dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Economia Aplicada)
| Títol variant: |
Economía Social y Solidaria i las demandas sociales. Migración y racismo |
| Títol variant: |
Social Economy and social demands. Migration and racism |
| Data: |
2020 |
| Resum: |
Aquest treball procura analitzar com l'Economia Social i Solidària (ESS) pot esdevenir un eix transformador vers les demandes socials dels diversos moviments existents. Agafant exemples de l'Amèrica llatina, on l'Economia Social ha proporcionat espais a col·lectius en situacions vulnerables per causa de les dinàmiques discriminadores del sistema, es proposa veure si es pot extrapolar dinàmiques similars el territori català i de l'estat espanyol. Analitzant l'ESS a Catalunya i Espanya, per tal de veure quins són els principis d'actuació i els pilars en els quals se sustenta l'àmbit de l'ESS, s'observa que els objectius estan clarament alineats amb les demandes socials dels diversos col·lectius, pel que es troba raonable que l'ESS integri aquestes demandes en els eixos i pilars que la constitueixen. Per tal de sintetitzar, el treball es focalitza en l'àmbit de la migració i la inclusió de les personas migrades dins la societat catalana i espanyola. Analitzant la situació de les personas migrades al territori, especialment aquelles que es troben en situació administrativa irregular, es desgrana que des dels estaments legislatius s'impossibilita el dret a la vida digna de les personas migrades, negant la condició de ciutadania i, per tant, excloent, des del punt de vista legal, a aquestes personas de la societat, invisibilitzant-les, relegant-les a situacions denigrants i vulnerabilitzant la seva situació. Realitzant una anàlisi de les iniciatives i propostes que s'han realitzat dins de l'àmbit de l'ESS, fent recerca d'informació i entrevistant a personas involucrades en aquests projectes, s'observa una tendència a incorporar aquests valors d'inclusivitat dins l'ESS, tot i que és una fase relativament inicial, donat que el perfil cooperativista segueix sent molt heterogeni. Projectes com MigrESS busquen aquesta integració en els valors de l'ESS des de dins, formant part de la comissió de diversitat de la XES i realitzant tasques com la inclusió d'ítems d'anàlisi dins el Balanç Social per mesurar el grau de diversitat que existeix a les organitzacions que conformen el teixit de l'ESS. D'altres iniciatives, com el Sindicat Manter i TOP MANTA, mostren una autoorganització de les personas del col·lectiu i com l'entorn cooperativista pot esdevenir un espai d'inclusió i transformació social. També s'analitzen casos on la cooperació amb l'administració pública esdevé projectes amb recorregut com el cas de DiomCoop, on l'Ajuntament de Barcelona té una participació activa a l'inici del projecte, que està destinat a proveir un espai per a personas migrades on puguin desenvolupar activitats econòmiques i on poder assolir, en la mesura del possible, una situació administrativa regular. Es pot concloure doncs que, en l'àmbit de l'ESS, s'han donat passes endavant per tal de generar espais inclusius en el cas de la migració, tot i que el marc legislatiu és molt restrictiu i dóna poc marge d'actuació. És aquí on l'ESS ha d'involucrar-se, en l'àmbit de l'acció política i la interlocució constant amb els estaments governamentals, per tal d'assolir els objectius i principis d'inclusió i democratització de l'economia. El fet que els marcs legislatius confronten directament els principis de l'ESS fan necessària aquesta acció per tal d'esdevenir una alternativa real en comptes de ser únicament un oasi dins del sistema hegemònic i, per tant, ser realment un eix transformador. |
| Resum: |
Este Trabajo intenta analizar si la Economía Social y Solidaria (ESS) puede llegar a ser un eje transformador para las demandas sociales de los distintos movimientos existentes. Usando el ejemplo de América Latina, donde la ESS ha proporcionado espacios a colectivos en situaciones vulnerables por causa de las dinámicas discriminatorias del sistema, se propone ver si puede extrapolarse las mismas dinámicas al territorio catalán y del estado español. Analizando la ESS en Cataluña y España, para así ver cuáles son los principio de actuación y los pilares en los que se sustenta el ámbito de la ESS, se observa que los objetivos están claramente alineados con las demandas sociales de los diferentes colectivas, por lo que parece razonable que la ESS integre estas demandes en los ejes y pilares que la constituyen. Con tal de sintetizar, el trabajo se focaliza en el ámbito de la migración y la inclusión de las personas migradas dentro de la Sociedad catalana y española. Analizando la situación de las personas migradas en el territorio, especialmente aquellas que se encuentra en situación administrativa irregular, se observa que des de los estamentos legislativos se imposibilita el derecho a una vida digna de las personas migradas, negándoles la condición de ciudadanas y, por tanto, excluyendo, desde el punto de vista legal, a estas personas de la Sociedad, invisibilizándolas, relegándolas a situaciones denigrantes y vulnerabilizando su situación. Realizando un análisis de las iniciativas y propuestas que se han realizado en el ámbito de la ESS, realizando una búsqueda de información y entrevistando personas involucradas en estos proyectos, se observa una tendencia a incorporar estos valores de inclusividad dentro de la ESS, aunque es una fase relativamente inicial, dado que el perfil