| Resum: |
El periodisme d'autora dels anys vint i trenta del segle xx constitueix un conjunt de gran interès dins de l'última etapa del procés de normalització i modernització cultural que té lloc a Catalunya entre el darrer terç del segle xix i el 1939, caracteritzada per una diversitat en què el paper clau de la premsa es combina amb un protagonisme sense precedents de les dones (Broch et al. 21-48 i 263-294). Entre la dictadura de Primo de Rivera i la Guerra Civil, la proliferació, consolidació i renovació de les tribunes periodístiques exposa una dedicació conscient, per part de tots els sectors, al col·lectiu femení, imprescindible per als canvis que afecten la condició de la dona i pel seu relleu creixent en el món contemporani. Com que «avui dia tots els diaris i revistes s'han creat l'obligació de tenir una signatura femenina», perquè «si els manqués semblarien pobres, negligents o endarrerits» (La Veu de Catalunya), els periòdics catalans contenen milers d'editorials, articles d'opinió, cròniques, entrevistes, reportatges, poemes, relats, proses, gasetilles i notícies firmats per centenars de dones. |
visitant ::
identificació
