| Títol variant: |
Els anys de la revolució : art, joventut i canvi social durant la contracultura |
| Títol variant: |
The Years of Revolution : Art, Youth, and Social Change During the Counterculture |
| Data: |
2024 |
| Resum: |
La política internacional no se hizo más clara con el fin de la Segunda Guerra Mundial, sino más difusa, más compleja y más intrincada. La sociedad estadounidense parecía estandarizarse, tenían un modelo de vida funcional, y el sistema parecía haber logrado consolidar una nación eficiente, democrática y estable económicamente. No obstante, lo que el sistema parecía comprender cómo el apogeo del bienestar social, la sociedad lo percibió como el exponente del sistema capitalista y la sociedad de masas que convertía al individuo en un producto y lo desvinculaba de su razón de ser. La población empezó a ver fallos en el sistema, deconstruir los ideales norteamericanos y contraponerse a las ideas establecidas, alejándose de lo que se suponía que debía ser y los paradigmas sociales, para encontrarse de nuevo consigo misma, con ese sentimiento de colectividad y humanidad. En paralelo, se desarrollaron movimientos políticos y nacionales que se vincularon con esta crítica al sistema, pero que buscaron la destrucción de la represión institucional y el odio esparcido en la política internacional. De este modo, la sociedad inició una disidencia que acabó marcando las décadas posteriores a la Segunda Guerra Mundial, y que generó nuevas corrientes artísticas, de pensamiento y modelos de vida que se propondrían crear un nuevo proyecto vital. Por consiguiente, la música, el arte, el cine o la estética del individuo se convirtieron en expresiones que iban más allá de una simple tendencia o patrón cultural, logrando de esta manera propagar el inicio de una revolución social. |
| Resum: |
La política internacional no es va tornar més clara amb la fi de la Segona Guerra Mundial, sinó més difusa, més complexa i més intricada. La societat nord-americana semblava estandarditzar-se, tenien un model de vida funcional, i el sistema semblava haver aconseguit consolidar una nació eficient, democràtica i estable econòmicament. No obstant això, el que el sistema semblava entendre com l'apogeu del benestar social, la societat ho percebia com l'exponent del sistema capitalista i de la societat de masses, que convertia l'individu en un producte i el desvinculava de la seva raó de ser. La població va començar a veure fallades en el sistema, a deconstruir els ideals nord-americans i a oposar-se a les idees establertes, allunyant-se del que se suposava que havia de ser i dels paradigmes socials, per tornar a trobar-se amb si mateixa, amb aquell sentiment de col·lectivitat i d'humanitat. Paral·lelament, es van desenvolupar moviments polítics i nacionals que es van vincular a aquesta crítica al sistema, però que buscaven la destrucció de la repressió institucional i de l'odi escampat en la política internacional. D'aquesta manera, la societat va iniciar una dissidència que acabaria marcant les dècades posteriors a la Segona Guerra Mundial, i que generaria nous corrents artístics, de pensament i models de vida que pretenien crear un nou projecte vital. En conseqüència, la música, l'art, el cinema o l'estètica de l'individu es van convertir en expressions que anaven més enllà d'una simple tendència o patró cultural, aconseguint així propagar l'inici d'una revolució social. |
| Resum: |
International politics did not become clearer with the end of World War II; rather, it became more diffuse, more complex, and more intricate. American society seemed to be standardized; it had an efficient way of life, and the system seemed to have managed to consolidate an efficient, democratic, and economically stable nation. Despite this, what the system seemed to understand as the height of social welfare, society perceived as the epitome of the capitalist system and mass society, which turned the individual into a product and disconnected them from their reason for being. The population began to see flaws in the system, deconstruct American ideals, and oppose established ideas, distancing themselves from what they were supposed to be and from social paradigms, in order to rediscover themselves, with that sense of collectivity and humanity. In parallel, political and national movements developed that were linked to this critique of the system, but that sought to destroy the institutional repression and hatred spread in international politics. Thus, society initiated a dissent that would ultimately define the decades following World War II, generating new artistic currents, ways of thinking, and lifestyles that sought to create a new life project. Consequently, music, art, film, and individual aesthetics became phenomena that went beyond a simple cultural trend or pattern, thus managing to spread the beginning of a social revolution. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Titulació: |
Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics [2504216] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics [1486] |
| Document: |
Treball final de grau ; Text |
| Matèria: |
Movimiento civil ;
Guerra de Vietnam ;
Contracultura ;
Sociedad de masas ;
Guerra Fría ;
Moviment civil ;
Guerra del Vietnam ;
Societat de masses ;
Guerra Freda ;
Civil Rights Movement ;
Vietnam War ;
Counterculture ;
Mass society ;
Cold War |
visitant ::
identificació