cooperativista sigue siendo muy heterogéneo. Proyectos como MigrESS buscan esta integración en los valores de la ESS desde dentro, formando parte de una comisión de diversidad en la XES y realizando tareas como la inclusión de ítems de análisis dentro del Balance Social para medir el grado de diversidad que existe en las organizaciones que conforman el tejido de la ESS. Otras iniciativas, como el Sindicato Mantero y TOP MANTA, muestran una autoorganización de las personas del colectivo y como el entorno cooperativista puede ser un espacio de inclusión y transformación social. También se analizan casos donde la cooperación con la administración pública termina en proyectos con recorrido como el caso de DiomCoop, donde el Ayuntamiento de Barcelona tiene una participación activa con el inicio del proyecto, que está destinado a proveer un espacio donde las personas migradas puedan desarrollar actividades económicas y así poder conseguir, en la medida de lo posible, una situación administrativa regular. Se puede concluir que, en el ámbito de la ESS, se han dado pasos adelante para generar espacios inclusivos en el caso de la migración, aunque el marco legislativo es muy restrictivo y da poco margen de actuación. Es aquí donde la ESS debe involucrarse, en el ámbito de la acción política y la interlocución constante con los estamentos gubernamentales, para poder conseguir los objetivos y principio de inclusión y democratización de la economía. El hecho de que los marcos legislativos confrontan directamente los principios de la ESS hacen necesaria esta acción para poder ser una alternativa real en vez de ser, únicamente, un oasis dentro del sistema hegemónico y, por tanto, ser realmente un eje transformador. |
| Resum: |
This project analyses how the Social Economy (SE) can become a transformative axis towards the social demands of the various existing social movements. Taking examples from Latin America, where the Social Economy has provided space to groups in vulnerable situations because of discriminatory dynamics of the system, we will see if these dynamics are similar in Catalunya and Spain . By analyzing the SE in Catalunya and Spain, in order to see what are the principles of action and the pillars on which the scope of the SE is based, it is clear that the objectives are clearly aligned with the social demands of the various groups, so it is reasonable for the SE to integrate these demands into the axes and pillars that constitute it. To summarize, this paper focuses on the field of migration and inclusion of migrants in the Catalan and Spanish society. Analyzing the situation of migrants in this territory, especially those who are in an irregular administrative situation, it is clear that from the legislative levels the right to a dignified life of migrants is impossible, denying the status of citizenship and, therefore migrants are legally excluded, they are made invisible, they are relegated to degrading situations and put in a vulnerable situation. By analysing the initiatives and proposals that have been carried out within the scope of SE, searching for information and interviewing people involved in these projects, it is clear that there is a tendency to incorporate the values of inclusivity within the SE, although it is a relatively initial phase, given that the co-operative profile is still very heterogeneous. Projects such as MigrESS seek this integration in the values of the SE from within, forming part of the diversity committee of the XES and performing tasks such as the analysis in the Social Balance to measure the degree of diversity that exists in the organizations that make up the fabric of the SE. Other initiatives, such as the Street Vendors Union and TOP MANTA, show self-organizing of the people of the group and how the cooperative environment can become a space for inclusion and social transformation. Projects which are the result of cooperating with public administrations have also been analysed. An example is DiomCoop, where the Barcelona City Council has had an active participation since the beginning of the project, which is intended to provide a space for migrants so they can carry out economic activities and as far as possible regularize their administrative situation. It can therefore be concluded that in the field of SE, even though the legislative framework is very restrictive and gives little scope for action, steps have been taken to create inclusive spaces regarding migration. It is in the field of political action and in constant dialogue with the government where the SE must become involved in order to achieve the goals and principles of inclusion and democratization of the economy. Since the legislative framework directly confronts the principles of the SE, political action is necessary in order to become a real alternative rather than just an oasis within the hegemonic system and therefore to be truly a transformative axis. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Català |
| Titulació: |
Diploma d'Especialització (Postgrau) en Economia Social i Solidària : Desenvolupament Local, Cooperativisme i Transformació Social [3780] |
| Pla d'estudis: |
Postgrau en Economia Social i Solidària: Desenvolupament Local, Cooperativisme i Transformació Social [3780] |
| Document: |
Treball de fi de postgrau ; Text |
| Matèria: |
Economia Social i Solidària ;
ESS ;
Migració ;
Racisme ;
Demandes socials ;
Moviments socials ;
Eix transformador |
visitant ::
identificació
