| Títol variant: |
Una aproximació a las propostes d'emancipació social de Foucault i Bourdieu |
| Títol variant: |
An approach to the social emancipation proposals of Foucault and Bourdieu |
| Títol variant: |
Une approche des propositions d'émancipation sociale de Foucault et Bourdieu |
| Títol variant: |
Un approccio alle proposte di emancipazione sociale di Foucault e Bourdieu |
| Títol variant: |
Uma abordagem das propostas de emancipação social de Foucault e Bourdieu |
| Data: |
2025 |
| Resum: |
Para Foucault, la realidad social es un efecto del discurso científico, que tiende a vincularse con los intereses políticos y hegemónicos. Muestra el carácter históricamente contingente de las verdades establecidas y realza las voces de quienes han excluidos por los discursos dominantes. Propone separar la verdad de la ciencia y defiende la diversificación de las fuentes y tipos de discursos. En cambio, Bourdieu cree en una ciencia social que establezca sus propios criterios internos de funcionamiento sin la influencia de intereses políticos y económicos. De esta forma, la ciencia puede desenmascarar los mecanismos a través de los cuales los grupos dominantes presentan su interés particularista como el interés general. Bourdieu defiende un universalismo real dónde los intereses que se proclamen como universales deban ser realmente acordes con los valores de la virtud cívica (igualdad, fraternidad, honestidad, altruismo o desinterés). Por otro lado, ambos autores comparten que la alienación está en la base de la opresión y, por ello, abogan por construcciones cognitivas alternativas que desnaturalicen las actuales clasificaciones sociales. |
| Resum: |
For Foucault, social reality is an effect of scientific discourse, which tends to be linked to political and hegemonic interests. Historical analysis should show that current truths are contingent and the voices of those who have been excluded by dominant discourses should be heard. He proposes to separate truth from science and advocates the diversification of sources and types of discourses. In contrast, Bourdieu believes in a social science that establishes its own internal rules of observation and verification without the influence of political and economic interests. In this way, science can unmask the mechanisms through which dominant groups present their particularist interest as the general interest. Bourdieu argues for a real universalism where the interests that are proclaimed as universal should really be in accordance with the values of civic virtue (equality, fraternity, honesty, altruism, or selflessness). On the other hand, both authors share the view that alienation is at the root of oppression and therefore they advocate alternative cognitive constructions that denaturalise current social classifications. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Power ;
Oppression ;
Liberation ;
Empowerment ;
Critical thinking ;
Poder ;
Opresión ;
Libertad ;
Pensamiento crítico ;
Empoderamiento |
| Publicat a: |
Athenea digital, Vol. 25 Núm. 3 (2025) , art. e3672 (Artículos) , ISSN 1578-8946 |