(Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació)
| Publicación: |
Barcelona: Generalitat de Catalunya ; Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), 2025 |
| Resumen: |
En aquest capítol explorem la integració de la intel·ligència artificial (IA) en els mitjans de comunicació, amb un èmfasi particular en el context català. És evident que, tot i que la IA ja s'utilitzava en els mitjans des de 2014, l'aparició de models com ChatGPT ha transformat significativament el panorama, de manera que ha desplaçat l'ús d'eines pròpies i s'ha encaminat cap a una dependència creixent dels grans models de llenguatge (LLM) i intel·ligència artificial generativa. Constatem la preocupació dels professionals del sector per la possible substitució de llocs de feina i la precarització laboral, tot i que, d'altra banda, també es constata el potencial de la IA per complementar tasques repetitives i dur a terme tasques auxiliars del treball periodístic, com la cerca de dades, la transcripció, la traducció, la verificació de notícies i, en menor mesura, la generació de continguts. A Catalunya, tot i que detectem la necessitat de disposar de més recerca empírica en aquest àmbit, coneixem les iniciatives de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que està implementant la IA per a la catalogació i l'assistència als periodistes. En el sector privat, mitjans com La Vanguardia, ElNacional. cat, El Periódico de Catalunya o VilaWeb també estan explorant el seu ús. Només coneixem un acord d'una empresa periodística catalana amb una de les grans empreses d'IA, el subscrit per ElNacional. cat amb Perplexity. Els mitjans locals, per la seva banda, veuen en la IA una eina fonamental per suplir la manca de recursos. Finalment, analitzem la regulació de la IA, incloent-hi les lleis europees com l'AI Act i l'EU Media Freedom Act. També subratllem la rellevància dels acords entre mitjans i desenvolupadors d'IA, així com les guies ètiques. Finalment, creiem que es podria dur a terme més investigació acadèmica sobre l'ús real de la IA i les percepcions dels professionals i del públic, i constatem igualment la necessitat de formació professional en aquest àmbit. |
| Ayudas: |
Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca 2021/SGR-00179
|
| Nota: |
L'Informe de la comunicació a Catalunya 2023-2024 s'ha portat a terme en el marc del Grup Internacional d'Estudis sobre Comunicació i Cultura, reconegut com a grup consolidat de recerca per la Generalitat de Catalunya (2005SGR00181; 2009SGR00615; 2014SGR1594; 2017SGR0760; 2021SGR-00179) |
| Nota: |
Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), l'any 2000. La tretzena edició, corresponent al bienni 2023-2024, va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la col·laboració de la Societat Catalana de Comunicació (de l'Institut d'Estudis Catalans) i el patrocini de Naturgy |
| Derechos: |
Aquest material està protegit per drets d'autor i/o drets afins. Podeu utilitzar aquest material en funció del que permet la legislació de drets d'autor i drets afins d'aplicació al vostre cas. Per a d'altres usos heu d'obtenir permís del(s) titular(s) de drets.  |
| Lengua: |
Català |
| Documento: |
Capítol de llibre |
| Materia: |
Comunicació ;
Catalunya ;
Mitjans de comunicació ;
IA ;
Intel·ligència artificial |
| Publicado en: |
Informe de la comunicació a Catalunya 2023-2024, 2025, p. 215-228, ISBN 978-84-129497-8-0 |
visitante ::
identificación
(Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació)
