Sociodemographic determinants of intraurban variations in COVID-19 incidence : the case of Barcelona
López Gay, Antonio (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia)
Spijker, Jeroen (Centre d'Estudis Demogràfics)
Cole, Helen (Universitat Autònoma de Barcelona)
Marqués, Antonio G. (Rey Juan Carlos University)
Triguero-Mas, Margarita (Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals)
Anguelovski, Isabelle (Universitat Autònoma de Barcelona)
Marí-Dell'Olmo, Marc 1978- (Institut d'Investigació Biomèdica Sant Pau)
Módenes Cabrerizo, Juan Antonio (Centre d'Estudis Demogràfics)
Álamo-Junquera, Dolores (Agència de Salut Pública de Barcelona)
López-Gallego, Fernando (CIC biomaGUNE)
Borrell i Thió, Carme (Institut d'Investigació Biomèdica Sant Pau)

Data:	2022
Resum:	Background: Intraurban sociodemographic risk factors for COVID-19 have yet to be fully understood. We investigated the relationship between COVID-19 incidence and sociodemographic factors in Barcelona at a fine-grained geography.
Resum:	Methods This cross-sectional ecological study is based on 10 550 confirmed cases of COVID-19 registered during the first wave in the municipality of Barcelona (population 1. 64 million). We considered 16 variables on the demographic structure, urban density, household conditions, socioeconomic status, mobility and health characteristics for 76 geographical units of analysis (neighbourhoods), using a lasso analysis to identify the most relevant variables. We then fitted a multivariate Quasi-Poisson model that explained the COVID-19 incidence by neighbourhood in relation to these variables. Results: Neighbourhoods with: (1) greater population density, (2) an aged population structure, (3) a high presence of nursing homes, (4) high proportions of individuals who left their residential area during lockdown and/or (5) working in health-related occupations were more likely to register a higher number of cases of COVID-19. Conversely, COVID-19 incidence was negatively associated with (6) percentage of residents with post-secondary education and (7) population born in countries with a high Human Development Index. Conclusion: Like other historical pandemics, the incidence of COVID-19 is associated with neighbourhood sociodemographic factors with a greater burden faced by already deprived areas. Because urban social and health injustices already existed in those geographical units with higher COVID-19 incidence in Barcelona, the current pandemic is likely to reinforce both health and social inequalities, and urban environmental injustice all together.
Drets:	Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.
Llengua:	Anglès
Document:	Article ; recerca ; Versió acceptada per publicar
Matèria:	Intraurban sociodemographic risk factors ; COVID-19 ; Barcelona
Publicat a:	Journal of epidemiology and community health, Vol. 76, Issue 1 (January 2022) , p. 1-7, ISSN 0143-005X

DOI: 10.1136/jech-2020-216325
PMID: 34158409

18 p, 327.7 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Documents dels grups de recerca de la UAB > Centres i grups de recerca (producció científica) > Ciències > Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) > Barcelona Lab for Urban Environmental Justice and Sustainability (BCNUEJ)
Documents de recerca > Documents dels grups de recerca de la UAB > Centres i grups de recerca (producció científica) > Ciències socials i jurídiques > Centre d’Estudis Demogràfics (CED-CERCA)
Documents de recerca > Documents dels grups de recerca de la UAB > Centres i grups de recerca (producció científica) > Ciències de la salut i biociències > Institut de Recerca Sant Pau
Articles > Articles de recerca
Articles > Articles publicats