check in which age-range the greater number of transitions is taking place, identifying which dimensions are more representative in each biographical stage. These transitional vital stages rely on the cultural context (country of residence), calendar year (1994 and 2008) and gender. The hypotheses are: 1) transition to adulthood move forward during this period, regardless of the importance of immigration flows, and, 2) trends are parallel among countries and between genders. To sum up, early timing in transition to adulthood is due to economic improvements, and cultural differences persist across countries.
Note: El document es presentà com a comunicació a la VI Conferència Joves i Societats a Europa i a la Mediterrània. Itineraris i Identitas en un context d'internacionalització. Barcelona, del 7 al 9 de juny de 2012.
Rights: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades. Creative Commons
Language: Català
Series: Papers de demografia (Centre d'Estudis Demogràfics) ; 413
Document: Working paper
Subject: Joventut ; Transició al món adult ; Escolaritat ; Treball ; Família ; Europa ; Mediterrània ; Juventud ; Transición al mundo adulto ; Escolaridad ; Trabajo ; Familia ; Europa Mediterránea ; Youth ; Transition to adulthood ; Schooling ; Labour ; Family ; Mediterranean Europe ; Jeunesse ; Transition à la vie adulte ; École ; Travail ; Famille ; Europe Méditerranéenne



20 p, 2.0 MB

The record appears in these collections:
Research literature > UAB research groups literature > Research Centres and Groups (research output) > Social and Legal Sciences > Centre for Demographic Studies (CED-CERCA)
Research literature > Working papers

 Record created 2020-04-02, last modified 2022-05-01



   Favorit i Compartir