Scopus: 2 cites, Google Scholar: cites,
Postfiguring degrowth : How traditional popular culture challenges growth-oriented common senses
Muñoz-Sueiro, Lucía (Universitat Autònoma de Barcelona)
Kallis, Giorgos (Universitat Autònoma de Barcelona)

Data: 2024
Descripció: 21 pàg.
Resum: Traditional customs and rituals that continue to exist in the rural peripheries of industrialized countries may contain living elements that 'postfigure' alternative ways of living. We propose a new line of inquiry on postfiguration, at the intersection between anthropology and degrowth and inspired by Antonio Gramsci's work on folklore. By 'postfiguration' we refer to real and existing popular practices with a long history that have elements that disrupt hegemonic growthist common senses. They help imagine alternative futures based on remnants of the past that continue to exist today. We follow a Gramscian understanding of traditional popular culture as a conception of the world and of life. Popular culture contains regressive and progressive elements that need to be analytically identified and separated as part of intentional postfiguration. To illustrate how specific traditions can challenge hegemonic common senses and fuel radical political imaginaries, we analyze three practices from rural Spain: "open councils", or bodies of direct democracy that have existed for centuries; "hacenderas", or traditional forms of work sharing; and long-existing, self-managed rural carnivals associated with convivial subversion. We propose analytics of such instances of 'postfiguration' and discuss the politics that can be built around them.
Resum: Les coutumes et rituels traditionnels qui continuent d'exister dans les périphéries des pays industrialisés peuvent contenir des éléments vivants qui « postfigurent » des modes de vie alternatifs. Nous proposons une nouvelle ligne de recherche sur la postfiguration inspirée des travaux d'Antonio Gramsci sur le folklore, à l'intersection de l'anthropologie et de la décroissance. Par « postfiguration », nous désignons des pratiques populaires réelles et existantes qui comportent des éléments qui perturbent le sens commun apparent de la croissance hégémonique. Ces pratiques aident à imaginer des mondes futurs alternatifs basés sur le passé, et dont les vestiges continuent d'exister aujourd'hui. Nous suivons une compréhension gramsienne de la culture populaire traditionnelle en tant que conception du monde et de la vie. La culture populaire contient des éléments régressifs et progressistes qui doivent être analytiquement identifiés et séparés dans le cadre d'une postfiguration intentionnelle. Pour illustrer comment des traditions spécifiques peuvent remettre en cause les idées hégémoniques et alimenter des imaginaires politiques radicaux, nous analysons trois pratiques de l'Espagne rurale: les « conseils ouverts », ou organes de démocratie directe qui existent depuis des siècles, les « hacenderas », ou formes traditionnelles de partage du travail, et des carnavals ruraux autogérés de longue date associés à une subversion conviviale. Nous proposons une analyse de ces exemples de « postfiguration » et discutons de la manière dont le politique peut être construit autour d'elles.
Resum: Las costumbres y rituales tradicionales que siguen existiendo en las periferias rurales de los países industrializados pueden contener elementos vivos que 'postfiguran' modos de vida alternativos a un futuro unilateral de crecimiento capitalista. Proponemos una nueva línea de investigación sobre la postfiguración en la intersección entre antropología y decrecimiento, inspirada en la obra de Antonio Gramsci sobre el folclore. Por 'postfiguración' nos referimos a prácticas populares reales y existentes con un largo pedigrí que tienen elementos que perturban los sentidos comunes hegemónicos del crecimiento. Estas prácticas populares ayudan a imaginar mundos futuros alternativos basados en vestigios del pasado que siguen existiendo en la actualidad. Seguimos aquí una concepción gramsciana de la cultura popular tradicional como una concepción del mundo y de la vida. Como tal, la cultura popular contiene elementos regresivos y progresivos que deben identificarse y separarse analíticamente como parte de una postfiguración intencionada. Para ilustrar cómo determinados legados tradicionales pueden alimentar imaginarios políticos radicales, analizamos tres prácticas de la España rural: los concejos abiertos, órganos de democracia directa que han existido durante siglos; las hacenderas, formas tradicionales de reparto del trabajo; y los carnavales rurales autogestionados, asociados a la subversión convivial, que han existido desde tiempos inmemoriales. Proponemos un análisis de estos ejemplos de postfiguración y debatimos cómo puede construirse lo político en torno a ellas.
Ajuts: European Commission 101071647
Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades FPU20/02298
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Llengua: Anglès
Document: Article ; recerca ; Versió publicada
Matèria: Degrowth ; Folklore ; Gramsci ; Popular culture ; Prefiguration ; Tradition ; Décroissance ; Culture populaire ; Préfiguration ; Decrecimiento ; Folclore ; Tradición ; Cultura popular ; Prefiguración
Publicat a: Journal of political ecology, Vol. 31, Núm. 1 (2024) , p. 951-971, ISSN 1073-0451

DOI: 10.2458/jpe.5708


21 p, 335.8 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles de recerca
Articles > Articles publicats

 Registre creat el 2025-05-15, darrera modificació el 2025-06-01



   Favorit i Compartir