dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Política i de Dret Públic)
| Títol variant: |
El impacto de la desinformación digital en la opinión pública de la Unión Europea |
| Títol variant: |
The Impact of Digital Disinformation on Public Opinion in the European Union |
| Data: |
2025 |
| Resum: |
En l'era de la digitalització accelerada, les xarxes socials i les plataformes en línia han transformat radicalment la circulació de notícies, aconseguint un abast global i immediat. Aquest treball examina com la desinformació digital, entesa com la difusió intencionada de continguts falsos o enganyosos amb finalitats manipulatives, afecta la formació de l'opinió pública respecte a les institucions de la Unió Europea. A través d'una enquesta pròpia aplicada a 301 participants, s'analitza la relació entre la font principal d'informació (xarxes socials vs. mitjans tradicionals), la capacitat per detectar notícies falses i l'actitud envers la UE. Les hipòtesis plantejades exploren si l'ús de xarxes socials s'associa a una percepció més negativa de la UE i si una millor competència per reconèixer la desinformació s'acompanya d'una valoració més favorable de les seves institucions. Els resultats descriptius mostren una mitjana d'actitud lleugerament inferior entre qui s'informa per xarxes socials (3, 99 vs. 4, 44), però els models de regressió múltiple indiquen que aquest efecte no és estadísticament significatiu. Del mateix mode, la capacitat de detecció de desinformació no té un impacte directe significatiu en l'actitud envers la UE. En canvi, factors com el nivell educatiu, el sentiment nacional i la percepció de la situació econòmica expliquen prop del 45% de la variància observada. S'analitzen també limitacions de mostra i se suggereixen línies futures, com dissenys longitudinals i proves objectives de fact-checking. Els resultats subratllen la importància de l'alfabetització mediàtica i d'accions polítiques per reforçar la resiliència ciutadana davant la desinformació digital. |
| Resum: |
En la era de la digitalización acelerada, las redes sociales y las plataformas en línea han transformado radicalmente la circulación de noticias, alcanzando un alcance global e inmediato. Este trabajo examina cómo la desinformación digital, entendida como la difusión intencionada de contenidos falsos o engañosos con fines manipulativos, afecta la formación de la opinión pública respecto a las instituciones de la Unión Europea. A través de una encuesta propia aplicada a 301 participantes, se analiza la relación entre la fuente principal de información (redes sociales vs. medios tradicionales), la capacidad para detectar noticias falsas y la actitud hacia la UE. Las hipótesis planteadas exploran si el uso de redes sociales se asocia a una percepción más negativa de la UE y si una mejor competencia para reconocer la desinformación conlleva una valoración más favorable de sus instituciones. Los resultados descriptivos muestran una media de actitud ligeramente inferior entre quienes se informan por redes sociales (3, 99 vs. 4, 44), pero los modelos de regresión múltiple indican que este efecto no es estadísticamente significativo. Del mismo modo, la capacidad de detección de desinformación no tiene un impacto directo significativo en la actitud hacia la UE. En cambio, factores como el nivel educativo, el sentimiento nacional y la percepción de la situación económica explican casi el 45% de la varianza observada. Se analizan también limitaciones de muestra y se sugieren líneas futuras, como diseños longitudinales y pruebas objetivas de fact-checking. Los resultados subrayan la importancia de la alfabetización mediática y de acciones políticas para reforzar la resiliencia ciudadana ante la desinformación digital. |
| Resum: |
In an era of accelerated digitalization, social networks and online platforms have radically transformed news dissemination, achieving global and instantaneous reach. This study investigates how digital disinformation, defined as the intentional spread of false or misleading content for manipulative purposes, impacts public opinion toward the institutions of the European Union. Through an original survey of 301 respondents, we analyze the relationship between primary news source (social media vs. traditional media), the ability to detect fake news, and attitudes toward the EU. The hypotheses explore whether social media use correlates with a more negative perception of the EU and whether stronger fake-news detection skills correspond to more favorable institutional evaluations. Descriptive results reveal a slightly lower mean EU-attitude score among social media users (3. 99 vs. 4. 44), but multiple regression models show this effect is not statistically significant. Similarly, fake-news detection ability does not exert a direct, significant impact on EU attitudes. Instead, factors such as educational level, national identity sentiment, and economic outlook account for nearly 45% of the observed variance. We discuss sample limitations and propose future research, longitudinal designs and objective fact-checking assessments. Findings highlight the crucial role of media literacy initiatives and policy measures in strengthening civic resilience against digital disinformation. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Català |
| Titulació: |
Graduat o Graduada en Ciència Política i Gestió Pública [2500259] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Ciència Política i Gestió Pública [1362] |
| Document: |
Treball final de grau ; Text |
| Matèria: |
Desinformació digital ;
Opinió pública ;
Unió Europea ;
Alfabetització mediàtica ;
Democràcia ;
Desinformación digital ;
Opinión pública ;
Unión Europea ;
Alfabetización mediática ;
Democracia ;
Digital disinformation ;
Public opinion ;
European Union ;
Media literacy ;
Democracy |
visitant ::
identificació
dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Política i de Dret Públic)
