| Additional title: |
Aportacions femenines a les teories de la comunicació : una proposta per a la docència i la ciència |
| Additional title: |
Female contributions to communication theories : a teaching and scientific proposal |
| Date: |
2021 |
| Abstract: |
Las teorías de la comunicación son un campo de estudio en el que con frecuencia se han silenciado las aportaciones de mujeres investigadoras. Por ello, este artículo tiene como principal objetivo desarrollar un marco que analice el campo de la comunicación a partir de la figura de destacadas investigadoras que históricamente han tendido a quedar al margen de los relatos oficiales a pesar de la importancia de sus contribuciones. A partir de la revisión crítica de textos históricos y de referencia, el artículo propone una genealogía de destacadas investigadoras de la primera generación (delimitada entre las décadas de 1930 y 1960) dentro de los enfoques dominantes de las teorías de la comunicación: funcionalista, interpretativo y crítico. Como resultado, esta aproximación hermenéutica y crítica destaca el contexto intelectual de Columbia como epicentro del pensamiento femenino a mediados del siglo XX y recupera a figuras clave, también denominadas «madres fundadoras», en el establecimiento del campo de la comunicación, como fueron: Herta Herzog, Hazel Gaudet, Thelma Anderson, Marjorie Fiske, Hortense Powdermarker, Else Frenkel-Brunswik, Mae Huettig, Helen Hughes, Rachel Powell y Mary Q. Innis. Esta propuesta abre y hace más heterogéneo el canon oficial de las teorías de la comunicación, dominado históricamente por figuras masculinas. A modo de conclusión, el artículo plantea la necesidad de incorporar al campo los aportes femeninos, una cuestión que ayudará a superar el sesgo de género con el que todavía se enseñan y se piensan hoy las teorías de la comunicación. |
| Abstract: |
Les teories de la comunicació són un camp d'estudi en el qual sovint s'han silenciat les aportacions de les dones investigadores. Per això, aquest article té com a objectiu principal desenvolupar un marc que analitzi el camp de la comunicació a partir de la figura de destacades investigadores que històricament han tendit a quedar al marge dels relats oficials tot i la importància de les seves contribucions. A partir de la revisió crítica de textos històrics i de referència, l'article proposa una genealogia de destacades investigadores de la primera generació (delimitada entre les dècades de 1930 i 1960) dins dels enfocaments dominants de les teories de la comunicació: funcionalista, interpretatiu i crític. Com a resultat, aquesta aproximació hermenèutica i crítica destaca el context intel·lectual de Columbia com a epicentre del pensament comunicatiu femení a mitjan segle XX i recupera algunes figures clau en la fundació del camp de la comunicació: Herta Herzog, Hazel Gaudet, Thelma Anderson, Marjorie Fiske, Hortense Powdermarker, Else Frenkel-Braunschweig, Mae Huettig, Helen Hughes, Rachel Powell i Mary Q. Innis. Aquesta proposta obre i fa més heterogeni el cànon oficial de les teories de la comunicació, dominat històricament per figures masculines. A tall de conclusió, l'article planteja la necessitat d'incorporar al camp les aportacions femenines, una qüestió que ajudarà a superar el biaix de gènere a partir del qual encara s'ensenyen i es pensen les teories de la comunicació en l'actualitat. |
| Abstract: |
Communication theories are a field of study in which the scientific contributions of female researchers have tended to be silenced. For this reason, the main purpose of this paper is to develop a framework to analyse the field of communication based on leading researchers who historically have tended to remain at the margins of official accounts, despite the importance of their contributions. Starting with a critical review of historical publications and key texts, this paper proposes a genealogy of female researchers from the first generation (1930s-1960s) within the main traditions of communication theories: functionalist, interpretive and critical. As a result, this hermeneutical and critical approach highlights the intellectual context of Columbia as the epicentre of female thought in the mid-twentieth century. Furthermore, the paper recovers certain key figures in the founding of the field of communication, including: Herta Herzog, Hazel Gaudet, Thelma Anderson, Marjorie Fiske, Hortense Powdermarker, Else Frenkel-Brunswik, Mae Huettig, Helen Hughes, Rachel Powell and Mary Q. Innis. This proposal opens up and makes more heterogeneous the official canon of communication theories, historically dominated by male researchers. This paper concludes with the need to include female contributions in the field of communication. This will help overcome the gender bias that still characterises teaching and research in communication theory. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Language: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Subject: |
Mujeres investigadoras ;
Epistemología crítica ;
Investigación ;
Docencia ;
Género ;
Teorías de la comunicación ;
Teories de la comunicació ;
Dones investigadores ;
Epistemologia crítica ;
Investigació ;
Docència ;
Gènere ;
Communication theories ;
Female researchers ;
Critical epistemology ;
Research ;
Teaching ;
Gender |
| Published in: |
Anàlisi : quaderns de comunicació i cultura, Vol. 65 (2021) , p. 121-135 (Articles) , ISSN 2340-5236 |
guest ::
(Universidad de Murcia / Colorado State University)
